Pr ctica 3 elaboraci d un mapa gen tic de tres marcadors
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 24

Pràctica 3. ELABORACIÓ D’UN MAPA GENÈTIC DE TRES MARCADORS. PowerPoint PPT Presentation


  • 84 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

Pràctica 3. ELABORACIÓ D’UN MAPA GENÈTIC DE TRES MARCADORS. Objectius. Determinar l’ordre de lligament de tres marcadors genètics i la distància que els separa. Els tres marcadors emprats són els al·lels mutants de la soca Triple Mutant ( white, crossveinless i singed ). Lligament .

Download Presentation

Pràctica 3. ELABORACIÓ D’UN MAPA GENÈTIC DE TRES MARCADORS.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Pr ctica 3 elaboraci d un mapa gen tic de tres marcadors

Pràctica 3.ELABORACIÓ D’UN MAPA GENÈTIC DE TRES MARCADORS.


Objectius

Objectius

Determinar l’ordre de lligament de tres marcadors genètics i la distància que els separa. Els tres marcadors emprats són els al·lels mutants de la soca Triple Mutant (white, crossveinless i singed).


Lligament

Lligament.

És l’associació de gens en el mateix cromosoma formant grups de lligament.


Segregaci independent no lligament

Segregació independent (no lligament).

Gàmetes

Proporcions: 1:1:1:1

50% Parentals

50% Recombinants


Lligament total

Lligament total.

Gàmetes:

100% de gàmetes parentals


Pr ctica 3 elaboraci d un mapa gen tic de tres marcadors

CONSEQÜÈNCIA:

La frecuencia de gametes recombinants (FR) ha d’estar entre la del lligament total (0%) y la de la segregació independent (50%).0%  FR  50%


Encreuament prova

Encreuament Prova.

X

Encreuament

Prova.

X

Ens permet concentrar-nos en els fenòmens que tenen lloc a

l’heterozigot, ja que l’homozigot solament contribueix a la

descendència amb al·lels recessius.Per tant:

Ens permet inferir les proporcions dels gàmetes que es formen

en el doble heterocigot.


Recombinaci mei tica

Recombinació meiòtica

Recombinació meiòtica: És la generació de genotips

haploides diferents dels genotips parentals durant la meiosi.

  • Com a conseqüència, la descendència presenta combinacions de

  • gens diferents a les parentals, anomenades recombinants.


Segregaci independent recombinaci intercromos mica

Segregació independent (recombinació intercromosòmica)

X

Encreuament

Prova.

X

Descendència

de tipus parental:

1/4+1/4 = 1/2.

Descendència

recombinant:

1/4+1/4 = 1/2.


Entrecreuament crossover

Entrecreuament (Crossover).

Intercanvi de cromàtides no germanes entre cromosomas homòlegs durant la meiosi per un procés de trencament i reunió del DNA.


Pr ctica 3 elaboraci d un mapa gen tic de tres marcadors

Gàmete Parental

Gàmete Recombinant

Gàmete Parental

Gàmete Recombinant

Recombinació.

Es produeix a Leptoté o Cigoté,

s’observen quiasmes al Diploté.

Resultats de la Meiosis I:

2 cèl·lules n.

Resultats de la Meiosis II:

4 cèl·lules n.

Meiòcit (2n)


Recombinaci intracromos mica

Recombinació intracromosòmica.

X

Encreuament

Prova.

X

Descendència

recombinant:

Freqüència menor

(generalment) o

igual a 1/2.

Descendència

de tipus parental:

Freqüència major

o igual a 1/2.


Pr ctica 3 elaboraci d un mapa gen tic de tres marcadors

  • A. Sturtevant (1913). La distribució i l’ordre lineal dels gens es poden establir experimentalment mitjançant l’anàlisi genètica.

  • Existeix proporcionalitat entre la distància entre dos marcadors genètics i la freqüència de recombinació (bàsicament per entrecreuament) entre aquests marcadors.

  • Per tant, podem estimar la distància que separa uns marcadors donats a partir de la freqüència d’individus recombinants en la descendència d’un encreuament prova.

Unitat de distància: La unitat de mapa (u.m.) o centimorgan (cM) és la distància entre gens (loci) pels quals la freqüència de recombinació és del 1%.


Drosophila melanogaster

Drosophila melanogaster

  • 4 parells de cromosomes: I (cromosomes sexuals), II, III i IV (autosomes), els quals constitueixen 4 grups de lligament (conjunt de gens que tendeixen a transmetre’s junts).

  • Els mascles de Drosophila melanogasterno recombinen.


Encreuaments efectuats

w cv sn

w cv sn

Encreuaments efectuats:

KK

+ + +

Sessió 1:

LLv

X

w cv sn

w cv sn

KK

Sessió 2:

LLv

X

Encreuament Prova

+ + +

Sessió 3


Pr ctica 3 elaboraci d un mapa gen tic de tres marcadors

Amb tres marcadors tenim dues possibles regions on es pot produir

entrecreuament amb resultat de recombinació dels marcadors que considerem: entre a i b, i entre b i c. Per tant, poden tenir individus recombinants en la primera regió, en la segona, i dobles recombinants (en les dues regions).

a b c

a b c

a b c

+ + +

+ + +

+ + +

a + +

a b +

a + c

Gàmetes

recombinants

+ b c

+ + c

+ b +

a b c

a b c

Gàmetes no

recombinants

+ + +

+ + +


G metes possibles

Gàmetes possibles:

w cv sn

w cv sn

KK

LLv

X

+ + +

Parentals

w cv sn

+ + +

w cv sn

w + +

+ cv sn

w cv +

+ + sn

Recombinants

w + sn

+ cv +

El fet que els mascles solament aportin gàmetes amb al·lels

recessius o amb el cromosoma Y fa que qualsevol factor recessiu que portin els gàmetes de les femelles s’expressi en el fenotip de l’individu resultant.


Fenotips

580

592

2

90

50

4

48

87

1453

Fenotips:

Trobem els següents fenotips tant de mascles com de femelles:

w cv sn

  • Hem de:

    • Diferenciar individus parentals, RI, RII i DR.

    • Establir quin dels marcadors es troba en el mig.

    • Calcular distàncies entre tots els marcadors.

+ + +

w + sn

+ cv sn

w cv +

+ cv +

+ + sn

w + +


Classificaci dels fenotips i ordre dels marcadors

w cv sn

580

Parentales

592

+ + +

w + +

87

RI

+ cv sn

90

w cv +

50

RII

+ + sn

48

w + sn

2

DR

+ cv +

4

1453

Classificació dels fenotips i ordre dels marcadors

Per tant, cv ha de ser el marcador intermig entre w i sn.


C lcul de dist ncies

87+90+2+4

x 100 = 12,59

FR w cv =

1453

48+50+2+4

x 100 = 7,16

FR cv sn =

1453

50+48+87+90+(6)*2

x 100 = 19,75

FR w sn =

1453

12,59 + 7,16 = 19,75

19,75

w

cv

sn

12,59 7,16

Càlcul de distàncies.

RI + DR

x 100

FRI =

Total

RII + DR

x 100

FRII =

Total

FR w cv

FR cv sn

FR w sn


Coeficient de coincid ncia i interfer ncia

Coeficient de Coincidència i Interferència

  • Coeficient de coincidència: mesura si els entrecreuaments tenen lloc de manera independent entre sí.

    • Si el fet que es produeixi un entrecreuament no afecta la probabilitat de que es produeixi un altre (en una regió propera), la freqüència d’un doble entrecreuament és el producte de les freqüències dels entrecreuaments senzills.

    • Coeficient de coincidència (CC) = DR observats/DR esperats.

  • Interferència: El fet que es produeixi un entrecreuament redueix la probabilitat d’un altre en la zona adjacent.

    • Interferència (I) = 1-CC.


Coeficient de coincid ncia i interfer ncia1

Coeficient de Coincidència i Interferència

DR esperats = FR w cv * FR cv sn * Total.

DR esperats = 0,1259 * 0,0716 * 1453 = 13

CC = (4+2)/13 = 0,4615--->46,15%

I = 1-(6/13) = 0,538---> 53,8%


  • Login