BAG mitjançant control ecogràfic: valor diagnòstic en el càncer de mama.

1. Autors: N. Viejo, Ll. Roqueta, R. Baró, R.Ponce, A.Viejo Servei Radiodiagnòstic. CAP Güell, Girona BAG mitjançant control ecogràfic: valor diagnòstic en el càncer de mama.

2. OBJECTIUS Avaluar el grau de correlació existent entre els resultats histològics obtinguts mitjançant la BAG guiada per eco i els derivats de la biòpsia quirúrgica (BQ) en la patologia maligna de mama.

3. Material Revisió retrospectiva de 73 casos de càncer de mama que mostraven traducció ecogràfica, diagnosticats en un centre d’ assistència primària en els últims dos anys (març-2003 a feb-05) Exemple de BAG per ecografia

4. Semiologia ecogràfica nòduls

5. Semiologia ecogràfica microcalcificacions

6. Semiologia ecogràfica Ombra sónica

7. Mètode • En tots els casos es va realitzar BAG per eco mitjançant sonda lineal multifreqüència i tècnica de mans lliures. • Pistola de tall automàtic lateral amb agulla de 16G i recorregut de 22mm. • En cada cas es va realitzar una mitja de 5 passades.

8. Mètode En cada mostra obtinguda mitjançant BAG i BQ s’han avaluat els següents factors: • Naturalesa lesional maligna (carcinoma) • Tipus histològic • Caràcter infiltrant

9. Resultats: concordància BAG-BQ • 95% per a establir la Naturalesa lesional maligna. En el 5%(4) no concordant, en la BAG no existien signes de malignitat (3 dels quals corresponien a microcalcificacions) i es va realitzar igualment BQ en base als criteris mamogràfics i ecogràfics de malignitat (BIRAD 4 y 5)

10. Correlació :grau 4 i 5 BIRAD / malignitat

11. Resultats:concordància BAG-BQ • 19% pel Tipus Histològic. En un 71% la BAG no ho ha determinat i en un 10% ha sigut discordant amb la BQ.

12. Resultats: concordància BAG-BQ • 87% en valorar el caràcter Infiltrant de la lesió. En un 4% no constava en l’informe dades al respecte. En un 9%(6) hi van haver discrepàncies; 4 de aquests casos corresponien a CDIS (intraductal).

13. Resultats: concordància BAG-BQ

14. Conclusions • La BAG mostra elevada concordància amb la BQ en establir la Naturalesa lesional maligna (96%). • Davant l’existència de discordància, cal recomanar la BQ sempre que la lesió presenti criteris BIRAD 4 o 5 donada l’elevada correlació amb malignitat existent en la nostra experiència .

15. Conclusions • El Tipus Histològic no s’ha pogut determinar en un 71% dels casos, però no ho considerem rellevant per a la planificació del procediment quirúrgic. Es podria aconseguir major grau de correlació amb agulles de 14G, com mostren altres series.

16. Conclusions • Conèixer el caràcter infiltrant (en un 87% de casos) va ser rellevant per planificar la linfadenectomia axil·lar i evitar la biòpsia intraoperatòria (augment del temps quirúrgic ) així com futures reintervencions.

17. Bibliografia • Fishman JE,Milikowski C,Ramsinghani R,Velasquez MV,Avram G.US-Guided Core-Needle Biopsy of the breast: How Many Specimens Are Necessary?.Radiology.2003;226(3):779-782 • Lieberman L.Clinical management issues in percutaneous core breast biopsy.Radiol Clin 2000;38:791807 • Smith DN, Rosenfield ML,Meyer JE,Denison CM,Rose DI,Lester S et al. The utility of ultrasonographically large-core needle bipsy:results from 5oo consecutive breast biopsies.J Ultrasound Med 2001; 20:43-49. • Harvey JA,Moran RE.US-Guided core needle biopsy of the breast:technique and pitfalls. Radiographics 1998;18:867-877.