1 / 34

L’economia i el comerç INTERNACIONAL

L’economia i el comerç INTERNACIONAL. Sabieu què. Espanya es el seté exportador mundial d’armes Xile és el primer exportador de coure Xina i Alemanya són els principals exportadors del món EEUU principal importador de petroli seguit de molt a prop per Xina

conner
Download Presentation

L’economia i el comerç INTERNACIONAL

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. L’economia i el comerç INTERNACIONAL

  2. Sabieu què... • Espanya es el setéexportador mundial d’armes • Xileés el primer exportador de coure • Xina i Alemanyasónelsprincipalsexportadors del món • EEUU principal importador de petroliseguit de molt a prop per Xina • I el principal exportador de petrolicap a EspanyaésNigèria • Brasil és el principal exportador de cafè i elsprincipalsimportadors EEUU i Alemània

  3. Concepte d’economia Internacional • Economia Oberta: és aquella que manté relacions comercials amb altres països • Economia tancada: no manté relacions internacionals • Les relacions internacionals poden donar-se: • En el comerç real: béns i serveis • Intercanvi financers: inversions o intercanvis monetaris entre països

  4. COMERÇ INTERNACIONAL • El comerç internacional està justificat per l’anomenada divisió internacional del treball que podem definir com: l’especialització qe cada país fa en dedicar-se a la producció d’uns béns determinats i que dona la màxima eficiència en la producció d’alguns productes.

  5. Factors que expliquen el comerç internacional • Diferència en els factors productius dels països: un país s’especialitzarà en aquells béns per a la producció dels quals disposa de més factors productius (Alemania te molt de capital: cotxes) • Diferència de tecnologia • Diferència en els gustos dels consumidors: explica perquè s’importen (DEMANDEN) béns i perquè se’n produeixen d’altres (Mate a Argentina) • Avantatges comparatius en els costos de producció • El propi desenvolupament econòmic (Rwanda no pot produir smartphones) • Altres: clima, riquesa mineral,... • Impossible l’autarquia: prodouir-ho tot

  6. Comerç internacional o comerç exterior? • Comerç Internacional: relacions internacionals entre diferents territoris duaners (no tenen perquè coincidir amb les fronteres d’un país). Exemple: EE.UU – UE • Comerç exterior: relacions internacionals dins d’un mateix territori duaner. Exemple: relacions entre països de la UE.

  7. L’ AVANTATGE COMPARATIU • Adam Smith comença a parlar dels avantatges del comerç en la seva obra la Riquesa de les nacions • Diu que la lògica del comerç es basa en què hi ha persones i països que fan més barat i/o millor certs productes. • David Ricardo aprofundeix en aquesta teoria, indicant què el millor que poden fer les persones i els països és especialitzar-se en allò que millor saben fer (on tenen un avantatge comparatiu). • Llavors produeixen allò que fan millor i Comercien i tothom surt beneficiat.

  8. L’ avantatge comparatiu • Quan la producció d’un bé és relativament menys costosa de produir en un país que en un altre. • Es mesura per la quantitat d’altres béns als que ha de renunciar un país per produir una unitat d’aquest bé. • A quants taulells ha de renunciar València per produir un Mercedes? •  Per calcular-ho hem de recórrer al concepte de cost d’oportunitat

  9. PROTECCIONISME VS. LLIRECANVISME • VS.

  10. La política comercial: proteccionisme • Proteccionisme: defensa el control del comerç internacional per part del Sector Públic de cada país. Són mesures que defensen els productes d’una nació davant la competència estrangera. • Motius: • Fomentar la industrialització nacional (no importem màquines perquè volem produir-les nosaltres) • Ajudar a indústries d’importància estratègica que sorgeixen en un determinat moment (ferrocarril) • Reduir el dèficit comercial (limitar importacions) • Mantenir l’ocupació nacional evitant desaparició industria • Evitar importacions innecessàries i evitar la dependència d’altres països

  11. La política comercial i el proteccionisme • Mesures que pot adoptar un país en les relacions comercials amb l’exterior: • Aranzels: impostos a productes estrangers per elevar el seu cost de compra • Quotes a la importació: limitacions quantitatives • Foment de l’exportació • Subvencions a empreses exportadores: ajudes a fabricants nacionals • Dumping: gràcies a les ajudes de l’Estat les empreses nacionals venen a l’estranger per sota del preu de cost • Barreres no aranzelaries: requisits administratius i legals o de tipus sanitat

  12. La política comercial: Lliurecanvisme • El Sector Públic no intervé en política comercial. • Suposa augmentar el nivell competitiu, la recerca de de l’eficiència i l’especialització en allò que un país és millor. • Augmenta la productivitat i beneficia al consumidor que disposa de més productes. • A la UE lliurecanvisme de portes endins, fort proteccionisme de portes en fora.

  13. Defensa del lliurecanvisme basada en: • Afavorir el comerç sense obstacles: augment ocupació i producció • Si hi ha llibertat de comerç hi ha més empreses en els mercats  més competència  millor preu i qualitat • Més varietat de productes • Afavoreix l’expansió dels mercats

  14. REALITAT DEL COMERÇ INTERNACIONAL • Podem afirmar des d’un punt de vista econòmic que el lliure canvi és el comerç més adequat si els mercats funcionen en competència perfecta. • Però el règim de lliure comerç acaba beneficiant els més poderosos • El problema és que actualment el comerç internacional es regula amb regles lliurecanvistes i fortes mesures proteccionistes • Per exemple: la UE tenia fins 2011 aranzels als cerelas que venien de fora i quotes o contingents a la llet estrangera

  15. CARACTERÍSTIQUES DELCOMERÇ INTERNACIONAL ACTUAL • Creixement continu: el comerç entre nacions pràcticament no ha deixat de créixer mai (x 17 en la segona meitat del s.XX) • Cavis en els components del comerç: fa uns anys consistia en el comerç de mercaderies físiques, ara es comercien sobretot turisme, serveis i capital (diners) • Protagonisme de les Multinacionals: molt de poder. De vegades perjudicial pels consumidors i la democràcia • Desigualtat: països rics comercien més i amb béns més valuosos i poden obtenir més beneficis

  16. PODER ECONÒMIC EN EL COMERÇ INTERNACIONAL • Els països rics han imposat als altres OBRIR les seves fronteres comercials (eliminar aranzels i prohibició de subvencions) • Però els països rics mantenen fortes mesusres PROTECCIONISTES , la qual cosa permet eliminar la competència de l’exterior. • Per exemple: països que es dedicaven a la agricultura ara són IMPORTADORS de productes agrícoles.

  17. El Mercat de Divises • Una divisa és una moneda estrangera i les transaccions es fan en el mercat de divises on es compren i venen monedes diferents. Allí surt la demanda o oferta de divises. • Les empreses adquireixen divises per fer els seus pagaments d’importacions de béns i serveis estrangers. • Quan marxem de vacances, també adquirim divises. • Hi ha dos aspectes bàsics: • La convertibilitat: capacitat d’una divisa per transformar-se en una altra • Comissió per canviar divises: % que cobren els intermediaris financers que operen amb aquestes divises. Va ser una de les raons de l’€

  18. El Tipus de canvi • Tipus de canvi: És el preu d’una moneda en relació a una altra. • Pensem que la moneda és una mercaderia i està sotmesa a les lleis d’oferta i demanda. Més quantitat demandada més preu. • El concepte s’expressa en el nombre d’unitats de moneda estrangera per unitat de moneda nacional. • Tipus de canvi dòlar/euro = nombre de dòlars que s’han de pagar per obtenir 1 euro. • Tipus de canvi euro/dòlar = nombre d’euros que s’han de pagar per obtenir 1 dòlar

  19. El tipus de canvi • Si 1 € = 1,2 $ • Tipus canvi $/€ = S’han de pagar 1,2 dòlars per obtenir 1 euro • Tipus de canvi €/$= s’han de pagar 0,83 euros per obtenir 1 dòlar • Per tant, si prenem com a referència el tipus de canvi euro/dòlar, als europeus que volem visitar els estats units ens interessarà que sigui com més baixa millor així podrem comprar més dòlars amb un euro. • En canvi a les empreses europees que volen exportar als EEUU els interessa que passi just el contrari. Que l’euro sigui barat per poder vendre més.

  20. Distingirem 2 tipus de canvi • Tipus de canvi central: és el preu de la moneda fixat per els autoritats d’un territori. • Quan modifiquin el tipus de canvi poden • Apujar-lo i parlarem de revaluació • Baixar-lo i parlarem de devaluació • Tipus de canvi de mercat: cotització de cada moneda en el mercat de divises, segons l’oferta i la demanda. • Quan el mercat fa pujar el tipus de canvi parlem d’apreciació • Quan el mercat fa baixar el tipus de canvi parlem de depreciació

  21. Tipus de canvi del Mercat: Depreciació • Depreciació del tipus de canvi: les divises es deprecien quan són abundants perquè hi ha excés d’oferta o perquè hi ha una gran quantitat respecte a altres monedes. Això vol dir que baixa. • Si el tipus de canvi del $ respecte al € (dòlars que cal pagar per obtenir un euro) es deprecia vol dir que per comprar un dòlar nord americà fan falta més euros. • Per exemple si el tc$/€ = 1,2$/€ ( per comprar un euro fan falta 1,2 dòlars) i ara baixa a tc= 1,1$/€ (per comprar un euro fan falta 1,1 dòlars, i per tant és més barat)

  22. Tipus de canvi: apreciació • L’apreciació comporta un augment del tipus de canvi. Si parlem del tipus de canvi $/€ i aquest puja de tc= 1,2 $/€ a 1,3 $/€ vol dir que amb un 1 euro obtenim més dòlars. • Quan el tipus de canvi s’aprecia vol dir, que fan falta menys euros per aconseguir 1 dòlar.

  23. Alguns comentaris importants • Una apreciació (o revaluació en el cas que ho faci el BC) i/o una depreciació (o devaluació del BC) d’una divisa no són necessàriament negatives o positives per una economia per elles mateixa. • Moneda forta: tendeix a apreciar-se, tenen molta demanda internacional i s’utilitzen com a mitjans de pagament internacional per la seva garantia i seguretat (el dòlar, la lliura esterlina) • Moneda feble: tendeix a depreciar-se i tenenun valor volàtil.

  24. Motius de la demanda de divises • Considerarem 5 motius: • Exportacions de béns i serveis • Taxa d’inflació • Tipus d’interès • Entrades/sortides de capitals financers • Previsions d’apreciació o depreciació • Actuació de les autoritats monetàries

  25. Motius de La demanda de divises • Exportacions de béns i serveis (turisme): l’exportador fixa la moneda amb la qual vol fer l’operació. És a dir a Europa, quan es ven alguna cosa s’exigeix que es pagui amb euros. Els compradors demandaran € per atendre al pagament. També els turistes que venen a Europa demanden €. Això provocarà un augment del tipus de canvi de l’€ respecte a altres divises. • Taxa d’inflació: si puja la taxa d’inflació d’un país i dels altres no, els seus preus pugen i les exportacions disminueixen, aquest fet provoca una menor demanda de la divisa d’aquest país.

  26. Motius de La demanda de divises 3. El tipus d’interès: el preu del diner sempre està associat a una divisa. Si augmenta el tipus d’interès que paguen pels dipòsits d’una determinada moneda, aquesta moneda serà més atractiva. 4. Sortides de capitals financers: si vols fer alguna inversió a l’estranger demandaràs la demanda d’aquest país. 5. Previsions: si una moneda tendeix a depreciar-se els agents econòmics voldran canviar-la per altres monedes més fortes. 6. Actuació autoritats monetàries: BCE pot intervenir comprant o venent moneda, per tal d’evitar fluctuacions agudes

  27. SI es DEPRECIA L’€

  28. SISTEMES MONETARIS INTERNACIONALS • Flotació lliure: l’autoritat monetària no intervé • Flotació bruta: es deixa actuar al mercat però en determinats casos l’autoritat monetària actua • Ajustable: és una barreja dels dos anteriors. Varia lliurement i la intervenció de les autoritats està limitada a uns topalls (màxims i mínims) prèviament fixats. • Fix: consisteix en establir una moneda de referència i es fixa a partir d’aquesta la cotització pròpia. Normalment acostuma a ser el dòlar. Quan el dòlar varia, aquesta divisa també varia.

  29. La Balança de Pagaments • DA= C+I+G+ (X-M) • És un document comptable que registra les transaccions econòmiques que es duen a terme entre els residents d’un país i els de la resta del món • Es segueix el mètode de partida doble: • Els ingressos són les transaccions que subministren divises al país que elabora la balança • Els pagaments registren la sortida de divises • El Saldo s’obté de la diferència entre pagaments i i ingressos

  30. Tres grans grups en la balança de pagaments

  31. a) Balança per compte corrent • Mercaderies: importacions i exportacions per pagament de mercaderies: ingressos les X, despeses les M. Saldo és la diferència. • Serveis: ingressos i despeses per serveis prestats (turisme, transport) i transaccions de productes no tangibles • Ingressos: un nacional presta servei (tall de cabell) a un estranger • Despeses: anar de viatge a un altre país • Rendes: obtingudes en un altre país. Poden ser procedents del treball (treballadors temporers que passen frontera) i del capital (interessos, dividends). • Transferències: operaricions sense contrapartides privades (donacions, remeses emigrants) i públiques (subvencions UE) • SALDO = INGRESSOS > PAGAMENTS: SUPERAVIT

  32. B) BALANÇA PER COMPTE DE CAPITAL • Inclou les transferències de capital i l'adquisició i alienació d'actius no financers com les patents) • Transferències de capital unilaterals: condonació deutes, aportacions UE als països • Adquisició d’actius no financers, no produïts: patents, marques...

  33. C) Balança per compte financer • Inversions directes: inversor espera obtenir una rendibilitat permanent per influir en aquesta empresa com per exemple comprar el 10% de les accions d’una empresa. • Inversions en cartera: transaccions en valors negociables:bons, obligacions. Si es produeix una inversió de l’exterior al nostre país augmenta la nostra posició deutora. • Altres inversions: crèdits comercials • Variacions d’actius/reserves: divises o altres actius (or) emmagatzemades pel Banc Central de cada país com a resultat d’operacions comercials.

  34. Equilibri i desequilibri de la Balança de Pagaments • La partida doble fa que la balança de pagaments estigui sempre equilibrada des del punt de vista comptable. • Al final.... • Saldo per compte corrent´+ (saldo de capital + saldo compte financer) = 0 • És important assenyalat el saldo de la balança per compte corrent. Si despeses més grans que els ingressos serà deficitària • Vegeu exemple numèric de les FOTOCÒPIES

More Related