1 / 32

Les relacions econòmiques Nord-Sud i l'actual comerç internacional

Les relacions econòmiques Nord-Sud i l'actual comerç internacional . Les relacions econòmiques Nors-Sud i l’actual comerç internacional . > Introducció. > Les relacions Nord-Sud. > El comerç de cada dia. > Què podem fer?. Introducció .

cybil
Download Presentation

Les relacions econòmiques Nord-Sud i l'actual comerç internacional

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Les relacions econòmiques Nord-Sud i l'actual comerç internacional

  2. Les relacions econòmiques Nors-Sud i l’actual comerç internacional > Introducció > Les relacions Nord-Sud > El comerç de cada dia > Què podem fer?

  3. Introducció "Abans de què t’acabis l’esmorzar d’aquest matí, hauràs necessitat de la meitat del món.” Martin Luther King Actualment el comerç internacional és el senyal més inequívoc de la presència de la globalització a les nostres vides. Diàriament consumim una incomptable quantitat de mercaderies provinents d’altres països i sembla que cada cop ho fem més a mida que esdevenim consumidors més sofisticats i perquè els drets d’aduana són rebaixats constantment. Però aquest comerç no beneficia a compradors i venedors per igual...

  4. Introducció Objectius Aprendrem quines són les relacions entre els països del Nord i els del Sud en un context de globalització, i com s’aborda la xarxa d’interrelacions econòmiques, polítiques, socials i ambientals que s’estableixen al món.

  5. Introducció Xifres de la diferència per no quedar-nos indiferents... EFECTES per la HUMANITAT • Mentre la major part de la humanitat no té garantides les seves necessitats bàsiques, 1/3 de la població del món neda en l’abundància i consumeix molt més del que necessita. • Mentre que els països rics defensen la liberalització del comerç, a la pràctica protegeixen la seva producció agrícola amb subsidis. L’impacte als països en vies de desenvolupament es tradueix en més pobresa. • El 60% de la despesa de consum privat del món correspon tan sols al 12% de la població mundial (que viu a l’Amèrica del Nord i a l’Europa Occidental). Mentre que 1/3 de la població mundial que viu al Sud d’Àsia i a l’Àfrica subsahariana, li corresponen tan sols un 3,2% de la despesa de consum privat.

  6. Introducció Xifres de la diferència per no quedar-nos indiferents... EFECTES pel MEDI AMBIENT • Les taxes de consum actuals necessiten un nivell de recursos i de matèries primeres molt per sobre de les possibilitats de reposició de la natura, i a més, genera nivells de contaminació i residus gravíssims, nocius per a la salut humana i responsable d’un canvi climàtic de conseqüències imprevisibles. • Prop de la meitat de la coberta forestal original del món, ha desaparegut, mentre que un altre 30% està deteriorat o fragmentat. El 1999 l’ús mundial de llenya, paper i altres productes de la fusta era més del doble que el 1950. • Estem provocant greus conseqüències sobre el proveïment d’aigua, la qualitat de l’aire, els boscos, el clima, la diversitat biològica i la salut humana.

  7. Introducció Xifres de la diferència per no quedar-nos indiferents... EFECTES per la PAU • Cada vegada és més evident la relació entre la destrucció del medi ambient i els conflictes armats, les injustícies socials i les guerres. • Nombrosos conflictes actuals tenen com a bases la lluita pel control de matèries primeres o recursos energètics. Alguns exemples són: • Conflicte pels minerals a la República Democràtica del Congo: el Coltan i els telèfons mòvils. • Conflicte pel petroli a Txad i el Camerun: els oleoductes i la destrucció de la natura. • Conflicte per la fusta il·legal a Cambodja: el preu del consum abusiu.

  8. Les relacions Nord-Sud Glossari de termes Costos socials: dels costos productius, la part corresponent a les despeses laborals, fiscals i mediambientals, i en general qualsevol despesa relacionada amb la societat d’acollida. Dèficit exterior: Aquella situació en la qual els pagaments internacionals que realitza un país són majors que els ingressos que percep d’altres països. Deute extern: conjunt d’obligacions vençudes i no pagades. Producte Interior Brut (PIB): És el valor total dels béns i serveis produïts en un país en un període de temps determinat, deduint el consumit en la producció. Monopoli: Situació que pot donar-se en un mercat que només existeix un ofertant que pot condicionar el preu.

  9. Les relacions Nord-Sud Glossari de termes Empresa transnacional (ETN): Empresa que, operant en diversos països a través de filials que poden ser jurídicament independents, tendeix a maximitzar els seus beneficis sota una perspectiva global de grup, i no en cadascuna de les seves unitats jurídiques aïllades. Maquila o maquiladora: Empresa d’ús intensiu en mà d’obra, situada en un país amb baixos costos laborals, que produeix per a l’exportació, muntant peces produïdes a altres països. Principi de precaució (Vorsorgeprinzip): Principi que estableix que quan existeixi la sospita científica d’un possible dany greu o irreversible, s’han de prendre les mesures necessàries per a evitar aquests riscos, en espera de proves científiques definitives.

  10. Les relacions Nord-Sud La confusió entre DESENVOLUPAMENT i CREIXEMENT ECONÒMIC • Creixement econòmicaugment percentual del PIB d’una economia en un període de temps. • Desenvolupament concepte més ampli que implica: •  del PIB i del nivell de producció • Grau d’educació de la població • Indicadors de salut: mortalitat, esperança de vida, etc • Nivell de llibertat política i de pensament • Nivells de seguretat de la població • Actualment s’utilitza com a indicador bàsic de desenvolupament el CREIXEMENT ECONÒMIC

  11. Les relacions Nord-Sud Globalització "Defino la mundialización como la libertad de mi grupo de invertir donde quiere, durante el tiempo que quiera, para producir lo que desee, aprovisionándose y vendiendo donde quiera con las menores limitaciones posibles en materia de derecho laboral y de convenciones sociales" Percy Barnevik, antic president suec d’ABB

  12. Les relacions Nord-Sud Globalització • Procés mundial on impera... • La lògica del Lliure Mercat • La Cultura econòmica de l’eficiència • L’ètica de la individualitat • Perquè funcioni calen unes regles comunes... • Expansió del capital internacional-regles que facilitin la inversió estrangera • Comerç internacional de béns i serveis-lliure mercat • Lliure moviment de capital • Informació instantània

  13. Les relacions Nord-Sud Globalització • Els organismes que unifiquen aquestes regles són... • El Fons Monetari Internacional (FMI) • El Banc Mundial (BM) • La Organització Mundial del Comerç (OMC) • Les “regles” per països poc desenvolupats... • Per la inserció en el sistema internacional  aplicació de regles internacionals i pagament del deute • Com?Mitjançant crèdits del FMI/BM de lliure disponibilitat per portar a terme les reformes econòmiques. • CondicionsPagar els deutes i ser “bons alumnes”

  14. Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional Principals actors del comerç avui Països desenvolupats Països empobrits Empreses transnacionals Organització Mundial del Comerç (OMC) Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) Institucions Financeres Internacionals (IFI’s)

  15. Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: Països desenvolupats • Països industrialitzats (ex-colonialistes) • Desenvolupament capitalista autònom (burgesia-proletariat) • Economia: • Diversificada (agricultura, industria i serveis) • Integrada • Expansiva • Articulada • Desenvolupament tecnològic (I+D) • Alt nivell de consum intern-alt nivell de vida de la població

  16. Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: Països empobrits • Ex-colònies, nous mercats (burgesia extrangera), neocolonització • Economia: • Especialitzada (sector primari-exportadors) • Desintegrada (compren fora) • Desarticulada (produeixen per exportació i no per consum) • Dual: sector modern (classe mitja i alta, genera benefici) vs sector subsistència (sense salari, al marge del sistema econòmic) • Totalment oberta a l’exterior

  17. Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: Països empobrits • Desenvolupament econòmic dependent: • De l’exportació (PIB) • De la importació (pel consum i la producció) • Del comerç internacional (fluctuació de preus) • De la inversió i el capital extrangers (multinacionals) • Baix nivell d’industrialització • No inversió en I+D (compren tecnologia) • Alt nivell d’endeutament extern

  18. Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: Empreses transnacionals • Mentalitat expansiva (a la recerca de nous mercats) • Producció diversificada per criteris de rentabilitat (i no socials): •  costos de transport •  costos de matèries primeres •  costos de mà d’obra •  costos fiscals • Àmplia llibertat d’actuació: • Negociació directament amb governs i organismes internacionals • Tractats de lliure comerç: TLCAN, ALCA

  19. Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: OMC • Organisme de regulació del comerç internacional • Format pels països negociadors (134-¾PVD) • Objectius: • Millora del nivell de vida i de la ocupació • Liberalització del comerç • Negociació i acords comercials entre estats membres • Com funciona? • Tots el països tenen igualtat de vot • Decisions es prenen per CONSENS: influenciat per països rics (no es vota)

  20. Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: OCDE • Coordina polítiques econòmiques i socials dels estats membres • 30 estats membres (Països desenvolupats) • Apliquen els principis de: liberalització, no discriminació, tracte nacional i tracte equivalent. • Per ser membre cal: liberalitzar els moviments de capitals i serveis. • Objectius: • Promoure l’ocupació, el creixement econòmic i la millora del nivell de vida i mantenir l’estabilitat • Ajudar a l’expansió econòmica (països membres i aliens) • Ampliar el comerç multilateral (sense criteris discriminatoris)

  21. Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: IFI’s • Qui són? • Banc Mundial (BM) • Bancs Regionals de Desenvolupament: • Banc Interamericà de Desenvolupament • Banc Africà de Desenvolupament • Banc Asiàtic de Desenvolupament • Banc Europeu per la Reconstrucció i el Desenvolupament • Fons monetari internacional (FMI) • Banc Europeu d’Inversions • Banc Internacional de Pagaments

  22. Les relacions Nord-Sud El Comerç Internacional: BM i FMI • Objectius inicials • Banc Mundial: Finançament per projectes, crèdits pel desenvolupament • Fons monetari internacional: regulació del sistema financer internacional • Nous objectius (1982 Consens de Washington) • Els dos organismes • Dicten polítiques econòmiques (PAE) • Financen crèdits per dur-les a terme • Supervisen les accions • Encarregats de garantir la nova economia de mercat i supervisar l’aplicació

  23. Les relacions Nord-Sud Programes d’Ajustament Estructural • Provoquen • Reducció del paper de l’estat • Eliminació d’aranzels i liberalització econòmica: eliminació del control de preus i obertura a la inversió extrangera •  de les exportacions • Eliminació de subsidis i flexibilitat mercat laboral • Privatització d’empreses públiques •  de la recaptació tributaria •  de la despesa pública Combat la inflació

  24. Les relacions Nord-Sud Els països empobrits al Context Internacional • Aquests països presenten: • Desavantatges comercials front als països desenvolupats: • Economies més sòlides • Productes subvencionats • Polítiques proteccionistes • Dependència de la fluctuació dels preus de matèries primeres en el mercat internacional (amb tendència a la baixa). • Les matèries primeres es substitueixen per productes manufacturats alternatius

  25. Les relacions Nord-Sud El deute extern • 1980: Crisi a EEUU  dels tipus d’interès • Moltes empreses no poden pagar els crèdits • Neix el “Deute privat públicament garantit” • Els estats assumeixen els deutes privats • Pagament de deutes de fins al 80% del PIB • de la industrialització,  inflació •  de la despesa pública • Pla d’ajustament estructural • Programes econòmics estrictes per garantir el pagament del deute • Renegociacions del deute i noves concessions

  26. El comerç de cada dia D’on és el meu Pontiac? 3.500 € a Corea del Sud mà d’obra i muntatge 2.000 € a Japó components avançats 800 € a Alemanya enginyeria de disseny i estil 500 € a l’Est asiàtic petits components 300 € a Gran Bretanya marketing i publicitat 12.000€ 60 € a Irlanda i Barbados procés d’informació 4.840 € a directius de Detroit, advocats i banquers de Nova York, grups de pressió de Washington, assegurances i sanitat pels treballadors i accionistes de GM

  27. El comerç de cada dia Existeix encara el comerç a petita escala? Al fer una peça de roba, per exemple, el disseny es realitza a París, el cotó prové d’Egipte, es fa el fil a Anglaterra, es confecciona a Portugal i es comercialitza a Barcelona. Podem seguir pensant en el que comprem com a petits productes? • Les regles de producció i comerç actual comporten: • Un elevat cost de transport dels productes intermedis i les seves corresponents emissions. • Un desmesurat consum de matèries primeres i recursos.

  28. Què podem fer? Ens trobem a l’era del consum. El consum s’ha convertit en el motor de la vida econòmica de la nostra societat, ha passat a ser un estil de vida. Tant és així que es diu que el consum ha envaït l’esperit dels pobles, i omple en part, el buit que ha deixat la religió, la família, la comunitat o les utopies. L’augment desenfrenat del consum no és sostenible. Si prop dels 9.000 milions de persones que es preveu que hi haurà al món cap a l’any 2050 seguissin les pautes de consum de la classe consumidora, les conseqüències serien catastròfiques. A més, com hem vist, les relacions comercials actuals no afavoreixen a tothom per igual. Què podem fer?

  29. Què podem fer? La importància de mantenir-nos informats • Cada cop és més difícil conèixer d’on provenen els productes que consumim: • L’augment d’empreses transnacionals fa que molts dels productes no siguin “d’enlloc”. • Sovint la procedència que s’indica l’etiqueta només és el lloc on s’ha fet el processat final del producte. • Són els consumidors els que han de prendre mesures per intentar garantir que els articles que consumeixen no hagin estat produïts en condicions d’explotació: • Demanant a les empreses responsabilitats socials • Exercint el “boicot preventiu” • Comprant productes garantits (comerç just, comerç local, ...)

  30. Què podem fer? Modificar els hàbits de consum • Cal que el consum no exerceixi una influència clau a les nostres vides: • Regulant el consum excessiu: control d’envasos, ... • Dedicant més temps a enfortir les relacions interpersonals i socials en contraposició de la compra per aconseguir plaer. Canviar l’estructura dels organismes reguladors • Existeixen diferents campanyes en marxa que sol·liciten la modificació de les estructures dels organismes internacionals reguladors del comerç internacional i de gestió del deute...

  31. Què podem fer? Algunes pistes... • Por un consumo ético. Adela Cortina, TAURUS, 2005 • L’Estat del món 2004. La societat de consum. World Watch Institute, 2004 • Consumo sostenible. Pilar Comín y Bet, Editorial Icaria / Milenrama • Educació per a l’acció crítica. www.edpac.org • Consume hasta morir. www.consumehastamorir.org • Xarxa de consum solidari www.xarxaconsum.net • Campanya PROU OMC www.pangea.org/prou_omc • Campanya Qui deu a qui www.quiendebeaquien.org • ...

  32. Gràcies per la vostra atenció

More Related