1 / 23

PLATÓ

PLATÓ. EQUIP 4. INDEX. Teoria Política i social El model de societat Antecedents biogràfics La carta VII Avantatges i incovenients model que proposa Plató. TEORIA POLÍTICA I SOCIAL DE PLATÓ. La política va ser una de les principals preocupacions del filòsof Plató.

Download Presentation

PLATÓ

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. PLATÓ EQUIP 4.

  2. INDEX • Teoria Política i social • El model de societat • Antecedents biogràfics • La carta VII • Avantatges i incovenients model que proposaPlató

  3. TEORIA POLÍTICA I SOCIAL DE PLATÓ • La política va ser una de les principals preocupacions del filòsof Plató. • Plató desitjava participar en la vida pública d’Atenes + implantar el seu sistema polític ideal a Sicília = fracàs. • 2 Efectes que troba a Atenes Incompetència + ignorància dels polítics. lluites constants entre sectors oligàrquics i democràtics. • Com a conseqüència, Plató es va allunyar de la pràctica política. • Teoria Política i social

  4. TEORIA POLÍTICA I SOCIAL DE PLATÓ • A “La República”, la major obra política de Plató, s’exposa un sistema polític i social ideal, partint de la idea de justícia. • ESTAT IDEAL, segons Plató: *Format per una divisió tripartida de la societat, en: Governants Guardians Productors • Teoria Política i social

  5. TEORIA POLÍTICA I SOCIAL DE PLATÓ • El model de societat i d’Estat Utòpic que conformen el pensament polític de Plató, es basa en dos principis bàsics: Una correlació estructura entre l’ànima i l’Estat. • 1) PRODUCTORS: • Formen part d’aquest sector social: pagesos, artesants i comerciants. • L’estructura econòmica de l’Estat resideix en els productors. • Són comparables a l’ànima vegetativa. • Han de tenir temprança. • 2) GUARDIANS: • Formen part d’aquest sector social, els guerrers/militars. • Són comparables a l’ànima sensible. • Teoria Política i social

  6. TEORIA POLÍTICA I SOCIAL DE PLATÓ • Han de mostrar: seguretat, protecció (al poble), valentia i força. • 3) GOVERNANTS: • Formen part d’aquest sector els filòsofs. • Són els que tenen la sabiesa, coneixements, prudència, pertant, són els únics amb capacitat per decidir. • Són comparables a l’ànima racional. • Són els únics que poden dur a terme les decisions més sàbies. • Teoria Política i social

  7. TEORIA POLÍTICA I SOCIAL DE PLATÓ • Plató és defensor de l’ARISTOCRÀCIA (“el govern dels millors”) • En contra de 1) l’Oligarquia 2) Tirania 3) Timocràcia 4) Tirania 5) Democràcia • Teoria Política i social

  8. EL MODEL DE SOCIETAT • L’estructura de la societat,esta d’acord amb l’estructura de les animes. • L’estat està dividit en tres estaments socials: • Els governants,tenen una ànima racional. • Els guardians que defensen l’estat,tenen una ànima sensible. • Els productors tenen una ànima vegetativa. 2. El model de societat

  9. EL MODEL DE SOCIETAT • Cada un dels estaments anteriors a de tenir una virtut: • Els productors han de tenir moderació. • Els guardians fortalesa. • Els governants prudència. 2. El model de societat

  10. CARACTERÍSTIQUES DELS GOVERNANTS Els governants han de ser savis,perquè la justícia es desprèn de les idea del bé,que només pot ser trobada per aquells que hagin fet un coneixement de les idees superiors. Quan el savi arribi al poder,ja no seran necessàries les lleis,perquè el savi adoptarà sempre les decisions més adequades,per conèixer el concepte de justícia. 2. El model de societat

  11. L’ESTAT • La finalitat del estat,per Plató,consisteix en educar als ciutadans en la justícia i la virtut, per aconseguir la felicitat. Per això dissenya un sistema educatiu de dos nivells: • Una educació obligatòria per a tots,fins els 20 anys més o menys.Estarà formada per gimnàstica i musica. • Una segona etapa destinada solament als futurs governants.Desde els 20 fins als 35 anys,que constarà de dos etapes: • La primera matemàtiques i la segona la dialèctica per el coneixement de les idees superiors. 2. El model de societat

  12. MODEL DE SOCIETAT El poder el posseïxen uns pocs. Ho justifican dien que són els posseïdors del arete(excel.lència) defensa L’ ARISTOCRÀCIA 2. El model de societat

  13. PRINCIPALS INFLUÈNCIES • PRESOCRÀTICS • 1. Parmènides i la seva escola • Concepció de l'Ésser com la realitat immutable. • Divisió del real a dues regions: el món aparent • (donat als sentits) i el món verdader (donat a la Raó). • La raó com l'autèntic instrument per al coneixement. • Divisió del coneixement en dos tipus: la ciència i l'opinió. • 2. Heràclit: • El Món Sensible (entitats que s'ofereixen als sentits) està sotmès a canvi permanent. Parmènides 3. Antecedents biogràfics

  14. PRINCIPALS INFLUÈNCIES • 3. Anaxàgores: • Existeix una Ment o Intel·ligència ordenadora (Noûs a Anaxàgores, Demiürg a Plató). • 4. Pitagorisme • Interès per la matemàtica. • Reivindicació de la raó. • Preeminència de l'ànima respecte del cos. • Reencarnació de l'ànima. • Models matemàtics per a crear el món Sensible per part del Demiürg. Anaxàgores Pitàgores 3. Antecedents biogràfics

  15. PRINCIPALS INFLUÈNCIES II. RELIGIÓ ÓRFICA • Dualisme antropològic. • Sobrevaloració de l'ànima i "menyspreu" del cos. • Ànima humana immortal i divina. • Proposta moral: ascesi o purificació. III. SOFISTES: La filosofia de Plató és conseqüència del seu afany per superar radicalment els sofistes: • Ensenyament sofista: discursos - Plató: diàleg. • Sofistes: relativisme i escepticisme – Plató: objectivisme i existència de realitats absolutes que li serveixen de fonament (les Idees). • Sofistes: "logos" instrumental (instrument de poder) - Plató: "logos" dirigit al Bé. Sòcrates 3. Antecedents biogràfics

  16. LA CARTA VII [Obra autobiogràfica escrita entre el 324 i el 326 aC ] • Redactada quan el filòsof ja era gran.(Abans que conegués Sòcrates)- Es veuen reflexades les seves idees sobre- Va dirigida (principalment) als habitants de Siracusa [Dion n’era el rei i amic de Plató] JustíciaLleisVirtuts moralsEl poder EL FILÒSOF El seu model ideal va ésser posat en pràctica … però NO va funcionar el Saber ▪ PER QUÈ VA FRACASSAR ? Era una UTOPIA ! • Plató manifestà… • La importància del coneixement- La unió del saber amb la política- La justícia com a fonament per la vida individual i col·lectiva “Me aventuré a hacer el viaje porque me avergonzaba quedar ante mí mismo como alguien que habla mucho pero luego no se atreve a poner en práctica sus ideas”. 4. La carta VII

  17. LA CARTA VII [Obra autobiogràfica escrita entre el 324 i el 326 aC ] • Gran admiració per Sòcrates (després del seu judici)- Modernitat en els plantejaments (en comparació a la societat)- Es formula preguntes com… • - Vol donar testimoni, ja des de l’edat adulta de les seves reflexions polítiques i socials. Es continua veient bé l’esclavitut fins i tot Plató. • Com s’ha de fer perquè la societat no corrompi l’individu?- Com s’ha de viure?- On s’ha de viure? - Què s’ha de fer perquè lo públic no corrompi lo privat? 4. La carta VII

  18. LA CARTA VII “Y me vi obligado a reconocer, en honor a la verdadera filosofía, que de ella depende el obtener una visión perfecta y total de lo que es justo tanto en el terreno político como en el privado, y que no cesará en sus males el género humano hasta que los que son recta y verdadera­mente filósofos ocupen los cargos públicos. o bien los que ejercen el poder en los Estados lleguen, por especial favor divino, a ser filósofos en el auténtico sentido de la palabra ” EL FILÒSOF 4. La carta VII

  19. LA CARTA VII La reacción mía no es de extrañar, dada mi juventud; yo pensé que ellos iban a gobernar la ciudad sacándola de un régimen de vida injusto y llevándola a un orden mejor, de suerte que les dediqué mi más apasionada atención, a ver lo que conseguían. Y vi que en poco tiempo, hicieron parecer bueno como una edad de oro el anterior régimen. Entre otras tropelías que co­metieron, estuvo la de enviar a mi amigo, el anciano Sócrates, de quien yo no tendría reparo en afirmar que fue el más justo de los hombres de su tiempo, a que. en unión de otras personas, prendiera a un ciudadano para conducirle por la fuerza a ser ejecutado: orden dada con el fin de que Sócrates quedara, de grado o por fuerza, complicado en sus crímenes; por cierto que él no obedeció. y se arriesgó a sufrir toda clase de castigos antes que hacerse cómplice de sus iniquidades. Viendo, digo. todas estas cosas y otras semejantes de la mayor gravedad, lleno de indignación me inhibí de las torpezas de aquel periodo Gran admiració per Sòcrates 4. La carta VII

  20. LA CARTA VII Al observar yo estas cosas y ver a los hombres que llevaban la política, así como las leyes y las costumbres, cuanto más atentamente lo estudiaba y más iba avanzando en edad, tanto más difícil me parecía administrar bien los asuntos públicos. Por una parte, no me perecía que pudiera hacerlo sin ayuda de amigos y colaboradores de confianza, y no era fácil encontrar a quienes lo fueran, ya que la ciudad no se regía según las costumbres y usos de nuestros antepasados, y era imposible adquirir otro nuevos con alguna facilidad. Por otra parte, tanto la letra de las leyes como las costumbres se iban corrompiendo hasta tal punto que yo, que al principio estaba lleno de un gran entusiasmo para trabajar en actividades públicas, al dirigir la mirada a la situación y ver que todo iba a la deriva por todas partes, acabé por marearme. Sin embargo, no dejaba de reflexionar sobre la posibilidad de mejorar la situación y, en consecuencia, todo el sistema político, pero sí dejé de esperar continuamente las ocasiones para actuar, y al final llegué a comprender que todos los Estados actuales están mal gobernados; pues su legislación casi no tiene remedio sin una reforma extraordinaria unida a felices circunstancias. Entonces me sentí obligado a reconocer, en alabanza de la filosofía verdadera, que sólo a partir de ella es posible distinguir lo que es justo, tanto en el terreno de la vida pública como en la privada. Poe ello, no cesarán los males de género humano hasta que ocupen el poder los filósofos puros y auténticos o bien los que ejercen el poder en las ciudades lleguen a ser filósofos verdaderos, gracias a un especial favor divino. Decepció vers la política i la necessitat d’instaurar el filòsof al poder 4. La carta VII

  21. AVANTATGES Avantatges principals del seu sistema polític: • La societat està molt organitzada i pot evitar els inconvenients amb aquest ordre i mitjançant la raó. • Governen els savis. 5. Avantatges i incovenients del model que proposa Plató

  22. INCONVENIENTS • Plató és considerat un “perill” per la democràcia. • Societat desigual, cada grup social ha de complir una funció en el tot. • Limita la llibertat d’elecció de l’home. 5. Avantatges i incovenients del model que proposa Plató

  23. Treball realitzat pels alumnes del grup 2n. E/I Núria Albesa Nadezda Pérez Imma Renilla Gerard Cabezas Carla Cardona

More Related