EL MON DE LA PILOTA VALENCIANA

1. EL MON DE LA PILOTA VALENCIANA

2. INDICE • Modalitats de la Pilota Valenciana. • Pilotes. • Material. • Canxes.

3. La pilota valenciana està formada per aquestes modalitats: • Llargues • Galotxa • Escala i corda • Raspall. • Perxa • El frontó valencià

4. LES LLARGUES • Llargues. Aquesta modalitat és juga al carrer natural. Al carrer és marquen tres ratlles una en la part del “saque” una en la falta que es en la meitat del carrer i l’ultima al rest, al final del carrer. Es dona per començada la partida si l’equip de la banca efectua el “saque”. Per obtindré quinze l’equip de la banca deurà llançar la pilota fora de la ratlla del rest o al reves. Les partides seran a 10 jocs, i un joc s’aconsegueix en guanyar un equip 4 quinzes . Podran jugar 5 jugadors compostos per una banca, dos restos y dos punters

5. LA GALOTXA • La modalitat de Galotxa es jugarà en un carrer o local acondicionat per a aquest joc. Cada equip participant tindrà tres jugadors. La pilota reglamentaria serà la de vaqueta. El traure es farà soltant la pilota sense pegar-li i la pilota ha de passar per damunt de les dos cordes que estan una en mig i altra damunt del DAU(rectangle on te que botar la pilota). Serà quinze si algun jugador no passa la pilota per dalt de la corda que esta en mig. I la partida serà a 60 tantos que son 12 jocs.

6. LA ESCALA I CORDA • Escala i Corda. El terreny de joc per a la pràctica de l’escala i corda és el Trinquet. La pilota a utilitzar en aquesta modalitat és de la vaqueta. Els equips participa’ns tindran de un jugar fins a tres jugadors. Els components d’un equip son el rest, el mitger, el punter i feridor. La partida comença quant el feridor posa la pilota en joc(tindrà que botar dins del dau). Per obtindré quinze un equip no haurà de passar la pilota per damunt la corda i serà quinze per a altre equip. I la partida serà a 60 tantos a 12 jocs

7. EL RASPALL • La modalitat de raspall es pot practicar en un carrer o en un trinquet. La pilota reglamentaria a utilitzar es la de vaqueta. Els components del equip son tres el rest, mitger i punter. El “saque” es farà botant la pilota dins del dau i pegant-li en colp lliure, depres del “saque” els jugadors contraris hauran de tornar la pilota tant a l’aire con a qualsevol bot inclús per terra. Tota pilota que pase al jugador del rest serà quinze per a l’equip contrari. Es jugarà a 25 tantos a 5 jocs

8. LA PERXA • Es tracta d'una modalitat de galotxa a ratlles, barrejant les modalitats de Galotxa i Llargues, on la ferida o treta es fa sobre una corda i un dau a l'estil Galotxer i la resta de la partida, ratlles, quinzes i jocs, fan servir la modalitat de Llargues.

9. EL FRONTÓ VALENCIÀ • Frontó Valencià. El lloc a on es juga a aquesta modalitat s’anomena Frontó. La pilota reglamentaria s’anomena de TEC. El traure s’efectuarà botant la pilota abans de la ratlla que delimita l’esmenta’t traure, seran bones les pilotes que peguen en el frontis més amunt de la xapa de falta i al mateix temps faça el primer bot després de la ratlla marcada a la canxa i abans de la passa. Si toca alguna d’aquestes ratlles serà falta. La partida serà a 50 tantos a 10 jocs

10. Diferents pilotes que s’utilitzen:

11. La Pilota De Vaqueta • És la més representativa de les classes de pilota homologades, per la seva antiguitat i qualitat pràctica, esportiva i artesanal. Està formada per vuit triangles de bescoll de la vaca cosits entre ells. Dins porta un farciment de borra que ha estat apretada fins aconseguir el pes oficial.

12. La Pilota De Badana • Com indica el seu nom són unes pilotes que l’exterior de les quals és de pell de vedella. El seu interior és de borra apretada i poden dur un petit centre de goma malgrat que això afecta el salt. Son utilitzades al joc del carrer per tenir un preu més econòmic.

13. La Pilota De Tec • Es la utilitzada en la modalitat de FRONTO VALENCIA. Està formada per un nucli de fusta sobre el que es col·loca una capa de borra, anat tot nugat amb un fil de forma que aprete i subjecte tot el conjunt i es forra finalment amb pell de cabra

14. PROTECCIONS TRADIONALS

15. El guant. Protecció de les articulacions entre la mà i dits i del palmell de la mà realitzada amb pell de corder i amb unes cintes als extrems que li permeten subjectar-se a la mà

16. L’esparadrap. Troços o tires d’esparadrap que protegeixen la mà de la cremada que produeix la pilota en fregar la pell a gran velocitat i alhora serveixen per subjectar les planxetes i altres proteccions com el tesamoll.

17. Les planxetes. Són proteccions metàl·liques puntuals de zones concretes de la mà o de les articulacions dels dits, per tal d’impedir un major dolor del punts adolorits o més dèbils d’algun jugador

18. Les cartes o targetes. Són les proteccions que tradicionalment s’han col·locat el jugadors abans d’utilitzar les planxes i consisteixen en uns troços de naip simple o doblegat, que es fixen a la mà igualment que la planxa mitjançant l’esparadrap, quedant situats entre la mà i el guant

19. El Didal o Didó. En la modalitat de Raspall es permet l’ús d’una protecció de les puntes dels dits. El didal o didó és una peça tubular de pell o budell curtit, tancada per un extrem que es col·loca en la punta dels dits amb una mica de cotó-en-pèl i es fixa amb esparadrap.

20. Camps de joc

21. El trinquet. Lloc clos per a jugar a pilota de forma rectangular i de mesures variables, que té com pa parts fonamentals les parets que el tanquen, muralles i frontons; les galeries, situades a la part superior dels frontons; l’escala adossada a la muralla de l’esquerra del dau

22. El frontó. Edifici de planta rectangular, on es practica el joc de paret o de frontó amb una paret frontal contra la qual es colpeja, una paret lateral situada a l’esquerra dels jugadors i una altra situada darrere dels jugadors on pot rebotar la pilota i una ratlla a la part dreta dels jugadors que delimita el terreny de joc i dues paral·leles al frontó que delimiten la zona de traure

23. El carrer natural. Es qualsevol carrer en el que tradicionalment s’ha jugat a alguna modalitat de joc de carrer de Pilota Valenciana, i que, per tant, no té dimensions ni forma obligatòries excepte els de complir amb les mínimes que exigesca el reglament específic de la modalitat, assegurant la pràctica correcta del joc.

24. El carrer artificial. Com a conseqüència de les condicions urbanístiques de la vida moderna, es molt difícil en la majoria de les poblacions utilitzar els carrers naturals; per aquest motiu s’ha potenciat la construcció dels carrers artificials. Aquets carrers hauran de complir amb les mesures mínimes que marca la reglamentació

25. Jesús Vidal Climent FIN