ANÀLISI:

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaLA TETRALOGIA DE L’ANELL DEL NIBELUNG .TERCERA JORNADAEl capvespre dels déus( Götterdämmerung)de WAGNER (1876) ANÀLISI: En el 200aniversari

2. UNA POC REEIXIDA ESTRENA A BARCELONA “ Götterdämmerung s’estrenà al Liceu el 16 de novembre de 1901. S’anuncià com a Ilcrepuscolodegli dei i no cal dir que es va cantar en italià, com es cantava tot el repertori [...] Les dificultats musicals i escèniques superaren de molt les possibilitats del Liceu de 1901 i el resultat va ser catastròfic a tots els nivells.“ [Olivares, 2004, p 122-3] Els dos corbs del déu Wotan estan presents en algun dels moments tràgics de l’obra. Barcelona contemplada per Wagner des delPalau Presentació La quarta i darrera peça de L’Anell del Nibelung porta per títol El capvespre dels déus (Götterdämmerung)en què es consuma la perdició de Siegfried i amb ell l’última esperança d’uns déus que sucumbeixen al final de l’obra. Com en les altres òperes de la tetralogia tant la música com el llibret és del mateix Wagner. La composició es va allargar força, entre 1869 i 1874 L’estrena es va fer al teatre de Bayreuth el 17-VIII-1876. L'estrena a Catalunya es va fer al Liceu el 1901. Musicalment és l’obra de l’anell que inclou més fragments que es poden considerar “tancats” o no lligats en un fluir continu de la interpretació: es nota en els fragments orquestrals i en el tercet del final del segon acte. COMENTARI D’UN ANTIC WAGNERIÀ CATALÀ “En la <Posta dels Déus> [sic], que és com una poemàtica i poderosa simfonia que deixa implacablement consumada la fatal i emocionant tragèdia de <Wotan>, el poder i l’autoritat del qual hem vist anar minvant a cada jornada de la tetralogia, mentre triomfava la bondat substancial de la naturalesa i la força de l’amor humà que, en el sacrifici sublim de Brunilda, assoleix una magnitud verament emocionant.“ [Joan Llongueras, publicat a La Veu de Catalunya el 1936. Recollit a Wagner i Catalunya: selecció de textos. Barcelona: Edicions del Cotal, 1983, pàg. 120] SOBRE LA MÚSICA Un dels trets del Capvespre consisteix en l’existència de quatre importants interludisorquestrals. Els més famosos són el Viatge de Siegfried pel Rin i la Marxa fúnebre. Un tret consisteix en oferir l’única participació de cors en alguns moments, cosa que no passa en cap altra de les òperes de L’Anell: l’explicació és que a finals de la seva vida l’autor torna a donar importància a la presència de cors, contràriament al que havia proclamat en iniciar-se la Tetralogia. MÚSICA I AUTOR “La distorsionada música del segon acte del Capvespre dels déus és el reflex de les tardanes intrigues a Munic.“, fent referència al joc d’influències polítiques entre Wagner i els seu entorn i la cort de Baviera que veia amb mals ulls l’ascendent del músic sobre el rei Lluís II. [Asunción Viella 1988, pàg. 113] Lluís II de Baviera p. 1 (de 8)

3. El signe indica accés per a sentir el leitmotiv del personatge . Cor Única obra de la tetralogia que inclou cor 3 Nornes (Contralt, Mezzo i Soprano) Les teixidores del destí Personatges Hagen (Baix) El dolent de la pel·lícula. Fill d’Alberich 3 filles del Rin (Soprano Mezzo i Contralt) Guardianes que perderen l’or Alberich (Baix) Pare de Hagen a qui estimula a aconseguir l’anell. Gunther (Baix-baríton) Rei dels gibichungs. Segueix Hagen per aconseguir a Brünnhilde Gutrune (Soprano lírico-spinto) Germana del rei. Usa un filtre per aconseguir l’amor de Siegtfred Siegfried (Tenor dramàtic) Heroi protagonista. De tesitura aguda (sobretot al 3r acte) Brünnhilde (Soprano dramàtica) Parella, inicialment, de Siegfried Waltraute (Mezzo) Germana de Brünnhilde a qui demana infructuosa-ment l’anell Com a heroi p. 2 (de 8)

4. En una majoria d’obres Wagner un membre de la parella d’amants, la dona habitualmente, ofereix la seva vida per a salvar a l’altre. Així acaba precisament l’obra que clou l’anell: Brünnhilde s’immola llançant-se amb el seu cavall en la foguera funerària de Siegfried. Ho fa en homenatge a ell però, a la vegada, de les cendres de l’antic món dels déus neix una nova era, plena d’esperances per als homes El gran tema de Wagnerià :La mort per amor i el seu efecte redemptor Leitmotiv de la Premeu el botó per a sentir el tema de la Redempció per l’amor p. 3 (de 8)

5. A la roca de les valquíries, inicialment de nit 1r QUADRE.- Les tres Nornes (o Parques) teixeixen amb fil d’or el destí de la gent. La més gran recorda amb enyorança quan teixien en les branques del freixe de la saviesa. Com va ser Wotan que va tallar una de les branques de l’arbre per fer la seva llança. Això li va costar un ull al poderós déu i l’arbre va començar a marcir-se. Per a Wotan la llança va ser la font del seu poder i en ella hi va gravar els pactes que li donaven l’autoritat. Explica una segona norna com, més recentment, un heroi va trencar la llança de Wotan i com el déu va fer talar el freixe, ja musti. La tercera norna continua narrant com els guerrers van apilar els troncs secs al voltant del Walhall: si crema la fusta els déus periran. Wotan, però, va sotmetre el geni del foc, Loge i el va obligar a encerclar la roca on dormia Brünnhilde. Vindrà el dia que Wotan clavarà la punta de la seva llança al pit de Loge i en aquell moment s’iniciarà un gran incendi amb els troncs de freixe del món. Després de recordar que no se sap res d’Alberich es trenca el fil d’or del destí i les Nornes, espantades fugen al si de la terra per reunir-se amb Erda, la seva mare. 2n QUADRE.- Ha començat l’albada i compareixen Siegfred i Brünnhilde. La parella intercanvia juraments de fidelitat. El noi regala a l’estimada l’anell que ha conquerit, Ella li correspon donant-li el seu cavall Grane. S’abracen i es separen. El pròleg acaba amb el so del corn de Siegfried que es va allunyant. Bonic encara que curt Orquestra: Preludi:Breu obertura que ens adverteix de seguida que ens narraran esdeveniments luctuosos, iniciant amb notes ombrívoles dels trombons sobre els quals sentirem entrar els violoncels. 2’ 25” Dr. Karajan 2’ 27” Dr. Levine Pròleg Foscor Destí inexorable Erda Rin 4’ 19” Per Maria Radner 5’ 24” Per Laura Nykänen (amb tros previ) 1a norna: Fragmetn d’escena:So gut und schlimm es geh’, Vagi bé o malament, lligo la corda i cantoA l’inici de l’escena de les nornes o endevines. Aquí es narra com Wotan va afermar el seu poder arrencant la seva llança del freixe del destí. El cant és com un recitat, però melodiós, Renúncia Llança de Wotan Brunnhilde i Siegfried: Interludi i duet:Zu neuen Taten,Com t’estimaria jo, apreciat heroi, si no et deixés anar a fer noves proeses? S’acosta a un duet amorós tradicional 14’ 59” DG Jones i M Jung 13’ 27” Behrens, Jerusalem Bonic final 1’ 35” 1986-7 2’ 27” Dr. Solti L’audàcia de Siegfried p. 4 (de 8) Amor compartit Brünnhildecom a dona

6. 1a ESCENA.- Hagen, pervers fill d’Alberich, està al castell del seu germanastre, el rei guibichung, Gunther i la seva germanastra Gutrune. Astutament proposa un doble matrimoni ben prometedor als germans: Gunther es casarà amb Brünnhilde i Gutrune amb Siegfried. Cal, però, convèncer aquest amb un beuratge màgic que li provocarà l’oblit i que s’enamori: només aquest heroi pot aconseguir capturar l’antiga valquíria per al rei. 2a ESCENA.- Precedit pel so del seu corn, Sigfried arriba al palau del rei Gunther amb qui acorda amistat. Allà Hagne pregunta pel tresor dels nibelungs: l’heroi explica que l’ha deixat i que només va prendre l’anell que regalà a la seva estimada i un bonic elm. Hagen explica com l’elm permet canviar d’aparença a qui el porta. Gutrune ofereix beguda a l’hoste i aquest beu sense saber que es tracta d’un licor encantat que li fa perdre la memòria i enamorar-se ardentment de la germana del monarca. Demana la mà de la noia al rei i, a canvi, promet capturar a Brünnhilde, agafant amb la màgia del l’elm l’aspecte del rei, donat que Gunther ha manifestat que la desitja però no pot aconseguir-la pel foc màgic que protegeix la noia. 3aESCENA.- Brünnhilde està asseguda a l’entrada de la seva cova. Amanyaga i besa l’anell que li recorda Siegfried. Arriba la seva germana, la valquíria Waltraute. No li porta el perdó de Wotan. La germana ha vingut preocupada perquè el rei dels déus està molt abatut, ha fet apilar la llenya del freixe de la saviesa al voltant del Walhall i allà espera tancat amb les demés divinitats que els seus corbs li portin bones notícies. Els déus i el món només se salvaran si Brünnhilde torna l’anell a les filles del Rin. Però la noia, que ja no forma part de la cort divina, no vol renunciar a l’anell que és penyora d’amor del seu estimat. Ja sola, la noia sent el corn de Siegfried, però en canvi no reconeix el guerrer que s’acosta. No sap que és el seu estimat, sota un aspecte diferent i trastocat pel filtre de l’oblit que ha begut. Comença una baralla en la que l’heroi li captura l’anell i l’empresona per a lliurar-la a Gunther Apreciat en concerts Orquestra: Interludi:El viatge de Siegfried: Motiu orquestral célebre en el que es descriu la baixada de l’heroi pel riu després d’acomiadar-se de Brünnhilde 11’ 07” Filharmòn. de Londres 4’ 55” 2008[fragment] València Acte1(de 3) Brünnhilde com a dona mortal Missió de Siegfried El corn de Siegfried Waltraute: monòleg:Höre mit Sinn, was ich dir sage!Escolta amb cura el que et diré!: Quan la germana de Brünnhilde intenta, infructuosament, convèncer-la de retornar l’anell. 10’ 21” La Scala 1998 4’ 35” (fragment) Salsburg 2011 El destí (el fat) Renúncia Lament Brünnhilde i Siegfried: Escena de la captura:Siegfried zurück? Siegfried torna?: Friedrich actua, narcotitzat i màgicament sota la porma de Gunther, per capturar la seva estimada i lliurar-la a aquest. 4’ 43” [fragment] València 2008 8’ 02” Bayreuth 1976 Pacte de sang Gunther com a heroi p. 5 (de 8) Tarnhelm (casc per canviar de forma)

7. Al palau de Gunther 1aESCENA.- De nit Hagen fa guàrdia davant del palau de Gunther mentre el seu pare Alberich li reclama que es comprometi a recuperar l’anell per als nans (nibelungs). El fill accedeix. 2aESCENA.- Pel Rin s’acosta Siegfried. Explicarà a Gunther com ha aconseguit Brünnhilde per a ell. 3a ESCENA.- Hagen fa una crida per convocar la celebració de les properes esposalles entre el rei Gunther i Brünnhilda 4aESCENA.- Arriba trista Brünnilde, acompanyada en una barca per Gunther, Veu amb estupor que Siegfried es troba tranquil·lament i amorosament al costat de Gutrunei que, a més porta l’anell. La valquíria es nega al casament que se li reclama i diu que està formalment compromesa amb Sigfried, que realment és qui l’ha capturada i no el rei. Per tal de promoure la venjança de Brünnhilde, Hage acusa Sigfriedde traïdor. Aquest jura que no ha faltat mai al seu honor i que si no és veritat, que sigui mort amb l’arma sobre la que fa el jurament (l’arma és la llança de Hagen). 5a ESCENA.- Brünnhilde resta sola i clama venjança contra qui l’ha traïda. Hagen s’hi acosta i s’ofereix a perpetrar la venjança, tot preguntant a Brünnhilde quin és el punt feble de Sigfried. La noia contesta que la seva esquena és vulnerable donat que quan va ser protegit es va comptar que mai donaria l’esquena a un enemic. Hage demana la col·laboració de Gunther amb l'expectativa de capturar l’anell però el rei no gosa per tal de no afectar la seva enamorada germana. Hege constata que la cacera del dia següent serà òptima per simular un accident contra l’heroi. Finalment, Siegfried i Gutrune apareixen feliços amb un seguici nupcial i el cap ornamentat de flors. Gunther els segueix agafant de la mà a Brünnhilde. Hagen resta sol i torna a jurar al seu pare Alberich que capturarà l’anell Hagen és un perllongament, ombra  ben fosca, d´Alberich.Hagen promet a Alberich que aconseguirà l´Anell.Els temes que anirem escoltant, més que cap altra, són els de la dominació, l´odi, l´Anell, la renúncia, la submissió. Orquestra, Alberich i Hagen: preludi + duet:Schlaefst Du, Hagen meinSohn? Dorms, Hagen, fill meu?Escena fosca: per les escenografies, i pel so llòbrec de dos personatges perversos. 11’ 46” Bayreuth 1991 9’ 58” Bayreuth 1999 Acte2(de 3) Alberich Hagen Maledicció 9’ 06” València 2008 6’ 05” Bayreuth 1992 Hagen i cor: Escena (3a):Hoiho! Hoihohoho! Hoiho! Hoihohoho! Homes de Gibich, poseu-vos en marxa!: El pervers Hagen toca la seva banya i, amb to lúgubre, fa una crida als homes: això dóna motiu per incloure una de les poques intervencions del cor Crida de Hagen Pena Vassalls de Hagen Brünnhilde, Hagen i Gunther: Escena (5a) El tercet de la venjança:WelchesUnholdsListliegthierverhohlen? Quina astúcia d’esperit maligne hi ha aquí amagada? 13’ 24” Bayreuth 1976 13’ 54” La Scala, 1996 Destí Renúncia p.6 (de 8) Pociómàgica

8. Al bosc i, després, al palau de Gunther 1a ESCENA.- En una boscúria al costat del Rin les tres ondines encara lamenten la pèrdua de l’anell i en veure Siegfred li demanen que el retorni. Les ondines diuen que ja comprendrà el malefici de la joia i que la seva vida corre perill si no renuncia a l’anell, però el noi contesta que mai faria res per por, sentiment que desconeix. 2a ESCENA.- Siegfred contesta les fanfàrries de cacera fent sonar el seu corn i es reuneix amb Hegen i Gunther als quals explica que unes ondines han predit que aquell mateix dia moriria. Ells li demanen que els expliqui la seva història. Hagen ha posat un filtre a la beguda de Siegfred que recupera la memòria. El fill dels nans li demana a Siegfried que interpreti ara el so de dos corbs propers i, quan l’heroi es gira, li clava la llança per l’esquena. Abans de morir Siegfred té un últim record per a Brünnhilde. 3a ESCENA.- Gutrune té mals pressentiments quan arriba al palau de Gunther el seguici fúnebre i Hege comunica a la nova esposa que Siegfred ha mort atacat per un senglar. La noia acusa el seu germà qui desvela que l’autor de l’assassinat ha estat Hage. Aquest reclama l’anell com a botí. Però Gunther entén que l’hereva és la seva germana, cosa que provoca un combat i Hage mata al seu germanastre, però quan s’abraona sobre l’anell, la mà del difunt li impedeix de cobrar la joia. Arriba Brünnhilde i davant del cos de Sigfried ordena que es prepari una pira funerària a la riba del Rin. La valquíria medita sobre com s’ha perdut l’heroi més noble de la terra i compren, quan veu els dos corbs de Wotan, que el déu ha propiciat la mort del seu estimat. Es posa l’anell màgic, joia que, quan el seu cos es consumeixi, passarà a ser propietat de les ondines. Brünnhilde agafa una torxa, ordena al deu del foc Loge, que encara custodia la roca de la valquíria, que cremi el Walhall dels déus i després ella salta amb el cavall sobre la pira ja ardent. Apareixen les ondines que arrosseguen al fons a Hagen que s’ha llençat a les aigües i elles recuperen l’anell. El poble horroritzat veu com en la llunyania el foc consumeix el Walhall. Finalment, se sent el motiu de la Redempció per l’Amor i aquí es clou el cicle de l’Anell del Nibelung. Bonic Orquestra i filles del Rin: Preludi i tercet:Preludi i Frau SonnesendetlichteStrahlenDama Sol envia lluminosos raigs. Les ondines reapareixen després de la primera òpera de L’Anell 5’ 45” Bayreuth 1980 8’ 34” València 2008 Acte3(de 3) Pena Filles del Rin Només per aquesttall, val la pena aguantar més de 4 hores Orquestra: Què:Marxa fúnebre: Conegut fragment que se sol interpretar en versió concert 8’ 02” La Scala, 1996 6’ 29” València 2008 Marxa fúnebre Primer fragment del capvespreestrenat a Barcelona (el 1885) Mort Gestes de Siegfried Brünnhilde: Monòleg de la immolació:StarkeScheiteschichtermirdortApileu-me allà, forts troncs a la riba del Rin: Llarg i intens 14’ 25” Bayreuth 1980 5’ 59” per D.Polaski(tall final) Foc i Loge Plenitud de l’amor Amor de Siegfried Renúncia Evocador Orquestra: Final: Quan la destrucció dels déus es consuma enmig del foc però una esperança neix per a la humanitat 4’ 47” Bayreuth 1980 4’ 51” Dr. A Briges p. 7 (de 8) Filles del Rin Foc Redempció per l’amor

9. Enregistraments i referències (4h 08’ 32”) A Bayreuth 1980 Dr. Pierre Boulez Sotst. Castellà (2h 00’ 52”) ROH 2007, Dr. Pappano Preludi i Act 1r AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, setembre 2013 (1h 04’ 29”) Act 2n (1h 25’ 49”) Act2n Alemany-Castellà per Kareol Altresguiesd’audició Associaciód’amics Caricatura de Wagner de la caràtula: Julià Pascual Fortea, 2013. Revisió lingüística Rosa Bruguera Currius p. 8 (de 8)