1.1.- Definició .

1. 1.1.- Definició. Moviments d’ideologia ultranacionalista, antisocialista, antiliberal i antidemocràtica que van fundar o van pretendre fundar règims totalitaris baix els principis de cabdillatge i un exèrcit de partit al període d’entreguerres (Ernst Nolte) El feixisme és el capitalisme que rebutja els seus orígens liberals per adaptar l’estructura social de producció a aquelles circums- tàncies en què la idea liberal seria políticament, econòmicament i socialment fatal per a la idea capitalista (Harold Laski)

2. 1.2.- Característiques. Estat totalitari: rebuig al liberalisme democràtic i la separació de poders, intentant controlar totalment la vida pública i privada de les persones Partit únic: PNF a Itàlia i NSDAP a Alemanya Estat corporatiu: es prohibeixen les vagues i protestes obrers i els sindicats de classe, substituïts pel sindicat corporatiu feixista, que imposa els interessos de la burgesia “A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjunt de les ideologies democràtiques, i les rebutja tant des del punt de vista de les seves premisses teòriques com de les seves aplicacions i instrumentalitzacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pugui dirigir les societats humanes; nega que aquest nombre pugui governar mitjançant una consulta periòdica; afirma la desigualtat irremeiable, fecunda i beneficiosa dels homes, que no es pot anivellar mitjançant un fet mecànic i extrínsec com és el sufragi universal. Es poden definir com a règims democràtics aquells en què, de tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de ser sobirà, però la veritable i efectiva sobirania resideix en altres forces (...).” B. MUSSOLINI: La doctrina del feixisme, 1932. “El jove moviment nacionalsocialista és, en essència i organització, antiparlamentari, és a dir, rebutja, tant en el principi com en la composició, qualsevol teoria basada en el sufragi de les majories (...). Una ideologia que, negligint el principi democràtic de la massa, aspira a consagrar aquest món a favor de l’home superior està lògicament obligada a reconèixer també el precepte aristocràtic de la selecció, de manera que garantisca el govern i la màxima influència dels més capacitats”. A. HITLER: Mein Kampf, 1924. “Som un partit antiparlamentari que rebutgem amb bons fonaments la Constitució de Weimar i les institucions republicanes que va crear; som enemics d’una demo- cràcia falsificada que inclou en la mateixa llista als intel·ligents i als tontos, als aplicats i als malfeiners; vegem en l’actual sistema de majoria de vots i en l’organit- zada irresponsabilitat la causa principal de la nostra creixent ruïna. ¿Què anem a fer, per tant, en el Reichstag? Anem al Reichstag per a procurar-mos armes en el mateix arsenal de la democràcia. Ens fem diputats per a debilitar i eliminar les idees de Weimar amb el seu propi recolzament. Si la democràcia és tan estúpida que ens facilita dietes i passes de lliure circulació per aconseguir aquest objectiu és assumpte seu (...). També Mussolini va anar al Parlament. I, malgrat això, no va tardar en marxar amb les seues camises Negres sobre Roma.” J. GOEBBELS: article en Der Angriff, 30 d’abril del 1928. “Italians! Escolteu la llei que posa punt i final a un període de la nostra història i n’obri un altre ple d’immenses possi- bilitats de futur: 1r. Els territoris pertanyents fins al present a l’imperi d’Etiòpia passen a la sobirania absoluta i indeclinable del regne d’Itàlia. 2n. El rei d’Itàlia adopta per a ell i els seus hereus el títol d’emperador d’Etiòpia. Oficials! Suboficials! Soldats de totes les forces d’Àfrica i Itàlia! Camises Negres! Italians i italianes! Alceu, legiona- ris, els vostres cors i les vostres banderes amb convicció i saludeu com es mereix la reaparició de l’Imperi, després de mil cinc-cents anys, sobre les colines de Roma! Proclamació de l’Imperi (9 de maig del 1936). Exaltació del líder, cap del partit únic, encarnació de la nació i expressió de la voluntat de tots “En les corporacions el sindicalisme feixista troba la seua meta. (...) Mentre el sindicalisme socialista, pel camí de la lluita de classes, desemboca en al política amb el seu programa de supressió de la propietat privada i de la iniciativa individual; el sindicalisme feixista, a través de la col·laboració de les classes, desemboca en les corporacions, que donen a la col·laboració harmonia i sistema, defensant la propietat, però elevant-la a funció social, respectant la iniciativa privada, però en l’àmbit de la vida i l’economia de la nació. El sindicalisme no pot ser una finalitat en ell mateix: o es converteix en socialisme polític o en corporacions feixistes. Sols en les corporacions es realitza la unitat econòmica dels seus diversos elements: capital, treball i tècnica.” B. MUSSOLINI: Discurs en el Consell Nacional de les Corporacions, 22 d’abril del 1930. Nacionalisme exacerbat, agressiu i expansionista front a l’internacionalisme (antimarxisme) Racisme i odi a l’estranger (xenofòbia) “La ideologia nacional racista veu el valor de la humanitat en els seus elements racials d’origen. Considera l’Estat sols com un mitjà per aconseguir la conservació racial de l’home. De cap manera creu, per tant, en la igualtat de les races, sinó que, pel contrari, en admetre la seua diversitat, reconeix també la diferència quali- tativa existent entre elles. Aquesta persuasió de la veritat li obliga a fomentar la preponderància del més fort i a exigir la supeditació de l’inferior i del dèbil, d’acord amb la voluntat inexorable que domina l’univers. (...) L’Estat ha de començar per fer de la qüestió de la raça el punt central de la vida general; ha de vetllar per la conservació de la seua puresa i ha de consagrar al xiquet com el bé més important del seu poble. Està obligat a cuidar de que sols els individus sans tinguen descendència. (...) Tots aquells que, en aquest món, no són de raça pura, no són més que rebutjos.” A. HITLER: Mein Kampf, 1924. Militarisme imperialista: culte a la violència i la guerra i desig d’expandir-se “El Reich alemany, com a Estat, ha d’abastar a tots els alemanys i imposar-se la missió, no sols de cohesionar i conservar les reserves més preuades dels elements racials originaris d’aquest poble, sinó també la de conduir-los, lenta i fermament, a una posició predominant.” A. HITLER: Mein Kampf, 1924. “Exigim la unió de tots els alemanys per a construir una Gran Alemanya. Exigim espai i territori (colònies) per a l’alimentació del nostre poble i per a establir el nostre excés de població.” A.HITLER: Mein Kampf, 1924. Jerarquització i domini de les elits sobre la resta (superiors-inferiors): homes sobre dones, militars sobre civils, la nació sobre la resta de nacions i el líder sobre tots Omnipresència en la vida de la gent: educació, partit i sindicat únics, propaganda, mitjans de comunicació, associacions i repressió

3. 1.3.- Causes o circumstàncies en què es desenvolupa. A Itàlia no se li donen els territoris que se li havien promès → irredemptisme “L’economia té necessitat d’un desenvolupament sa i progressiu. Els nombrosos partits lluitaven entre ells en el més complet desordre (...). Aquells que integrem l’empresa Krupp no som idealistes, sinó realistes. Teníem la impressió de que Hitler ens oferiria la possibilitat d’un desen- volupament autèntic, que, a més, ha dut a terme. Al principi votarem pel partit populista, però els conservadors no podien governar el país; eren molt dèbils. En aquesta lluita implacable pel pa i el poder, teníem la necessitat de ser guiats per una mà forta i dura: la de Hitler ho era. Després dels anys transcorreguts baix el seu mandat ens sentim satisfets. Desitjàvem un sistema eficient i que ens proporcionara els mitjans per a treballar tranquil·lament.” A. KRUPP: Declaracions en els processos de Nuremberg (1945). Augment de l’ultranacionalisme pels tractats de pau de la Iª Guerra Mundial A Alemanya se li imposen condicions molt dures a Versalles → descontent general Fi Iª Guerra Mundial Crisis econòmiques Descontent de la població Crítica a les democràcies Ascens del feixisme Depressió dels anys ‘30 Desclassament dels combatents: els militars que tornen de la guerra no es reintegren en la societat en mig de la crisi i es refugien en l’uniforme i les organitzacions paramilitars feixistes Crisi dels estats liberals: continus canvis de govern que no són capaços de solucionar els problemes econòmics i socials (inestabilitat política) front a un comunisme en ascens Col·laboració de l’alta burgesia amb el feixisme i el nazisme per frenar l’amenaça bolxevic, defendre els seus interessos i mantindre el sistema capitalista