1 / 21

CONCLUSIONS PRELIMINARS DEL DIAGNÒSTIC

CONCLUSIONS PRELIMINARS DEL DIAGNÒSTIC. Document elaborat per:. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: LES PERSONES ALGUNES CONCLUSIONS. Bona oferta cultural, esportiva, social, de lleure, sobretot comparada amb l’entorn, però… suficient? Abrera té una població més jove que el seu entorn.

dian
Download Presentation

CONCLUSIONS PRELIMINARS DEL DIAGNÒSTIC

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. CONCLUSIONS PRELIMINARS DEL DIAGNÒSTIC Document elaborat per:

  2. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: LES PERSONESALGUNES CONCLUSIONS • Bona oferta cultural, esportiva, social, de lleure, sobretot comparada amb l’entorn, però… suficient? • Abrera té una població més jove que el seu entorn. • Dificultat d’accés a l’habitatge. • Nivells formatius baixos però en línia de recuperació. • Dificultats de conciliació de la vida familiar i laboral. • Alt nivell de rotació poblacional. • Nivells d’atur en creixement a uns ritmes superiors a l’entorn.

  3. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: LES PERSONESALGUNES DADES 38,9 40,0 37,9 37,8 37,7 38,0 36,3 36,2 37,6 37,3 37,2 35,5 36,7 36,7 35,9 33,8 Abrera Abrera Collbató Martorell Collbató Martorell Esparreguera Esparreguera Baix Llobregat Baix Llobregat Àmbit Metropolità Àmbit Metropolità Olesa de Montserrat Sant Esteve Sesrovires Olesa de Montserrat Sant Esteve Sesrovires Taxa de creixement anual 1991 2002 5.700 9.206 + 7.000 - 3.500 Índex d’envellliment: 1996 43 2002 61,3 1996 2001 Edat mitjana de la població

  4. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: LES PERSONESALGUNES DADES A El Rebato B Can Morral, S. Hilari, zones Nord C Els Pisos D Casc Antic, La Florida, P. Estació E Can Villalba F Les Carpes i Santa maria de Villalba G Ca N’Amat B 1.983 hab 21,5% E 924 hab 10,0% A 420 hab 4,6% C 1.475 hab 16,0% D 3.397 hab 36,9% F 533 hab 5,9% G 484 hab 5,3%

  5. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: LES PERSONESALGUNES DADES Nivell d'instrucció (1996) 5% 16% 44% 35% Sense estudis Primaris Secundaris Terciaris Nivell d'instrucció (2001) 8% 15% 22% 55% Sense estudis Primaris Secundaris Terciaris

  6. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: LES PERSONESALGUNES DADES Taxa d'atur registrat (%) 6,7 Baix Llobregat 6,5 5,6 7,2 Sant Esteve Sesrovires 5,9 6,3 8,5 7,4 Olesa 7,1 7,7 Martorell 7,1 6,3 9,5 Esparreguera 8,4 7,1 7 Collbató 8,2 5,6 8,2 Abrera 7,5 6,1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 2001 2002 2003 • A partir de 1996 l’atur inicia una fase de recuperació fins el 2001. • A partir de 2001 hi ha un augment de la taxa, augmentant el diferencial amb el Baix Llobregat .

  7. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: LES PERSONESALGUNES DADES 140 Problemàtiques econòmiques ateses als Serveis Bàsics d'Atenció Social i Primària (2001) 119 120 100 80 60 40 40 28 21 20 16 20 180 0 Amuntegament Cerca primera Atur sense Treball Ingressos Altres 159 160 habitatge ocupació subsidi esporàdic insuficients 140 120 109 100 90 85 Sectors de població atesos pels Serveis Bàsics d'Atenció Social i Primària (2001) 80 55 60 43 40 40 20 13 0 Familia Infància Joventut Dona Gent gran Disminuïts Immigrants Altres

  8. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: LES PERSONESALGUNES DADES 0,9 Evolució del rati de places de residències de gent gran per persones de 75 0,8 anys i més 0,8 0,7 0,6 0,6 1996/99 2001/03 60,0 0,5 0,4 0,3 0,3 0,2 0,2 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 70,0 0,0 Abrera Collbató Esparreguera Martorell Olesa Baix Llobregat 62,9 50,0 Rati de persones de 75 anys i més per places a centres de dia (2001/02) 40,8 40,0 , 33,3 30,0 20,0 12,2 11,7 10,0 0,0 Abrera Collbató Esparreguera Martorell Baix Llobregat

  9. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: LES PERSONESALGUNES DADES Esportives Veïnals Educatives i Ensenyament Culturals Joventut Natura Socials Polítiques Associacionisme 6 11 1 2 2 9 11 2 Agenda cultural densa i extensa. No obstant això, existeix la percepció que és complex connectar amb la ciutadania d’Abrera.

  10. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: LES PERSONESALGUNES DADES El preu de l’habitatge a l’Àmbit Metropolità

  11. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: EL TERRITORIALGUNES CONCLUSIONS • A Abrera s’hi troben infraestructures metropolitanes que aporten beneficis socials però impacten clarament sobre el territori. Cal conciliar desenvolupament i sostenibilitat. • Aquestes mateixes infraestructures i operacions metropolitanes, juntament amb les pròpies condicions morfològiques del poble, si no s’integren en una definició pròpia del territori condicionaran la seva estructura territorial. • Bon posicionament per consolidar-se com una nova centralitat metropolitana. • L’oferta d’habitatge ha estat inferior que als municipis veïns però cal tenir en compte les noves promocions. • Existeixen condicionants negatius (buits urbans, tipologia d’habitatges i de façanes) per a la creació de centres de vida urbana, social i comercial.

  12. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: EL TERRITORIALGUNES DADES “Sistema d’Equilibri Metropolità”, Martorell+Olesa -Esparreguera+polaritat de Piera. Abrera ucupa una clara posició de centralitat en el model de mobilitat metropolitana. L’estructura territorial d’Abrera passa bruscament de rural a urbana a diferància d’altres municipis d’industrialització anterior. L’immigració és més tardana però no s’hi troba estructures urbanes preexistents.

  13. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: EL TERRITORIALGUNES DADES Habitatges construits (1997 - 2001) 3000 El Pla general vigent planteja un sostre demogràfic entre 15.000 i 20.000 habitants (2002: 9.200 hab.) Lliure 2500 Protecció Oficial 2000 1500 El sòl urbà previst està totalment programat: 1000 • Separació funcional d’usos urbans i industrials. • Protecció de la plana d’inundació, la plana agrícola i la frontera de la serra de llevant. • Creixement en mitja i baixa densitat. 500 0 Abrera Esparreguera Martorell Olesa de Sant Esteve Montserrat Sesrovires

  14. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: EL TERRITORIALGUNES DADES PROJECTES URBANS: • Reconversió residencial de l’àrea Purlom. • Desenvolupaments de l’Avinguda Generalitat, Sant Hilari i Can Morral. • Quart Cinturó. • Remodelació de la C-55. • Desdoblament de la via de FFCC. • Pla Hidrològic Nacional. • Central Integrada de Mercaderies.

  15. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: EL TERRITORIALGUNES DADES PROJECTES MEDIAMBIENTALS: • Auditoria Ambiental i Pla d’Acció Ambiental. • Adquisició de la Masia de Can Morral i de la finca agrícola de Sant Hilari, àrea arqueològica i delimitació del domini públic hidràulic. • Adhesió al connector biològic entre Collserola i Sant Llorenç de Munt. • Implantació d’una Zona d’Especial Protecció per a les Aus i sol·licitud d’inclusió a la xarxa Natura 2000. • Incorporació d’elements de gestió ambiental, com la deixalleria o les inspeccions industrials.

  16. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: L’ECONOMIAALGUNES CONCLUSIONS • Important procés d’industrialització amb la corresponent generació de llocs de treball. • Excessiva concentració industrial en el sector de l’automòbil, sector mes depenent de factors globals que locals i, per tant, menys controlables. • Malgrat tot, el creixement té una forta component derivada dels avantatges competitius locals. • El desenvolupament industrial no ha generat una economia de base local complementària o, fins i tot, alternativa. • L’augment de producció (renda generada) no s’ha transformat en augment de renda per càpita (renda disponible).

  17. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: L’ECONOMIAALGUNES DADES 7.000 400 350 6.000 300 5.000 250 assalariats registrats 4.000 empreses (>1 treballador) 200 3.000 150 2.000 100 1.000 50 0 0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Assalariats registrats Empreses registrades PIB (1996): CATALUNYA = 100 BAIX LLOBREGAT = 85,6 ABRERA = 136,3 RENDA (1996): CATALUNYA = 100 BAIX LLOBREGAT = 90,8 ABRERA = 91,9

  18. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: L’ECONOMIAALGUNES DADES Llicències % % % % n n n n 1994 - 2000 respecte Catalunya Assalariats % % % % n n n n 1996 - 2002 respecte Baix Llobregat

  19. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: L’ECONOMIAALGUNES DADES 140 120 33 33 32 29 100 14 4 8 7 19 3 8 8 3 7 80 8 9 6 3 5 2 5 6 llicències activitat IAE 5 6 7 7 4 7 19 20 18 60 15 21 14 16 19 15 16 17 14 16 40 13 20 37 36 36 36 35 33 33 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 Productes alimentaris Roba i calçat Articles per a la llar Llibres i diaris Productes químics Material transport Comerç NCAA • L’evolució del nombre d’assalariats i empreses comercials entre 1996 i 2002 és negativa. • L’increment en el nombre de llicències pel mateix període fa pensar en la curta vida dels negocis. • Llicències d’activitats de comerç al detall estancada en els últims anys.

  20. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGIC: L’ECONOMIAALGUNES DADES 9,0% 8,0% 7,0% 6,0% 5,1% 5,0% 4,4% 4,3% 4,0% 3,0% 2,0% 1,5% 1,1% 0,9% 0,9% 1,0% 0,3% 0,1% 0,0% 1986-1991 1991-1996 1996-2001 9,0% 8,1% 7,8% Taxa creixement població Abrera 8,0% 1 Taxa creixement població Baix Llobregat 7,0% Taxa creixement població Catalunya 6,0% 6,0% 5,0% 3,6% 4,0% 3,0% 2,5% 2,4% 2,1% 1,5% 2,0% 0,8% 1,0% 0,0% 1986-1991 1991-1996 1996-2001 Taxa creixement població activa de Abrera Taxa creixement població activa del Baix Llobregat Taxa creixement població activa de Catalunya

  21. DIAGNÒSTIC ESTRATÈGICOPORTUNITATS I REPTES DE FUTUR • Ruptura de la identitat històrica: de poble rural dispers al poble industrial concentrat. • Estructura social, atractivitat i satisfacció basades essencialment en la relació residència-treball, però amb punt de partida per a dissenyar estratègies socioculturals compartides. • Abrera, territori metropolità, pot potenciar i ampliar el seu paper com a centre industrial i desenvolupant nous sectors com la logística i els serveis anexos a la indústria • Reactivació de la vida urbana a través d’un plantejament urbanístic que es reflexi al Pla General. • Aprofitar la nova “demanda local” per a desenvolupar una “oferta local”. • Reforçar el teixit socioeconòmic amb l’objectiu d’aconseguir nivells de renda més elevats.

More Related