Bloc 7: L’organització política del territori

1. Bloc 7:L’organització política del territori

2. -Orígens: El 1936 s’aprova dividir Catalunya en 38 comarques i 9 regions i la seva vigència únicament arriba fins el 1939. -Amb la recuperació de la Generalitat, el Parlament de Catalunya aprova l’any 1987 la Llei de la divisió i l’organització comarcals de Catalunya que adopta la mateixa divisió territorial de l’any 1936 amb modificacions: -Creació de tres noves comarques (Pla de l’Estany amb Banyoles com a capital, Pla d’Urgell amb Mollerussa com a capital i l’Alta Ribagorça amb Pont de Suert com a capital)‏ -Creació de consells comarcals -L’any 2000 la Generalitat encarrega una Comissió d’experts, la revisió del model de divisió territorial que ha proposat una sèrie de canvis com la creació de noves comarques i l’agrupament de les comarques en regions, amb l’objectiu d’equilibrar el territori i satisfer reivindicacions comarcals. CATALUNYA: TERRITORI, POBLACIÓ I ECONOMIA. DIVISIO TERRITORIAL DE CATALUNYA 1.

3. Criteris en que es basa la divisió i les modificacions posteriors: -Estudis geogràfics i històrics -Enquestes als municipis (sentiment de pertinença a la comarca i mercats on s’anava a comprar que estableixen els punts d’atracció econòmica)‏ -Possibilitat d’anar i tornar de qualsevol poble a la capital de la comarca -Equilibri de població entre les comarques CATALUNYA: TERRITORI, POBLACIÓ I ECONOMIA. DIVISIO TERRITORIAL DE CATALUNYA 2.

4. -La comarca es defineix com una entitat local de caràcter territorial constituïda per l’agrupació de municipis continguts amb una personalitat pròpia. -El consell comarcal és la institució responsable de cada comarca. Està format per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i les regidores dels diversos municipis de la comarca. Té competències en l’ordenació del territori, la sanitat, els serveis socials, la cultura, l’esport, l’ensenyament i el medi ambient, i altres delegades pels municipis. CATALUNYA: TERRITORI, POBLACIÓ I ECONOMIA. DIVISIO TERRITORIAL DE CATALUNYA 3.

5. -Els municipis són administrats pels ajuntaments mitjançant un alcalde o alcaldessa, i un nombre de regid@rs, que estan en funció del nombre d’habitants. Les seves competències són reconegudes per la Llei de Bases de Règim Local i es centren bàsicament en l’ordenació territorial, la seguretat en llocs públics, el transport d’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i la protecció del medi ambient. -Les províncies estan administrades per les Diputacions mitjançant el president o presidenta de la Diputació i els diputats i diputades provincials elegits entre els càrrecs municipals de la província. És un òrgan d’administració territorial local i s’encarrega de la recaptació d’impostos i de l’organització de serveis de tot tipus als quals no poden fer front en solitari els municipis. (Les Delegacions i Subdelegacions del Govern i dels diferents Ministeris són òrgans de l’Administració de l’Estat que tenen un marc d’actuació provincial). ESPANYA: MEDI, ECONOMIA I SOCIETAT. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I ADMINISTRATIVA DE L’ESTAT ESPANYOL. 1.

6. -Les comunitats autònomes estan administrades pels governs autònoms mitjançant un president o presidenta de l’autonomia i el seu govern, el qual és elegit per sufragi universal específic. En algunes comunitats aquesta institució té un nom propi com la Generalitat de Catalunya; el president té un nom específic com lendakari al País Basc o Molt Honorable a Catalunya i el seu govern són els consellers. A cada comunitat se li reconeix una determinada capacitat d’autogovern i de gestió com l’ordenació del territori, el medi ambient, la sanitat, l’educació, el desenvolupament econòmic. Algunes comunitats com la basca i la catalana tenen competències específiques com la policia autonòmica entre altres. ESPANYA: MEDI, ECONOMIA I SOCIETAT. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I ADMINISTRATIVA DE L’ESTAT ESPANYOL. 2..

7. En els darrers trenta anys podem observar la següent evolució. -Reducció de les desigualtats pel que fa a la distribució de la renda, com a conseqüència d’un notable flux de transferències de diners, especialment per la via contributiva, des de les zones més desenvolupades, especialment des de Catalunya, envers les menys desenvolupades. -Reducció de les diferències entre el nivell de vida de les comunitats autònomes espanyoles i la mitjana de la Unió Europea. -Augment de les desigualtats en el repartiment de la població, amb un continu i lent despoblament del centre peninsular, excepte Madrid, i un augment progressiu de la població situada a la perifèria de la Península, tret de la zona atlàntica i cantàbrica. -Manteniment de les desigualtats en la producció. Les desigualtats en el volum de la producció regional s’han mantingut estables malgrat l’acostament en el nivell de renda. ESPANYA: MEDI, ECONOMIA I SOCIETAT. DESENVOLUPAMENT REGIONAL

8. L’antiga CEE era només una unió econòmica que permetia la lliure circulació de mercaderies, serveis i capitals. Amb el tractat de la Unió Europea signat a Maastricht, s’estableixen vincles polítics i socials. S’intenta apropar les institucions al ciutadà. Es crea la ciutadania de la Unió Europea que permet als ciutadans de la Unió votar en les municipals. Es pretén reforçar les institucions supranacionals per a què Europa no sigui simplement una suma d’estats. En el mateix tractat es va establir una mateixa política econòmica en els estats membres per poder establir una moneda única. Per aconseguir aquesta fita es va establir una sèrie de condicions als països que volguessin formar part d’aquesta Unió Econòmica i Monetària. Són els criteris de convergència. LA UNIÓ EUROPEA. TRACTAT DE MAASTRICHT

9. FONS ESTRUCTURALS: -Fons Social Europeu (FSE). Té com a objectiu millorar les possibilitat d’ocupació i el nivell de vida dels treballadors. -Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrària. FEOGA. Té com a objectiu millorar les estructures agràries i els processos de transformació i comercialització agrària. -Fons Europeu de Desenvolupament Regional. FEDER. El seu objectiu és corregir els principals desequilibris regionals de la Unió Europea. -Instrument Financer d’Orientació de la Pesca. (IFOP). Vol finançar les accions estructurals en el sector de la pesca i de l’agricultura. FONS DE COHESIÓ (FC). Es van aprovar a Maastricht amb l’objectiu de finançar la millora de les xarxes de transport i de medi ambient en els Estats menys desenvolupats d’Europa. LA UNIÓ EUROPEA. ELS FONS ESTRUCUTRALS I DE COHESIÓ.

10. -Vetllar pel desenvolupament igualitari de les regions europees. -La creació de dotacions econòmiques denominades Fons Estructurals i de Cohesió, per fer front a les necessitats de les regions menys desenvolupades. Així mateix cal comentar l’existència de tres tipus de fons: Fons Social europeu (FSE), Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA) i Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). -Els objectius que es volen assolir entre d’altres, desenvolupar les regions que encara no ho estiguin, reconvertir les regions afectades pels canvis industrials, lluitar contra l’atur de llarga durada i desenvolupar les zones rurals. -La Unió europea aplica l'anomena't principi de subsidiarietat, segons aquest principi les competències que assumeixen les administracions més properes als ciutadans no les assumiran les més allunyades. Només es transfereixen a la U:E: les competències que aquest organisme pot exercir d’una manera més eficaç que els estats membres per separat. -A més dels organismes supraestatals la UE ha impulsat un altre tipus d’organització territorial: les regions. Pretén d’aquesta manera portar una gestió descentralitzada i una organització més directament vinculada als ciutadans. S’han creat tres nivells de regions: NUTS1, NUTS2, NUTS3 LA UNIÓ EUROPEA. POLÍTICA REGIONAL EUROPEA.

11. Principals objectius: Afavorir l’explotació familiar mitjana. Fomentar l’ agricultura intensiva. Incrementar la productivitat. Garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola. Estabilitzar els mercats, Garantir la seguretat dels subministraments d’aliments, Assegurar al consumidor subministraments d’aliments a preu raonables, Per fer-ho possible ha primat la producció, ha imposat preus de taxació i ha limitat les importacions. Disposa d’una part important del pressupost comunitari (FEOGA, Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrària). LA UNIÓ EUROPEA. LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA A LA UNIÓ EUROPEA.

12. -Comissió Europea vetlla per l’aplicació correcta dels tractats i pel compliment de les decisions. És l’òrgan executiu de la UE, proposa la política comunitària, fa els projectes de llei i elabora els pressupostos. Està formada per comissaris elegits per quatre anys. -Parlament: es reuneix un cop al mes i nomena comissions per temes específics i dóna el vist-i-plau a molts temes com per exemple els pressupostos. Està format per grups o partits polítics com els socialistes, democratacristians, populars, etc. Cada país té un nombre determinat d’europarlamentaris segons el nombre d’habitants i s’elegeixen per sufragi universal. LA UNIÓ EUROPEA. PRINCIPALS INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE LA UNIÓ EUROPEA. 1.

13. -Consell Europeu: S’encarrega de definir a grans trets les polítiques generals de la Unió. Format pels 27 caps d’Estat o de Govern dels Estats membres. En forma part també el President de la Comissió Europea. Comparteix el poder legislatiu amb el Parlament. S’encarrega també de definir la política exterior. -El Consell de Ministres és el principal òrgan decisori de la UE. Està format pels ministres d’Afers Exteriors, però segons el tema que s’hagi de tractar hi van altres ministres. Les decisions es prenen per unanimitat o bé per majoria qualificada. Cada estat té un nombre de vots que depèn del nombre de població de cada país. -Tribunal de Justícia resolt els problemes legals que afecten a les lleis comunitàries. Està constituït per un jutge de cada país membre més un altre de rotatiu. Totes les institucions, empreses i ciutadans de la UE poden acudir a aquest tribunal perquè intervingui en temes relacionats amb les lleis comunitàries. LA UNIÓ EUROPEA. PRINCIPALS INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE LA UNIÓ EUROPEA. 2.