Slide1 l.jpg
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 31

Roma i l’inici de l’època medieval PowerPoint PPT Presentation


  • 196 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

Roma i l’inici de l’època medieval. Roma. del s. VIIIè. a.C. fins Vè. d. C. Clima mediterrani. Península Itàlica. Península muntanyosa. Alps. regions importants per a la història de Roma. plana del Po. mar Adriàtic. els Apenins. terreny volcànic. Toscana. Vesubi. Laci. Etna.

Download Presentation

Roma i l’inici de l’època medieval

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Slide1 l.jpg

Roma i l’inici de l’època medieval

Roma

del s. VIIIè. a.C. fins Vè. d. C.

Clima mediterrani

Península Itàlica

Península muntanyosa

Alps

regions importants per a la història de Roma

plana del Po

mar Adriàtic

els Apenins

terreny volcànic

Toscana

Vesubi

Laci

Etna

Campania

mar Tirrè

mar Jònic

Apulia


Slide2 l.jpg

Principals rius i pobles de la península Itàlica

sabins

riu Po

etruscos

riu Arno

llatins

samnites

riu Tiber

Magna Grècia


Slide3 l.jpg

Quina és la situació geogràfica de la futura Roma ?

A pocs quilòmetres de la costa,

fàcil per a defensar-se i, a la vegada, per comunicar-se.

On hi ha aigua gràcies al riu Tíber, terres per a conrear, malgrat els aiguamolls que es formen, i 7 turons per defensar-se.


Slide4 l.jpg

1.-Orígens llegendaris

Orígens de la ciutat de Roma

Tit Livi

(Ab urbe condita)

2.-Orígens històrics

“Un grup de troians, encapçalats per Enees, fugiren de la seva

ciutat i arribaren a la fi a la península Itàlica i s’instal·laren a la

zona del Laci. Més tard, els successors d’Enees fundaren una

vila anomenada Alba Longa. Un rei d’aquesta vila, Numitor, tin-

gué una filla, Rea Silvia, la qual s’ajuntà amb el déu Mart. D’ques-

ta unió, nasqueren dos bessons, Ròmul i Rem”.

Virgili ( Eneida)


Slide5 l.jpg

Mentrestant, Amuli, germà del rei Numitor, l’expulsà del tron. Això, provocà

un problema per a Amuli. La línia hereditària directa de Numitor era: Rea

Sílvia, Ròmul i Rem. Ell havia destronat al seu germà. Però, si la herència

directa de Numitor es mantenia, ell (Amuli) o la seva línia successòria podien

tenir problemes. Per això, Amuli va perseguir els hereus legals de Numitor, i

Rea Silvia, per salvar-los, els abandonà dins d’una cistella al riu Tíber.

La cistella quedà aturada a la vora del

riu, i els infants van ser recollits i alletats

per una lloba.

Més tard es van assabentar del seu origen reial i llui-

taren contra Amuli, el mataren i retornaren al tron el

seu avi, Numitor.

Els dos germans volgueren fundar una ciutat i Ròmul va ésser elegit per mar-

car-ne els límits, segons la tradició de l’època.

Això no agradà a Rem i quan Ròmul estava fent

el solc on s’havien de col·locar els murs, Rem va

saltar el solc per demostrar que en aquella ciutat

podia entrar tothom. Ròmul, aleshores, el va matar.


Slide6 l.jpg

Ròmul va ésser anomenat rei de Roma (segons els historiadors cap el

753 a. C.).

Els primers murs es van construir en el turó del Palatí,

un dels set turons on la futura Roma s’aixecarà.

Ròmul per fer perdurar la seva raça i a causa de la manca de dones, va segres-

tar les dones d’un poble veí, els Sabins, que estaven situats en el turó del

Capitoli.

Aquest fet, va provocar un enfrontament entre ro-

mans i sabins, fins que es va fer una posterior pau

entre ambdós pobles. Segons la llegenda, després Ròmul va morir i pujà als

cels i es convertí en déu.


Slide7 l.jpg

Orígens històrics

Cap a l’any 1000 a. C., havia arribat a la zona del Laci:

Els Llatins

Confederació llatina

Lliga dels set turons o Septimontium

Els etruscs van dominar

van construir els primers murs de la ciutat i comen-

çaren a organitzar-la urbanísticament.


Slide8 l.jpg

Amb els etruscos es pot considerar que comença la història de ROMA.

La monarquia

Hi ha tres períodes:

La República

L’Imperi

LA MONARQUIA

És l’època de la monarquia etrusca ( els etruscos tenien una organització mo-

nàrquica i, lògicament, van imposar el seu règim polític a les zones que van

ocupar...)

administrava justícia

Van haver-hi sis reis.

El rei

manava l’exèrcit

era el cap religiós

+

Un Senat: 300 ancians de les famílies més impor-

tants.

patricis

Es van formar dos grups socials:

plebeus


Slide9 l.jpg

Patricis: descendents dels fundadors de la ciutat.

Tenien el poder polític

Plebeus: estrangers, pagesos pobres, artesans i comerciants..

no poder polític.

Malestar contra els etruscos i s’expulsà l’últim rei etrusc: Tarquini el Superb.

Els romans van crear noves institucions per substituir el rei.

Es comença a organitzar la REPÚBLICA


Slide10 l.jpg

LA REPÚBLICA

Organització política de la República

El rei substituït per

2cònsols: elegits anualment i amb poder civil i militar.

Magistratures més importants

Censor

cens ciutadans

Cònsol

Edil

administració

Pretor

justicia

Tribú de la plebs

defensor plebeus

Qüestor

tresor públic

Dictator

tot el poder, mig any,

en situacions excepcionals

Pontífex maximus

poder religiós


Slide11 l.jpg

Expansió territorial durant la República

Roma va realitzar, especialment durant aquesta època, una gran expansió

territorial.

2.-Problemes amb els gals

1.-Pobles del Laci

3.-Itàlia central

4.-Magna Grècia


Slide12 l.jpg

Cartago i les guerres púniques

Cartago, situada al nord d’Àfrica, era una antiga colònia fenícia.

I es va expansionar per a la Mediterrània occidental.

La conquesta de gran part de

la península Itàlica per part dels

romans podia provocar un enfron-

tament entre ambdues potències.

Cartago

Sicília, entre Roma i Cartago,

causa de l’enfrontament.


Slide13 l.jpg

Les guerres púniques (els cartaginesos anomenats també púnics), segons els

historiadors es poden dividir en:

1ra. guerra púnica: del 264 a. C. fins al 241 a. C.

2na. guerra púnica: del 218 a. C. fins al 201 a. C.

3ra. guerra púnica: del 149 a. C. al 146 a. C.

1ra. guerra púnica: causa: conquesta de Sicília; conseqüència: Sicília romana.

Els cartaginesos van assentar-se a la part occidental de la península Ibèrica.

Van fundar una nova ciutat: Cartago Nova (l’actual Cartagena)

territoris romans

territoris cartaginesos


Slide14 l.jpg

Després d’aquesta derrota, un gran cap militar cartaginès, Annibal,

inicià la

2na. Guerra púnica

causa: els cartaginesos havien de derrotar els romans.

conseqüència: els romans ocupen la Mediterrània occidental.

Annibal es va dirigir cap a Roma des de la Península Ibèrica.

Trebia

Tesino

Tresimeno

Cannas


Slide15 l.jpg

Anníbal havia de rebre queviures i ajut per a continuar la seva conquesta i

derrotar finalment a Roma.

Però....

Un cop més, Roma va demostrar la seva visió “estratègica”...

“El cap de l’exèrcit romà, Gneu Corneli Escipió, va anar cap a Empúries per tallar

els possibles queviures i els reforços militars....que Anníbal havia demanat per

atacar Roma...” ( veure: dossier pàg. 15 )

Ajut

Gneu Corneli Escipió

Empúries

Anníbal


Slide16 l.jpg

Roma, un cop a Empúries, va començar la conquesta de la Península

Ibèrica.

Va ésser una conquesta amb problemes: per la presència dels cartaginesos

i la resistència dels pobladors autòctons: especialment a la zona de Lleida, on

els cabdills Indibil i Mandoni van posar una forta resistència, així com la tribu

dels indigets,a l’Empordà.

Un cop establerts a part de Catalunya, els romans van començar la preparació

de la conquesta d’Hispània...


Slide17 l.jpg

Però abans, els romans havien de vèncer a Anníbal, que estava aïllat a la

península Itàlica...

Un altre general romà, Publi Corneli Escipió, es dirigí al nord d’Àfrica i amenaçà

seriosament la mateixa ciutat de Cartago.

Anníbal retornà cap a Cartago i fou vençut a la batalla de Zama (al nord d’Àfrica)

Els cartaginesos van perdre la Península

Ibèrica, gran part del seu exèrcit i Anníbal

es va exiliar a Grècia.


Slide18 l.jpg

3ra. Guerra púnica

Causa: Anníbal a Grècia

Conseqüència: Roma venç totalment als cartaginesos.

i

GRAN PART DE LA MEDITERRÀNIA ÉS ROMANA


Slide19 l.jpg

L’exèrcit romà estava molt organitzat.

legions

1 legió = 6000 legionaris

30 manípuls = 1 manípul =200 homes

2 centúries ( 1 centúria = 100 homes )


Slide20 l.jpg

Totes aquestes conquestes = riqueses...i esclaus.

v. dossier p. 18


Slide21 l.jpg

CRISI DE LA REPÚBLICA

Les conquestes van provocar moltes desigualtats socials, i els plebeus cada

cop tenien menys terres i feina.

PROBLEMES:

Els germans Tiberi i Gai Grac, en el segle IIon. a. C.van encapçalar una revolta

per aconseguir una reforma en el camp = assassinats.

Segle Ir. a. C = revolta d’esclaus, encapçalada per l’esclau

Espàrtac.

Reprimida per l’exèrcit romà.


Slide22 l.jpg

Inseguretat de la República...= es dona poder a dictadors.

triumvirats

tres generals

Segon triumvirat:

Octavi

Primer triumvirat:

Pompeu

Marc Antoni

Juli Cèsar

Lèpid

Craso

Octavi


Slide23 l.jpg

L’IMPERI

Octavi s’autoanomena, Augustus, Princeps i Imperator.

El periode de l’Imperi es desenvolupa des de l’època de Octavi August

(any 27 a. C.) fins a la desaparició de l’imperi romà d’occident, l’any 476 d. C.

Poder civil i militar

Emperador

Poder religiós

= culte imperial

El Senat sotmès a l’autoritat de l’emperador.

Els successors d’August, la seva dinastia

van consolidar el seu poder absolut.


Slide24 l.jpg

Tiberi

Calígula

La dinastia d’August.

Claudi

Neró

Alguns d’aquests emperadors varen ésser foragitats de manera violenta...

Els van succeir diverses dinasties familiars.

Durant els segles IIon. i IIIer., l’Imperi va assolir la màxima expansió territorial.


Slide25 l.jpg

L’imperi s’havia d’organitzar....era molt gran...= l’imperi es va distribuir en...

PROVÍNCIES ( unes 50...)

Com es podia mantenir la cohesió d’un imperi tan gran ?

Es va crear una xarxa de camins o vies que comunicava a una gran part

de l’imperi.

v. dossier p. 22

Via Augusta


Slide26 l.jpg

Les ciutats romanes

Es van crear una xarxa de ciutats, on hi havia tots els elements de control de la

zona on estava situada la ciutat.

Les ciutats fundades de nou ( de nova planta ) tenien una organització urbanís-

tica semblant.

Les ciutats estaven murallades i disposaven

de quatre portes d’accés des d’on es traçaven

dos carrers principals que comunicaven les

portes de la ciutat.

Aquests carrers eren el cardo i el decumanus.

On es creuaven aquests dos carrers principals

era el fòrum o plaça pública i era el centre de la

vida urbana.

Hi havia el temple, la basílica ( on s’administrava justícia ), la cúria ( on es reunia

el govern de la ciutat ), les tavernae o comerços....


Slide27 l.jpg

A més, hi havia altres edificis públics:

Teatres

Termes

Amfiteatres,

fora de les

muralles.


Slide28 l.jpg

Cementiris,

fora de les

muralles.

Aqüeductes

Clavegueram


Slide29 l.jpg

Les cases

Domus

Insulae


Slide30 l.jpg

La religió

Roma va adoptar la mitologia grega...i més tard van incorporar divinitats

perses i egípcies

Veure dossier p.25

Però, hi havia divinitats particulars:

Els lars

( Déus de la llar i família )

Els penats

Els manes (esperits dels avantpassats..)

L’endevinació i els àugurs eren molt importants.


Slide31 l.jpg

La romanització

Roma va estar molt de temps en gran part d’Europa. En els llocs on es va

instal·lar, va deixar la seva cultura i va influenciar especialment en la seva

llengua i els seus costums.

llatí

llengües romàniques

vulgar

culte

Una aportació més important fou el dret, que regulava tots els aspectes

de la vida dels romans.


  • Login