GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera La donna del Lago de ROSSINI (1819)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaLa donna del Lago de ROSSINI (1819) ANÀLISI:

2. La donna del lagoés la 29ª òpera de GiacchinoRossini(1792-1868). Per tant, d’un autor que en aquell moment ja tenia molt d’ofici i que es trobava en la cúspide de la seva celebritat. Tal era l’èxit de Rossini en aquell moment que va estrenar quatre òperes aquell mateix any. L’obra que comentem va ser un encàrrec del teatre San Carlo de Nàpols. Amb llibret d’Andrea L. Totta, inspirant-se en un poema narratiu de Walter Scott, The Lady of theLake(1810). L’estrena es va produir el 24-X-1819 amb una mala acollida, però en posteriors representacions l’èxit va anar augmentant, a la vegada que el compositor realitzava algunes revisions en la composició original. Encara que Rossini és conegut, sobretot, per les seves òperes buffes, aquesta, en dos actes, és una òpera sèria, amb tema fantasiós però situada en el context històric del regnat de Jaume V (un rei escocès que seria un dels rivals d’Enric VIII d’Anglaterra) La donnaés un dels exponents del primer romanticisme operístic. Es tracta d’obres a cavall d’una musicalitat de tipus bel canto, de tradició barroca, conjuntament amb arguments que se solen situar entre l’edat mitjana i els inicis del Renaixement i en què les alegries i disgustos d’uns protagonistes manipulats per les convencions i intrigues socials donen peu a un cant que busca l’exhibició vocal en mig d’un gran virtuosisme i floritures. UNA ÒPERA OBLIDADA: UNA MENA DE BELLA DORMENT El triomf del dramatisme de Verdi i el verisme posterior van deixar fora de moda les produccions belcantistes del primer romanticisme. Així Rossini, Bellini i Donizetti van caure un cert oblit, exceptuant algunes de les seves obres més cèlebres. En concret, La donna del lagova tenir la seva última representació en el segle XIX l’any 1860 (a Trieste). La següent representació va tardar gairebé un segle: el 1958 l’obra es recuperava (a Florència). Entre els anys 60 i 80 es produí una Rossini renaixença en què moltes obres apartades del compositor s’han recuperat i reivindicat i ha ressorgit un renovat interès Presentació SIR WALTER SCOTT ENTRA EN L’ÒPERA La donna del Lago va ser la primera que va prendre una obra de Walter Scott com a font d’inspiració. El mateix Rossini hi tornaria amb l’òpera Ivanhoe. Uns quinze anys més tard seria Donizetti que adaptaria un argument de l’escocès en la seva cèlebre Lucia de Larmermoor. UNA DIVA MÍTICA EN L’ESTRENA Isabella Collbranva ser la cèlebre soprano que va estrenar La donna. Hom diu de vegades que cap altra cantant ha pogut emular la capacitat de la diva de l’estrena en un paper com el d’Elena que necessita una gran amplitud en el registre vocal, unint les capacitats d’una soprano i d’una mezzo. Isabella Collbran p. 1 (de 6)

3. MÚSICA L’estructura musical de La donna del lagoés la típica en el bel canto del primer terç del segle XIX. Es tendeix a organitzar en escenes tancades que comencen amb un recitatiu (part més de diàlegs i descripció de l’argument), segueixen amb una ària o conjunt (amb una melodia més contemplativa) i s’acaba amb una cabaletta (part final més ràpida i brillant). Un tret particular és que l’òpera no té obertura orquestral, passant ràpìdament a un cor. Com era habitual en l’època, Rossini va composar les característiques vocals en funció dels artistes previstos per a l’estrena. Com que aquests eren molt bons, i també donat que era freqüent cantar en falset en aquell moment, les prestacions exigides per als cinc protagonistes de La donnasón molt exigents. Música i Personatges DOUGLAS (Baix) Pare d’Elena i promotor de la revolta contra Jaume V. ELENA (Soprano) Filla del rebel Douglas. Estima Malcolm però serà pretesa per dos enamorats més. UBERTO (Jaume V) (Tenor) Rei d’Escòcia, que es presenta amb fals nom i que s’enamora d’Elena, sense ser correspost. MALCOLM (Mezzo de coloratura) Guerrer enamorat d’Elena, i correspost. El paper el fa una dona travestida d’home. RODRIGO (Tenor líric) Líder guerrer. Douglas el promet a la sevafilla per atreure’n la col·laboració en la sublevació p. 2 (de 6)

4. 13’ 30” A La Scala, 1992 Cor: Introducció coral:Del di la messaggiera... :S’acaba el dia ... Un cor de pastors i pastores contemplen la misteriosa noia del llac, mentre s’escolta, de tant en tant, un cor en off corresponent a un grup de caçadors de dalt de els muntanyes A un llac entre muntanyes, a Escòcia Inicia un cor de pastors i pastores. De contrapunt de tant en tant se senten, llunyans en off, un cor de caçadors. En el llac bromós i ja solitari hi apareix una barca. La duu Elena mentre es lamenta per la dificultat del seu amor cap a Malcom. Malcolm és un dels guerrers de la zona muntanyosa del nord, els Highlands, regió que estava revoltada contra el seu rei escocès, Jaume V Amb aquestes apareixerà Uberto (en realitat el rei Jaume V, disfressat) que s’ha separat de la partida de caça atret pels rumors sobre una misteriosa dona del llac. L’home demana a Elena que l’ajudi a creuar l’aigua, cosa que aquesta fa, oferint a més, refugi a la cabana paterna, la morada del líder rebel, Douglas. Davant la cabana de Dougras, a les muntanyes Uberto s’enamora d’Elena i la tristesa d’aquesta i l’afany per evitar el casament que li té reservat el pare, fan que l’home tingui esperances de ser correspost. Arriba Malcolm així que marxa Uberto. Elena i Malcolm refermen el mutu enamorament. Quan arriba el pare de la noia, Douglas, Malcom s’amaga a prop. El pare reclama a Elena que s’ha de casar amb Rodrigo. Ella s’hi nega i Douglas explica que Rodrigo és imprescindible per mantenir la sublevació contra el rei. Com que la filla no cedeix el pare marxa enfadat, assegurant que la noia haurà d’obeir. Malcolm surt de l’amagatall i agraeix la fidelitat a Elena. Douglas torna finalment amb Rodrigo per precipitar el compromís d’aquest amb la seva filla. 4’ 44” DiDonato, 2010, a Ginebra 4’ 18” Montserrat Caballé, 1970 Elena: Cavatina:Oh matuttinialbori!: Ella es deleix per un amor impossible cap al seu estimat Malcolm Acte1 (de 3) 7’ 22” Per Cuberli i Langridge , 1981 7’ 16” per Botelho i DiDonato, 2010, Ginebra Uberto i Elena: Duet:Quali accenti! ... Cielo! In qual stasi : Cada membre del duet parla per ell mateix. Ell ve a dir: Quines paraules, he de tenir esperança? I ella contestarà: quins turments ... I a la part final, més florida, acaben dient: cel!, en quin èxtasi 3’ 29” Cielo! In qualstasi. Florez-DiDonato, 2011, L Scala Malcolm: Recitatiu i ària de cavbatina:Mura felici ....Elena! Oh tu, ch’io chiamo! ... Oh quante lagrime : L’amant d’Elena s’exclama: Murs feliços, entre els quals va créixer el seu amor. Continua, ja en la part d’ària: Elena, a tu et crido: vola a mi per un moment ... I finalment proclama: Si Elena no fos finalment meva, Oh, quantes llàgrimes... 9’ 47” Per Eva Podles, 1998 3’ 43” Oh quantelacrime, per MartineDupuy 3’ 46” Oh quantelacrime, per MarylinHorne p. 3 (de 5)

5. Al bosc, prop de la casa d’Elena i Douglas Uberto compareix per trobar Elena disfressat de pastor. Li declara el seu amor però la noia el desenganya explicant el seu enamorament de Malcolm. Decebut però resignat el fals Uberto lliura a la noia un anell amb la promesa que en qualsevol perill pera ella o la seva família podrà mostrar l’anell al rei i obtenir així la protecció d’aquest. Amb aquestes arriba Rodrigo que interpreta malament la donació de l’anell i desafia a mort a Uberto. Després d’unes increpacions entre els dos pretendents, malgrat les súpliques d’Elena i ja en presència dels soldats de l’escamot de Rodrigo, els dos rivals marxen d’escena per enfrontar-se en un duel a mort (més tard sabrem que Uberto, en realitat Jaume V acaba vencent i matant Roberto) A Stirling, castell de Jaume V Elena, un temps després del fets relatats, acut a la cort de Jaume V amb el dubte si aquest li voldrà fer cas. La noia tem pel seu pare que ha estat derrotat conjuntament amb els revoltats de les muntanyes dels Highlands. Elena reconeixerà la veu d’Uberto i s’hi dirigeix amb l’anell tot demanant que l’home la porti en presència del rei. Uberto obre la porta del saló del tron, plena de cortesans. Finalment Elena descobreix que Uberto és en realitat el monarca i li demana pietat per al seu pare i l’estimat. El rei fa venir als dos presoners si els concedeix la llibertat i a Malcom la mà de la noia. Elena acaba lloant la seva felicitat. Acte2 (de 3) Uberto:Ària (cavatina):Oh fiammasoave: L’enamorat Uberto canta: Oh flama suau que m’encens el cor ... 9’ 20” Rockwell Blake, 1992 a La Scala 9’ 02” Franco Bonisolli 8’ 22” A Ginebra, 2010 12’ 39” A La Scala, 1992 (final, fins al minut 3’33”) Uberto, Rodrigo i Elena: Tercet:No... Più non so frenarmi! : Proclamen els dos rivals: No em puc contenir, em guia el meu furor. En canvi ella intenta calmar els ànims Elena: Rondó final:Tanti affetti in tal momento ... Fra il padre e fra l’amante : Després de rebre la notícia de la salvació dels seus, Elena canta: Quantes emocions en un moment. Acaba dient Entre el pare i l’amant, quin moment tant feliç! És un dels moments més celebrats de l’òpera per l'exhibició vocal de la soprano. 8’ 03” June Anderson 1992, La Scala 8’ 45” Joyce Di Donato, 2010, París 4’ 20” Fragment final: Frail padre. DiDonato, 2010 p.4 (de 5)

6. Enregistraments i referències A La Scala, 1992 (2h 46’ 20”) AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, abril 20113 Libretto en italià Libretto en italià, Pelteatre de La Scala Altresguiesd’audició Associaciód’amics p. 5 (de 5)