III JORNADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES “PER UNA ESCOLA INCLUSIVA: TREBALLEM LA CONVIVÈNCIA”

1. III JORNADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES “PER UNA ESCOLA INCLUSIVA: TREBALLEM LA CONVIVÈNCIA” Pla Educatiu d’entorn- Granollers 28.04.2010

2. ACOLLIR ACOLLIDA ACOLLIMENT ACOLLIT ACOLLIDORA inclusiva curricular ACOLLIDA ACOLLIMENT ACOLLIT ACOLLIDORA normalitzadora comprensiva

4. 22 nacionalitats Educació infantil: 6 grups - 147 alumnes Educació Primària:10 grups -197 alumnes Professorat : 31 + 1 TEI + 1 Educadora Social

5. El projecte educatiu de l’escola La Sínia s’organitza a l’entorn del principi que • …l’escola és el nucli radial d’una xarxa local de barri que ha de desenvolupar un treball comunitari per poder atendre totes les diversitats i al mateix temps retroalimentar-se per aconseguir la implicació de l’alumnat , les seves famílies i el conjunt de la ciutadania, amb l’objectiu prioritari: garantir la igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat… • Les actuacions prioritàriess’han centrat en: • La detecció de necessitats per donar resposta de qualitat a l’ensenyament , per marcar indicadors i per establir objectius de treball. • La intervenció educativa del centre vinculada a l’entorn més immediat de l’alumne: la família. • L’estructura de treball integrat en base a la relació que establim amb la resta d’institucions i serveis externs a l’ escola per tal de consolidar els canals de comunicació, i definir els espais d’intersecció per trobar el valor que el projecte compartit té per a cada agent. • Projecció de la llengua d’ensenyament d’ús i comunicació.

6. ANÀLISI DIAGNÒSTICA DE LES DADES POBLACIONALS BARRI: “El Remei” (Zona Sud Vic) ANY 2000 ANY 2005 HABITATGES MONTSENY 8,68 % 23,42% 52% Rebuig d’una part de la població autòctona a la presència migratòria Reticència a matricular els seus fills al nostre centre

7. Com pot respondre l’escola davant els nous contextos socials que porten implícita la diversitat lingüística? Establint espais d’intercanvi i comunicació amb la comunitat Cercant vies per a la millora dels aprenentatges a partir del diàleg pedagògic entre l’equip docent Projectant i compartint l’ús de la llengua dins i fora l’espai escolar

8. CONTINUÏTAT I COHERÈNCIA EDUCATIVA TREBALL AMB L’ENTORN alumnes Nivell:2 Xarxa externa educativa Nivell 3 Xarxa comunitària Nivell 1: La Sínia Xarxa interna alumnes

9. Hipòtesi de treball que contempla el treball interdisciplinari “Les actuacions normalitzadores en base al treball integrat amb els diferents agents educatius hauria de permetre controlar les interaccions específiques que es produeixen a l’entorn familiar i social d’alguns alumnes per poder canviar l’estímul pels aprenentatges.”

10. PUNTS DE PARTIDA Febles Reticència de les famílies a matricular els seus fills al centre Reforç d’estereotips al voltant dels nous veïns a nivell mediàtic. Falta de comunicació (moltes llengües) D’altres, que no cal anomenar a l’entorn del que és “diferent “ Procés d’adaptació de famílies a la societat d’acollida Forts Motivació de l’equip directiu de portar el projecte a la pràctica: per redissenyar el present amb visió de futur. La il·lusió i la implicació d'una part del claustre que hi dóna suport . La diversitat de cultures. La proximitat de les famílies. El recolzament extern

11. Línies de treball prioritàries • Reflexionant sobre la pròpia pràctica a partir de l’anàlisi crítica de la realitat. • Redisenyant estructures facilitadores per atendre la diversitat, a partir dels recursos existents. • Creant espais d’aprenentatge col·lectiu que facilitin el canvi de rol entre els docents . • Establint xarxes de suport externes i d’interelació professional. • Transformant l’espai escolar en quelcom més ampli que afavoreixi la implicació del teixit social… facilitant el coneixement mutu i l’apropament de les famílies al centre. • Consensuant un currículum que asseguri un procés d’escolarització àgil i el més normalitzat possible.

12. Punt de partida per a l’anàlisi crítica de la realitat: Com viu la diversitat la comunitat escolar? • Equip docent • Lamentacions • Negativitat • Crisi personal i • grupal • + Oportunitat • + Capacitat • d’empatitzar • + Noves estratègies • Alumnat • Rebuig propiciat pels • comentaris dels adults. • Cultura dominant • No acceptació • +Percepció positiva • de l’altre • + Voluntat d’acollida • + Servir de model • + Noves experiències • d’aprenentatge • Famílies • Rebuig al centre • Defensa • d’estereotips • Acceptació falsa • de l’altre MILLORA ACADÈMICA CAMÍ DEL CANVI DE PERCEPCIÓ???

13. Redissenyant estructures facilitadores per atendre la diversitat , a partir dels recursos existents • RESPOSTA DEL CENTRE A LA DIVERSITAT • SISENA HORA • AULA D’ ACOLLIDA • APRENENTATGE EN XARXA • ESTRATÈGIES: • A nivell organitzatiu • A nivell metodològic • A nivell relacional

14. Creant espais d’aprenentatge col·lectiu que facilitin el canvi de rol entre els docents S’ha passat d’una cultura de treball dels mestres balcanitzada , en la qual es desconeixia la tasca que realitzava cadascú , ja que s’actuava de forma independent la qual cosa feia difícil treballar la continuïtat en el seguiment i el progrés dels alumnes (Fullan i Hargreaves,1977) a una cultura de caràcter més cooperatiu en la que es comparteixen les situacions difícils i en la qual cada mestre pot mostrar les seves incerteses com a element a compartir i a treballar amb els altres.

15. Establint xarxes de suport externes i d’interrelació professional Actuar i dinamitzar una escola paral·lela oberta a lacomunitat dins i fora l’horari escolar per: continuar treballant en les activitats adreçades a la prevenció de conflictes propis de qualsevol comunitat que ha d’absorvir noves cultures i noves formes de relació de forma sobtada. Presència al claustre d’un nou perfil professional: l’educadora social Acompanyament de la UVIC en la visualització de la diversitat a través de projectes de recerca

16. Transformant l’espai escolar en quelcom més ampli que afavoreixi la implicació del teixit social… La participació de l’alumnat i de les famílies en activitats fora de l’espai escolar, no és solament un fet normalitzador, sinó l’element base per a l’estructura en xarxa que ha de comportar tota comunitat educativa amb la participació activa dels diferents agents socials i, obviament, del teixit veïnal, que en aquest cas són els pares de la nostra escola. Però aquesta sortida normalitzadora no és tans sols cap a fora: ha de ser una via de doble direcció perquè, veritablement, sigui efectiva i doni vida a la comunitat. L’escola s’obre als pares, s’obre al barri i a la comunitat utilitzant la llengua catalana com a element de cohesió social, indispensable en l’apropament de cultures

17. Consensuant un currículum que asseguri un procés d’escolarització àgil i el més normalitzat possible. Es fa necessari, en una organització que contempli el treball en xarxa saber quins objectius es marquen per a tot l’alumnat i això és difícil que funcioni amb eficàcia si no s’acompanya d’una programació curricular ben definida i compartida entre tots els docents que concreti: els coneixements que el centre es compromet a treballar per tal que els alumnes en acabar l’etapa assoleixen les competències que se’n deriven. L’instrument curicular en un centre que entén la diversitat com a element de renovació i innovació no es pot deixar en mans de la improvització, ha de ser precís i operatiu. Ha de ser també una eina flexible que permeti controlar els ritmes d’aprenentatge del grup.Tenint present que el treball per cicles permet allargar l’assoliment d’una seqüència d’aprenentatge per aquells alumnes que ho necessitin.

18. Com i on es relacionen les principals línies de treball ? Disseny d’un pla Anual distribuït en ÀMBITS de treball que contempla la interrelació entre el projecte de Direcció , el Pla d’Autonomia de Centre , els Projecte d’Innovació que se’n deriven i els indicadors d’avaluació exigeix VISIÓ GLOBALITZADA DE L’ESCOLA

19. On som després de sis anys de treball? Febles Disfunció entre la gestió del centre i la resposta encara massa rígida de l’administració. Poca implicació de l’Ajuntament. Perdura l’estigma d’escola d’immigrants. Horaris de treball molt llargs i poc reconeixement professional (No sostenible) Fins avui inestabilitat del claustre. Forts El centre és un referent d’innovació pedagògica. El treball en equip és norma. Aprenentatge en xarxa. S’han consolidat espais de reflexió i avaluació docent. Millora acadèmica dels alumnes. Presència de famílies “autòctones” Capacitat d’organització en funció de donar resposta a diversitats emergents “matrícula viva” Implicació i col·laboració del barri.

20. Objectiu 3: Actuar davant les interferències específiques i/o negatives de l’entorn sociofamiliar dels alumnes Estratègia 3.1: Presència al claustre d’agents educatius diversos Activitat 3.1.1: Treball d’un educador social per programar tasques amb els tutors, amb l’EAP, amb les famílies i amb els centres d’Atenció Primària tan de Salut com de Serveis Socials

21. Projecte famílies des de l’escola i des de l’AMPA • ESCOLA • Normalització dels estereotips externs sobre immigració • Accés a totes les activitats escolars i extraescolars • Treball informatiu sobre la importància dels pagaments • Implicació dels tutors en la comunicació de les informacions escolars • Acompanyament de famílies a través de l’educadora social • AMPA • Sortides familiars en dies festius per conèixer manifestacions culturals diverses • Taller d’informàtica (Pla d’Entorn) • Tallers de mares interessos i coneixement • Projectes integrats amb agents educatius del barri: salut, entitats de veïns. “mengem sa”. • - Club de Lectura Biblioteca La Sínia Activitats de convivència (festes, trobades i actuacions)Gestió econòmica compartida per fer les sortides i activitats adequades al currículum

24. INTERVENCIONS REALITZADES AMB FAMÍLIES CURS 08/09 * Nombres reals Tipus 1: Entrevista educadora social amb família Tipus 2: Entrevista educadora social i tutor/a amb família Tipus 3: Entrevista educadora socials i SSAP amb família Tipus 4: Entrevista educadora social, SSAP i tutor/a amb família Tipus 5: Entrevista educadora social, tutor/a, mestres educació especial amb família Tipus 6: Entrevista educadora social i mediador/a amb família Tipus 7: Entrevista educadora social, tutora, direcció del centre amb família Tipus 8: Entrevista educadora social i direcció del centre amb família Tipus 9: Entrevista educadora social amb família i alumne. Tipus 10: Entrevista educadora social i mestra educació física amb família Tipus 11: Entrevista educadora social, SSAP, guàrdia urbana i mediador/a amb família

25. CAUSES DE LES INTERVENCIONS DOMICILIS

26. Causes d’intervenció 1r. Trimestre 09-10

28. ACTIVITAT DE NATACIÓ GRUP DE 3R.

29. Cal destacar que una alumne no pot realitzar l'activitat de natació per prescripció mèdica (pell utòpica) i una altra alumne durant les tres primeres sessions tenia una lesió al peu que l'impedia realitzar l'activitat de natació. Per tant, el nombre màxim d'alumnes que podien fer l'activitat a partir del 4 de novembre és 24 alumnes.

30. ESCOLA LA SÍNIA - VIC