LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 17

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS PowerPoint PPT Presentation


  • 90 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS. Pensament literari de Miquel Llor:. Clàssics del segle XIX: Dostoievski Autros del segle XX: Sigmund Freud Marcel Proust André Gide Italo Svevo. Individu arrossegat per passions i patologies diverses. Psicologia, repressió de la sexualitat.

Download Presentation

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

  • Pensament literari de Miquel Llor:

  • Clàssics del segle XIX:

    • Dostoievski

  • Autros del segle XX:

    • Sigmund Freud

    • Marcel Proust

    • André Gide

    • Italo Svevo

Individu arrossegat per passions i patologies diverses

Psicologia, repressió de la sexualitat

El record i la memòria com a font de coneixement

Deshumanització de l’home en la societat moderna

Ús del monòleg interior


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

  • Novel·les del XIX:

    • Heroïna casada amb un home que no la comprèn

    • Dona romàntica, lectora, amant de la música i imaginativa

    • Avorriment i monotonia de la rutina diària

    • Necessitat d’evasió

    • Anàlisi de la conducta femenina: atacs de nervis, depressions

    • Societat molt estricta, que no tolera l’adulteri

    • Procés: il·lusió-realitat-desil·lusió


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

  • Laura a la ciutatdelssants

    • Llorsegueixl’esquema de l’heroïna

    • Laura i Teresa tenen, a més, trets de la neurosi (infl. Freud): interèspelsprocessospsicològics

    • Comarquinal: semblant a Rouen (Madame Bovary) i Vetusta (Oviedo a La Regenta)

    • Escenessimilars:

      • trobadesreligioses a l’interior de l’església

      • relaciómaternitat-frustració amorosa


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

  • Una novel·la moderna:

    • Problema de fons: el matrimonicatòlicindissoluble i de conveniènciaeconòmica entre la burgesia:

      • estructura de l’hereumascle, i el sacrificidelsaltresfills:

        • OncleLlibori Terra Negra

        • Tomàs

    • La dona, educada en el sacrifici personal:

      • casar-se

      • tenirfills

      • portar la casa

A Catalunya la llei del divorci és de 1932, però no era pràctica comuna

Submissió al marit


Laura a la ciutat dels sants

Estructura de la novel·la:

Temps 2 anysDividida en duesparts

2a part:

1a part:

  • Arribada d’en Pere

  • Procés psicològic intern de Laura, Teres i Pere

  • Escàndol i difamació de Laura

  • Reclusió de Laura. Retorn a Comarquinal

  • Fugida a Barcelona

  • Arribada de Laura a Comarquinal

  • Ambients i personatges

  • Naixement i mort de la filla

  • Separació implícita de la parella


Laura a la ciutat dels sants

Elsespais

  • Vic- Comarquinal

    • Llor usa Vic per a construir el seuuniversliterari

    • De Vic en descriu:

      • La plaça

      • Catedral

      • Carrers i passeigsméscèntrics

      • Casals

      • Situaciógeogràfica

      • Clima extremat

      • La boira de l’hivern

  • Realitat psicològica, psicològica i literària: recull una manera de viure i una concepció del món comuna a altres ciutats europees


Laura a la ciutat dels sants

BARCELONA

Metròpoli moderna

S’assimila al vici i la pèrdua dels bons i vells costums

Els homes s’hi escapen

Les dones en volen tenir notícies

Lloc de perdició: moral laxa i liberal

COMARQUINAL

Ciutat anclada en el passat

Marcada per la crítica, la xafarderia, la hipocresia religiosa i una moral obtusa

Les dones viuen una vida tradicional i tancada

Tancada respecte a les novetats

Aïllaqui no éscom ella: Laura

Elsespais II

CONFLICTE CAMP-CIUTAT:


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS : personatges

  • Laura:

    • No és una dona forta

    • És filla de l’idealisme modernista

    • Encarna alguns aspectes de la donna angelicatta de Dante i Petrarca (moda a finals XIX)

    • Envoltat d’una aurèola d’idealitat: per damunt dels altres personatges

    • Participa d’alguns valors romàntics

    • Personatge eteri


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Laura:

  • Noia mal preparada per a la vida de família

  • Enemiga de la mediocritat i convençuda que pot canviar les coses

    • Noia de Barcelona

    • Desconeguda

    • De costums liberals

    • Pobra

    • Vesteix a la moda europea

    • És una mica provocativa

    • Anticlerical

    • Etèria


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Laura: educada pel pare

  • La distingeix la seva sensibilitat i l’educació artística: música i literatura:

    • Música: romàntica i del segle XX

    • Literatura: evasió de la realitat

  • Abandó de les tasques domèstiques

  • Decorativa, coqueta, poc responsable

  • Desig de millora de la posició social a través del matrimoni


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Laura:

  • No sap renunciar a la independència

  • Després dels primers mesos, s’adona que Tomàs és rude i primari, sense interès per la música o la literatura

  • Relació concretada en el sexe primari, que més tard ja no suporta

  • Focalitza en Pere el su amor ideal: màxim moment quan és a les Aulines IDEALITZACIÓ

  • Quan en Pere ÉS REAL la Laura el rebutja


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Esperit de la tradició centenària de Comarquinal

TERESA

El matrimoni de Tomàs posa de manifest el seu desig: destinada a ser soltera, el germà és el seu amor

Formació de la Teresa-model tradicional: educada en les tasques de la llar

Pren consciència de la ignorància dels seus sentiments i en l’expressió de l’amor

L’aparició de la Laura desperta el seu desig sexual: espia la cambra nupcial

Al llarg de l’obra s’adona de la seva exigua formació, sacrificada al domini de l’hereu

Encarna les virtuts pairals de la raça: prudència, honestedat estalvi


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Teresa

  • Complicitat, reconeixement i rivalitat davant d’en Pere

  • És mentre l’esperen, en les converses, que veiem el desig de la Teresa

  • ´La Teresa ordeix la lenta venjança i la difamació

  • La Teresa castiga la Laura a les Aulines: escarceller

  • Estat de neurosi i deliri: la Teresa descobreix finalment el seu desig a la Laura. Li vol fer d’alcavota

  • En la lluita psicològica entre les dues, guanya Teresa

  • El procés psicològic d’anul·lació i autoimmolació de Teresa el converteix en el personatge mes ric i de major força tràgica


Laura a la ciutat dels sants

Laura

Teresa

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Anàlisi de les raons internes del comportament de la dona: retrat profund

Relacions de competència i rivalitat, complexes i innovadores

Anàlisi de dues psicologies femenines davant el desig


Laura a la ciutat dels sants

Es posa de relleu la dictadura del sistema més que l’adulteri, que no passa de les murmuracions i conjectures

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Laura

Laura

Tomàs

Teresa

Pere

Teresa


Laura a la ciutat dels sants

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

Estil:

  • Descripcionsimpressionistes, fetes de retallsevocadors

  • Ús de la metonímia i la sinestèsia per definir elsambients

  • No hi ha descripcionsllargues ni detallades de la ciutat, el camp o el físicdelspersonatges.

  • Ús de prosa poètica: poemes en prosa


Laura a la ciutat dels sants

Símbols

  • ElspersonatgesSigfrid i Isolda de Wagner en les relacions Laura-Pere

  • Elsocells de cendre dibuixats a la tassa

  • L’alzinamortaonseu Laura a les Aulines

  • Tornar cecselscanaris per partd’enTomàs

  • Posar-se l’anell per part de la Teresa

  • Elstopònims: CollatNegre, el gorg de la Bruixa, les Aulines, Terra Negra

  • Elsmalnoms: Nas de Rei, Cal Calçot, Ferro Vell

  • La boiradefineixl’evolució de la relació Laura-Comarquinal


  • Login