LINGÜÍSTICA DEL TEXT

1. LINGÜÍSTICA DEL TEXT

2. LINGÜÍSTICA DEL TEXT: Les propietats del text Tema 2 Pàg.:59 Recordem: Què és un text? Seqüència de paraules que comuniquen un missatge Els textos han de complir unes normes amb la finalitat de facilitar la comprensió PROPIETATS DEL TEXT ADEQUACIÓ COHERÈNCIA COHESIÓ

3. LINGÜÍSTICA DEL TEXT: Les propietats del text Tema 2 Pàg.:59 Els textos s’han d’adequar al context en què es produeixen • A l’ambit d’ús ADEQUACIÓ PRAGMÀTICA • A la relació entre l’emissor i el receptor • Al canal emprat • A la intenció comunicativa…

4. LINGÜÍSTICA DEL TEXT: Les propietats del text Tema 2 Pàg.:59 Els textos formen un conjunt d’unitats informatives que donen com a resultat un significat global del text COHERÈNCIA SEMÀNTICA Sempre que les unitats informatives s’expressen de forma: entenedora, organitzada, no contradictòria = COHERENT

5. LINGÜÍSTICA DEL TEXT: Les propietats del text Tema 2 Pàg.:59 FA REFERENCIA A LA SINTAXI DEL TEXT Els sintagmes formen oracions els paràgrafs… Els connectors asseguren les relacions entre les parts d’un text, és a dir, li donen COHESIÓ COHESIÓ

6. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ Tema 2 Pàg.:60 ADEQUACIÓ PRAGMÀTICA = responsable de l’adaptació del text al context comunicatiu Variables que condicionen un text:

7. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ Tema 2 Pàg.:60 Variables que condicionen un text:

8. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ Trets que caracteritzen el CANAL Oral o escrit Espontani o preparat Temps simultani o no entre emissor i receptor Espai compartit o no entre emissor i receptor Tema 2 Pàg.:61 Variables que condicionen un text:

9. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ Tema 2 Pàg.:62 Variables que condicionen un text:

10. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ Tema 3 Pàg.:91 Variables que condicionen un text: • INFORMAR. Exe.: una notícia • ORIENTAR l’opinió i la conducta. Exem.: consells, anuncis, articles d’opinió… • REGULAR la conducta. Exem.: lleis, decrets… • DIVERTIR. Exem.: un acudit, una tira còmica d’un periòdic… Funcions comunicatives bàsiques Ara treballem l’activitat 1 de la pàgina 91

11. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ Tema 3 Pàg.:91

12. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ Variables que condicionen un text: • NIVELL EXTRATEXTUAL • Autor real: la persona que escriu el text. • Lector real: la persona que llig el text. • Autor model: la representació mental que el lector real es fa de l’autor a través de la lectura del text. • Lector model: la representació mental sobre el lector que l’autor real té present quan elabora el seu text. Per a comprendre el text, aquest lector “ideal” ha de saber coses que no s’hi expliquen, com els coneixements enciclopèdics (conjunt de referències culturals, en el sentit més ampli del terme), i ha de compartir una certa ideologia amb l'autor.

13. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ PUNT DE VISTA EXTERN Omniscient Coneix tots els detalls de la hª 3ª p. Observador Sap allò observable externament, no l’interior dels personatges. 3ª p. Editor El narrador simula que ha trobat un text de valor i el reprodueix o edita. 3ª p. PUNT DE VISTA INTERN Protagonista Es conten els fets des del punt de vista del personatge protagonista 1ª p. Testimoni Apareix com un observador dels fets que narra 1ª p. Participant Personatges secundaris conten els fets. 1ª p. Variables que condicionen un text: • NIVELL INTRATEXTUAL: LES VEUS DEL DISCURS (LA POLIFONIA) • Locutor(± narrador): és la veu que l’autor real tria per a contar els fets (la història que vol contar), eljodiscursiu. • Tipus de narrador:

14. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ Variables que condicionen un text: • Els personatges: • Enunciador (± personatges), en sentit ampli: les veus, diferents a la del locutor, que apareixen al text. (En sentit estricte, les veus que parlen en primera persona.) Pot aparéixer o no. Hi ha tres procediments bàsics per introduir la veu d’un enunciador (= discurs reportat): • Discurs directe. Diàlegs o citacions textuals marcades per mitjans gràfics i sintàctics: verbs de dicció, guions, cometes o cursiva... (La va mirar i li va preguntar: “on aniré sense tu?”) • Discurs indirecte. Verb de dicció + conjunció que (La va mirar i li va preguntar que on aniria sense ella). Hi ha una pèrdua informativa que pot ser rellevant. A més, és impossible posar elements del discurs directe com: onomatopeies, interjeccions, vocatius, exclamacions, enunciats inacabats... • Discurs indirecte lliure. Un enunciat en 3a persona sense marques gràfiques ni sintàctiques (La va mirar. On aniria sense ella?). El lector nota una discordança enunciativa entre les dues veus, locutor i enunciador (narrador i personatge).

15. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ Variables que condicionen un text: • L’al·locutari: Al·locutari (± narratari): La persona (lector real) a qui s’adreça el locutor en el text, el tu discursiu. Pot aparéixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un al·locutari.

16. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: L’ADEQUACIÓ Variables que condicionen un text: • La intertextualitat: • La intertextualitat es produeix amb la citació, d’un altre text. És la relació que s’estableix entre dos textos o més. • Referències a opinions d’altres autors • Citacions textuals d’una obra • Exem.: Com deia Aristòtil, és millor aprendre rient Ara treballem l’activitat 5, 6, 7 i 8 de la pàgina 94

17. Solució:

18. Solució:

19. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: LA COHERÈNCIA COHERÈNCIA Assegura la unitat de sentit del text. Per tant, comporta la necessitat de seleccionar bé la informació a donar i organitzar-la de forma adient, tant pel que fa a la quantitat i qualitat de la informació que transmet, com per l’ordre o estructura com es presenta (exposició lògica de les idees, la distribució dels paràgrafs no ha de ser ni massa densa, ni massa fragmentada) La quantitat d’informació ha de ser suficient però no excessiva, repetitiva o deficient. La qualitat demana una exposició clara, amb un llenguatge precís i amb una unitat de registre. Estructura de text NARRATIU: Plantejament. Nus. Desenllaç. Estructura de text EXPLICATIU: Introducció. Desenvolupament. Conclusió i opinió. Fonts. Estructura de text ARGUMENTATIU: Tema i tesi. Arguments. Conclusió. Estructura de text INSTRUCTIU: Materials o ingredients. Ordres.

20. LINGÜÍSTICA DEL TEXTLes propietats del text: LA COHERÈNCIA TEMA • El tema és la idea principal que exposa un text. És allò que contestem a la pregunta de què tracta el text? És el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim, és a dir, que el tema no hauria d'ocupar més d'una línia. Si volem formular el tema haurem de buscar un enunciat breu que condense el contingut del text i el reduïsca als conceptes fonamentals. Així fixem l'assumpte de què es parla. hi podem seguir les vies següents:Podem deduir el tema basant-nos en la informació global que dóna el text. • Podem reconéixer mots que ens servisquen per a reconstruir el tema del text, ja que en sintetitzen la idea central. Aquests són els mots temàtics. • Els títols solen aportar molta informació sobre el tema o, fins i tot, el formulen directament. Ara bé no s'ha de confondre el tema amb el títol del text, ja que en el títol es poden ressaltar aspecte cridanesrs, però parcials.