G neres literaris grecs poesia i teatre
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 29

Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica PowerPoint PPT Presentation


  • 84 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

Gèneres literaris grecs : Poesia i Teatre . Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica. Carles Miralles “El yambo”: relación con el lobo

Download Presentation

Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


G neres literaris grecs poesia i teatre

Gèneresliterarisgrecs: Poesia i Teatre.

Lírica iàmbica i: origen, caracterització formal i temàtica


Teories sobre l origen del iambe

  • Carles Miralles “El yambo”: relación con el lobo

    • El lobo avanza insidioso, con asechanzas por los caminos torcidos, como recuerda Píndaro en un poema en que se ha referido, desde lejos, a las censuras de Arquíloco y ha presentado a este poeta yámbico “cebado de palabras pesadas de odio”.

Teories sobre l’origen del iambe


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

El mito de Perséfone: origen mitológico del género.

¿Cómo hizo reirYambe a Deméter?

La otra versión de Yambe

La historia de Arquíloco

Duelo de rivales


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

El yambo no es sólo su metro.

Relación con la elegía: el mito de Élege.

Conclusiones


Temes i metres

  • Yambo-elegía:

    • S. VII pero se siguen recitando o cantando hasta finales de la Antigüedad (En el yambo, particularmente, el trímetro yámbico y el coliambo en la poesía didáctica y la fábula).

    • La flauta: los orígenes en Asia Menor.

    • El tipo de metro: el uso del verso estíquico (el trímetro yámbico, el tetrámetro trocaico cataléctico, el coliambo) ya de pequeñas estrofas de dos versos, los dísticos elegíacos y los epodos yámbicos (además de elementos yámbicos tienen elementos dactílicos).

    • SON GÉNEROS POPULARES.

Temes i metres


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

Temática variada: sátira, relato sobre temas privados y públicos en que el autor se ve envuelto, reflexiones y consideraciones sobre los dioses y la vida humana, la exhortación en la guerra, temas simposíacos y eróticos, temas políticos y partidistas, y el epigrama funerario y dedicatorio: el anónimo de las inscripciones y el literario de los poetas.

Procede de fiestas populares, orgiásticas, unidas a cultos agrarios.


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

  • Conclusiones:

    • Tipos de verso: Trímetro yámbico, Coliambo, Tetrámetro trocaico (cataléctico).

    • El yambo: la antesala de la comedia.

    • Acerca de este género.


Arqu loc

Naix a Paros.

ProblemesambLicambes (es denota també en la seualitaratura).

Es presenta anti-homèricperquèpensa que un veritable guerrer és aquell que lluita valentament però quan no té altra sortida escapa per salvar la vida i poder de nou lluitar.

Té una visió realista de la vida.

Les seues poesies denoten la temàtica de la moderació, de l’esforç. Era la seua filosofia.

arquíloc


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

Crítictaxatiu.

Respectuós i lloador de la divinitat, dóna exemple i diu que la gent ha de fer el mateix perquè ens protegeix i ajuda en la vida.

Influència i transmissió complicades. Es denota, sobretot, en la comèdia política.


Textos

  • El nou poeta. Elegia. Fr.1.

    εἰμὶ  δ᾽ ἐγὼθεράπωνμὲνἘνυαλίοιοἄνακτος

    καὶΜουσέωνἐρατὸνδῶρονἐπιστάμενος,

    Sóc un servent, jo, de Eniali, senyor de la guerra, i un expert en el do de las Muses amable.

  • Expressió de les circumstàncies personals i no d’un passat gloriós. Arch., Fr.2

    ἐνδορὶμένμοιμᾶζαμεμαγμένη, ἐνδορὶ δ᾽ οἶνος

    Ἰσμαρικός· πίνω δ᾽ ἐνδορὶκεκλιμένος.

    Em guanye els trossos de pa amb la llança, i el vi d’Ismar amb la llança, i bec recolzat en la llança.

  • Inestabilitat de la naturalesa humana. Iambe de Arch., Fr. 130

    τοῖςθεοῖς †τ᾽ εἰθεῖάπαντα· πολλάκιςμὲνἐκκακῶν

    ἄνδραςὀρθοῦσινμελαίνηικειμένουςἐπὶχθονί,

    πολλάκις δ᾽ ἀνατρέπουσικαὶμάλ᾽ εὖβεβηκότας

    ὑπτίους, κείνοις <δ᾽> ἔπειταπολλὰγίνεταικακά,

    καὶβίουχρήμηιπλανᾶταικαὶνόουπαρήορος.  

    Confia’t als déus en tot: ells, de vegades, a qui roman en el sòl obscur, l’alcen i lliuren de l’infortuni, i en canvi, altres ataquen i al de més ferm seient el fan caure d’esquenes; mals sense conte segueixen, i l’home camina perdut, faltant-li el suport, enutjat l’ànim.

textos


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

  • Naix al voltant del 640 aC a Atenes.

  • Com a home polític:

    • Context anterior que van comportar la necessitat de la moderaciósoloniana.

    • Reformes revolucionàries que afavorien un sector arunat: elsjornalers.

    • Decliupolíticfront a Pisístrat.

Soló


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

  • Home poètic

    • Soló,en les seues elegies, expressa el seu conjunt d'idees polítiques. Els seus versos han arribat fins al nostre dies de manera fragmentària, a partir de cites d'autors antics com Aristòtil, Demòstenes, Teofrast, DiògenesLaerci, Diodor Sícul i Plutarc.

    • Segons Plutarc, Soló va començar a escriure poesia com a passatemps, i en un to més popular que filosòfic.

    • El seu estil elegíac poder haver-se causa de la influència de Tirteu, tot i que es va introduir en altres gèneres lírics com el troqueu i el iambe, de to més vital i directe.


Textos1

El paper del legislador com a àrbitre. Fr. 5 a 7.

5.δήμωι μὲνγὰρἔδωκατόσονγέραςὅσσονἐπαρκεῖν,  

τιμῆςοὔτ᾽ ἀφελὼνοὔτ᾽ ἐπορεξάμενος·

οἳ δ᾽ εἶχονδύναμινκαὶχρήμασινἦσανἀγητοί,  

καὶτοῖςἐφρασάμηνμηδὲνἀεικὲςἔχειν·

ἔστην δ᾽ ἀμφιβαλὼνκρατερὸνσάκοςἀμφοτέροισι,  

νικᾶν δ᾽ οὐκεἴασ᾽ οὐδετέρουςἀδίκως.

6  δῆμος δ᾽ ὧδ᾽ ἂνἄριστασὺνἡγεμόνεσσινἕποιτο,  

μήτελίηνἀνεθεὶςμήτεβιαζόμενος·  

τίκτειγὰρκόροςὕβριν, ὅτανπολὺςὄλβοςἕπηται

ἀνθρώποιςὁπόσοιςμὴνόοςἄρτιοςἦι.

7  ἔργμασι (γὰρ) ἐνμεγάλοιςπᾶσινἁδεῖνχαλεπόν,

Perquè és veritat que al poble li vaig donar privilegis molts, sense que res els llevara de la seua dignitat ni ampliar-ne; i, en quant a la gent influent, i que era notada per rica, vaig cuidar també de aquests, a fi d’evitar-los maltractaments; i alçant un escut al meu voltant, aguantí als dos bàndols, i no li vaig deixar guanyar sense justícia a ningú.

Com millor obeeix el poble als seus caps, és quan no va molt solt, sense que es sentaapretat; ja que de la fartesa naix l’abús, tan prompte disposa de moltes riqueses l’home incapaç d’ajustar-se-les.

Costa, en allò que importa, agradar-los a tots. 

textos


Sexe a l poca de la l rica arcaica

  • LA PRÀCTICA DEL SEXE

    • Coneixien totes les posturespossibles de l’amor

    • Predileccionsfísiques

    • Postures

SEXE A L’ÈPOCA DE LA LÍRICA ARCAICA


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

  • MASTURBACIÓ I FEL·LACIÓ

    • Pràctica ben considerada

    • Cínics

    • Masturbació femenina. Consolador

    • Llucià

    • Fellatio


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

  • LES PERVERSIONS I TABÚS

    • Transvestisme

    • Exhibicionisme

    • Bestialisme

    • Necrofília

    • Incest


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

  • ELS ANTICONCEPTIUS

    • Tipusd’amuletsanticonceptius.

    • Soràd’Efes. Propostes de remeisanticonceptius.

    • Formes d’avortar.


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

  • EL SEXE PAGAT

    • La prostitució sagrada

      • Relació prostitució amb els temples.

      • Origen.

      • Temples.

      • Afrodita, patrona.


L rica i mbica i origen caracteritzaci formal i tem tica

  • Les putes humils

    • Impostos

    • Prostíbuls

    • Tipus de prostitutes

    • Clients

    • Consideració de les prostitutes per partdelshomes

    • Cost del serve


Relaci sexual l sbica

Relació sexual lèsbica


Masturbaci femenina

Masturbació femenina


El missioner

El missioner


Orgia dels s tirs

Orgia delssàtirs


Orgia

Orgia


Perversi zoof lica

Perversiózoofílica


Penetraci anal

Penetració anal


Santuari amb fal lus enormes

Santuariambfal·lus enormes


Videografia

http://www.youtube.com/watch?v=9qK9kwMpLuU

http://www.venalmundoclasico.com/literatura/arquiloco.pdf

videografia


Bibliografia

  • ADRADOS, F.R. Líricos griegos. Elegíacos y yambógrafos arcaicos., Madrid: Alma Mater, 1956.

  • ESLAVA GALÁN, J. (1997): Amor y sexo en la Antigua Grecia; Ed. Temas de Hoy, Madrid.

  • LÓPEZ FÉREZ, J. A. ed., Historia de la literatura griega, Madrid 1988.

  • MIRALLES, C. “El Yambo”, Madrid: Estudios clásicos 90 pp.11-25

  • SAFO ET ALII (2006): Lírica. Poemas corales y monódicos; Ed. Gredos, Madrid.

  • Bibliografía citada en la bibliografía utilizada:

    • Pellizer, E. Favoled’identità. Favole di paura, Roma, s.a.

    • Píndaro II 55-56. Citado en Miralles, C. “El Yambo”, Madrid: Estudios clásicos 90.

bibliografia


  • Login