1 / 22

PROPOSTA PER A UNA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT

PROPOSTA PER A UNA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT. L’Estat modern es fonamenta, entre altres principis, en el reconeixement de drets individuals i drets col·lectius, de la satisfacció dels quals n’ha de tenir cura l’Administració Pública.

bryony
Download Presentation

PROPOSTA PER A UNA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. PROPOSTA PER A UNA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT

  2. L’Estat modern es fonamenta, entre altres principis, en el reconeixement de drets individuals i drets col·lectius, de la satisfacció dels quals n’ha de tenir cura l’Administració Pública. De la satisfacció d’aquests drets en sorgeixen les prestacions o serveis públics i d’aquesta finalitat, en diem el bé públic. La política, en la millor accepció que podem donar a aquesta paraula, s’adreça a la consecució del bé públic.

  3. Les classes dominants -aquelles que han originat la crisi- han decidit que ja n’hi ha prou de donar satisfacció a les demandes de la societat. Per tal de desmantellar l’Estat Social - segons els apocalíptics promotors del liberalisme- no solament és menester d’acabar amb la l’excessiva despesa pública sinó que, en lògica conseqüència, cal privatitzar tot el que es pugui.

  4. Si volem evitar-ho, hem de defensar els drets dels empleats públics. Considerem essencial el manteniment i la millora de l’Estat Social i Democràtic, el qual es fonamenta en unes administracions públiques estructuralment racionals i en uns servidors públics professionalment preparats, objectius i al servei de la ciutadania. Aquesta és la vessant política de fons que ens interessa a tots plegats i aquesta és la raó del programa que us presentem tot seguit.

  5. Què han significat, a la vida quotidiana, els darrers set anys de govern? Inversió en salut • En 7 anys s’han incrementat un 76% els recursos en salut. • 5.600 milions d’euros el 2003 • 9.900milions el 2010. • En 6 anys, 2 metges nous al dia. • 20.691 el 2003 • 25.303 el 2009 2003 2010

  6. En conjunt, el pressupost d’Educació i Universitats ha augmentat 2.434 milions. És a dir, gairebé un milió d’euros cada dia. • O, dit d’una altra manera, el 2003 hi havia pressupostat menys d’un milió d’euros cada dia de l’any. El 2010, molt més d’un milió i mig. Un increment del 67%. • 3.605 milions d’euros el 2003. • 6.309 milions d’euros el 2010. Pressupost d'Educació i Universitats

  7. Nombre de docents • En 7 anys, els i les mestres, professors i professores han augmentat en 17.892. • 49.162 el 2003. • 63.521 el 2010. • En 7 anys, 15 places d'escola bressol cada dia. • 23.833 el 2003. • 63.521 el 2010. • Al 2003, el 40% públiques i el 60% privades. • El 2010, és a l’inrevés.

  8. En 7 anys, el pressupost en serveis socials s’ha triplicat. • 739,1 milions d’euros el 2003 • 2.218,4 milions d’euors el 2010

  9. La Llei de Serveis Socials va ser aprovada l’octubre de 2007. El seu desplegament és fins el 2015, quan s’havia d’arribar en serveis socials a un total de 2.063 milions d’euros. La despesa en serveis socials per al 2010 és ja de 2.218,35 milions d’euros, una xifra molt superior a la prevista per a cinc anys després. • En l’aplicació de la llei d’atenció a la dependència, al juliol de 2010 ja hi havia més de 132.000 persones amb el Programa Individual d’Atenció resolt, cosa que representa més de 173.000 prestacions atorgades. • En els darrers 6 anys s’han incrementat en prop de 9.000 les places de residència per a gent gran amb finançament públic.

  10. En 7 anys, 7.600 mossos d’esquadra nous, un 92% més. • 8.283 el 2003 i 15.882 el 2010 • En 7 anys s’han posat en marxa 120 nous jutjats, un 24% més. • 492 el 2003 i 612 el 2010. • En 6 anys s’han construït vuit vegades més biblioteques • 3 noves biblioteques el 2004, 24 el 2010.

  11. Només són algunes dades. Podríem parlar també de quilòmetres de metro, d’aigua dessalitnitzada, de garantir-la per a tothom o de depuradores. O bé de la construcció d’habitatges socials. O del milió de persones repartides en 141 barris que s’han beneficiat del l’establiment de la Llei de Barris. Un milió d’aturats o aturades han rebut formació ocupacional, 1,3 milions de persones treballadores han rebut formació. La reducció dels accidents en un 40%. Les polítiques d’ocupació juvenil.

  12. Tot això, a més del que s’ha fet, és el que cal seguir fent. Encara en cal molt més per a una societat més justa. Encara en cal molt més per poder comparar-nos amb Europa.

  13. Espanya OCDE R. Unit Alemanya Itàlia França Suècia Font: Government at a Glance 2009. OECD 2009

  14. El pes de la despesa global de totes les administracions de l’Estat Espanyol, suposa un 38,5% del PIB, lluny de la mitjana dels països de l’OCDE (42,0%) i més lluny encara de la de països com Suècia (54,3%), França (52,7), Itàlia (49,9), Alemanya (45,3%) o el Regne Unit (44,25%). • El pes de tots els treballadors als servei de totes les administracions de l’Estat Espanyol, suposa un 13% de tota la població ocupada, lluny de la mitjana dels països de l’OCDE (14,3%) i més lluny encara de la de països com Noruega (28,8%), Suècia (28,3%), França (21,9), Finlàndia (21,3) o fins i tot, els mateixos USA (14,1%) Percentatge treballadores i treballadors públics respecte del total Suècia-Noruega Estat espanyol

  15. L’Estat Espanyol te 3,52 metges per mil habitants, lluny dels 4 de Bèlgica o dels 3,87 de Noruega o els 3,74 d’Àustria. • L’Estat Espanyol te 2,55 llits d’hospital per mil habitants, quan la mitjana europea es de 3,89. I restem lluny dels 6,19 d’Alemanya, dels 4,2 de Bèlgica o fins i tot dels 3,86 de Grècia. • La despesa pública en educació es del 4,20% del PIB. La mitjana de la UE-27 es del 5,05%. Finlàndia, Suècia, Noruega o Bèlgica, gasten mes del 6% del PIB en educació i, Dinamarca, un 7,98. De fet, només superem a Bulgària, Romania i Grècia. • La despesa en protecció social es del 20,9% del PIB. La mitjana de l’UE-27 es del 26,9%. Però França gasta un 31,1%, Suècia un 30,7%, Bèlgica un 30,1% o Alemanya un 28,7%. (Font: Eurostat Yearbook 2010)

  16. Doncs bé, per fer això calen persones. Amb quanta gent es fa a Catalunya? Persones que treballen a les administracions per cada cent habitants Tot això amb una temporalitat del 25,3% (27,9 per a les dones) a la Generalitat.

  17. La situació que estem descrivint ha anat acompanyada en els darrers anys de campanyes de descrèdit d’allò que és públic. El neoliberalisme intenta implantar la idea de l’eficàcia del sector privat per damunt de la del sector públic. La batalla ideològica contra el sector públic també busca introduir elements de discriminació salarial i precarització laboral, introduint més carències en la prestació dels serveis i costos socials. Garantir el dret de la ciutadania a la bona administració, a una Administració moderna i de qualitat, requereix de plantilles suficients i de la dignificació de les condicions de treball, ja que els recursos humans constitueixen el capital més important de l’Administració Pública.

  18. El que cal fer per arribar a una Administració pública catalana de qualitat i transparent. • La defensa dels Serveis Públics i la priorització de la gestió pública sobre la iniciativa privada i l’establiment de controls democràtics sobre aquesta última. • Els Serveis Públics han de ser públics, universals, de caràcter democràtic i social, de qualitat, transparents i professionalitzats. • Recuperació de la titularitat pública dels serveis privatitzats.

  19. Consolidació d’un potent Sector Públic que comprengui els elements fonamentals de benestar de les persones i ens equipari, com a mínim, a la mitjana de la UE. • Garantir el dret de la ciutadania a una Administració de qualitat amb els recursos econòmics i humans suficients, amb dignificació de les condicions de treball de les plantilles. • Acció integral per l’austeritat i el bon ús del diner públic. • Crear les places de plantilla necessàries per evitar contractar persones o empreses externes amb la finalitat de realitzar serveis que formen part de l’activitat ordinària de l’Administració. • Realitzar ofertes públiques d’ocupació i concursos de trasllats de forma periòdica. • Dotar de més autonomia l’esfera tècnica, i de més confiança la seva iniciativa.

  20. Elaborar una llei integral de la Funció Pública catalana que incorpori l’Administració local i que prevegi, entre altres, els següents aspectes: • Garantia dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat en l’accés a la funció pública. • Estructuració de la Funció Pública catalana en Cossos a totes les administracions que permetin la mobilitat interadministrativa • Establiment de la carrera administrativa per al col·lectiu del personal administratiu i tècnic de la Generalitat. • Potenciació de la promoció interna per a la cobertura de places vacants dins de la funció pública. • Potenciació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya a fi que esdevingui un lloc de referència de la formació de qualitat i específica per al personal públic, que tingui una clara vocació professionalitzadora envers l’Administració pública i la transmissió dels valors de servei i actuació dels empleats i les empleades. • Impuls d'un programa d’equitat de gènere que lideri els plans d’igualtat a les administracions públiques catalanes. Conciliació de la vida laboral i personal (o familiar).

  21. Les mesures a proposar podrien ser (són) moltes més. Però n’hi ha una que, per principis, no podem oblidar, perquè és de sentit comú i de raó:

  22. Treballar perquè la propera legislatura, i en el termini més curt possible, s’impulsin els mecanismes per aconseguir que els empleats públics i les empleades públiques recuperin el poder adquisitiu perdut durant aquests anys.

More Related