1 / 25

Creixement econòmic i infraestructures

Creixement econòmic i infraestructures. XREAP 26 Novembre 2010. Cooperació públic – privada en la inversió i gestió d’infraestructures. Teresa Garcia-Milà Universitat Pompeu Fabra. Entorn actual. Dificultat pressupostària del sector públic, tant govern central com autonòmic i local

binah
Download Presentation

Creixement econòmic i infraestructures

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Creixement econòmic i infraestructures XREAP 26 Novembre 2010 Cooperació públic – privada en la inversió i gestió d’infraestructures Teresa Garcia-Milà Universitat Pompeu Fabra

  2. Entorn actual • Dificultat pressupostària del sector públic, tant govern central com autonòmic i local • reducció recaptació impositiva • increment despeses corrents, especialment per la cobertura de l’estat del benestar • Pressió internacional per reduir dèficit i controlar el creixement de deute públic • Dificultat de finançament en mercats internacionals

  3. Entorn actual En aquest entorn es molt important, mantenir i no endarrerir els plans d’inversió en infraestructura estratègica. • Contribueixen a la demanda agregada, a la dinamització de l’economia • Si es fan les infraestructures adequades, escollides amb criteris d’eficiència, son factor clau pel creixement a mig i llarg termini de l’economia

  4. Alternatives de finançament Alternatives al finançament de les infraestructures per pressupost públic Dos nivells de discussió • Fer pagar a l’usuari • Peatges • Eurovinyeta

  5. Alternatives de finançament Alternatives al finançament de les infraestructures per pressupost públic Dos nivells de discussió • Fer pagar a l’usuari • Finançar infraestructures fora de pressupost/endeutament públic

  6. Finançament fora de pressupost Finançar infraestructures fora de pressupost públic • Privatització – responsabilitat pública transferida al sector privat • Col·laboració Sector Públic – Sector Privat (PPP Private-PublicPartnership)

  7. Col·laboració Sector Públic - Privat Característiques CPP -1 • Una empresa privada finança, construeix i gestiona una infraestructura durant un període relativament llarg, a canvi d’uns ingressos que provenen • directament de l’usuari(peatges, taxes d’us) • del sector públic, en base a resultats, en diverses modalitats (peatges ombra, pagament per disponibilitat).

  8. Col·laboració Sector Públic - Privat Característiques CPP -2 • La selecció de l’empresa i les condicions de la concessió es realitzen en competència (competència pel mercat) • Les diferents modalitats de contractes permeten un repartiment del risc entre el sector privat i el sector públic

  9. Col·laboració Sector Públic - Privat La selecció del soci privat, les condicions del contracte i d’una possible renegociació son crucials per aconseguir • Qualitat de la construcció • Bon manteniment • Qualitat de la gestió • Cost adequat per l’usuari o l’administració pública

  10. Col·laboració Sector Públic - Privat Potencials avantatges de la CPP • Major eficiència del sector privat a un o més dels tres nivells • Finançament • Disseny i construcció • Manteniment i gestió Molt important que la qualitat de la infraestructura i la gestió sigui comprovable i exigible per part del sector públic. Si no es així existeixen incentius a estalviar en costos de construcció i manteniment.

  11. Col·laboració Sector Públic - Privat Potencials avantatges de la CPP • Major eficiència del sector privat a un o més dels tres nivells • Finançament • Disseny i construcció • Manteniment i gestió Molt important que la qualitat de la infraestructura i la gestió sigui comprovable i exigible per part del sector públic. Si no es així existeixen incentius a estalviar en costos de construcció i manteniment. • Alleugerir pressió sobre el pressupost Públic

  12. Col·laboració Sector Públic - Privat • Alleugerir pressió sobre el pressupost PúblicSi la concessió està ben dissenyada, en termes intertemporals el sector públic hauria de ser indiferent entre la construcció i gestió pública, o la concessió. Els recursos públics no invertits en el present, i que per tant no representen despesa i endeutament públic, comporten a la vegada • pèrdues d’ingressos futurs, si l’usuari paga via peatges o taxes • majors despeses futures pel sector públic si es retribueix al concessionari via peatges ombra o pagaments per disponibilitat.

  13. Col·laboració Sector Públic - Privat • Alleugerir pressió sobre el pressupost Públic?Sovint els governs, especialment en períodes pre-electorals, descompten en excés el futur. • Més aviat tenir accés a finançament.Actualment el sector públic te limitat l’endeutament. Sector privat pot fer de pont intertemporal.

  14. Col·laboració Sector Públic - Privat Es pot ser creatiu en les formes de col·laboració Sector Públic – Sector Privat, lligant molt be les condicions del contracte. Exemple: la Línia 9 de metro. • Construcció dels túnels i la compra dels trens per pressupost públic (55%) • Estacions (disseny, construcció i manteniment) per concessió (45%) - pagament per disponibilitat • TMB com operador de la línia

  15. Col·laboració Sector Públic - Privat A tenir en compte en el disseny: • Integració permet internalitzar les possibles externalitats entre disseny/construcció, i manteniment/gestió, amb una assignació òptima dels recursos. • Separació pot fer guanyar eficiència al escollir el millor constructor i el millor gestor. • Separació permet millor distribució del risc.

  16. Col·laboració Sector Públic - Privat Es essencial una valoració adequada de la necessitat de la infraestructura, de la demanda potencial, i de la viabilitat econòmica. • Radials de Madrid • Eix transversal

  17. Conclusió Conclusió • La col·laboració sector públic–sector privat te recorregut, però es essencial que estigui ben dissenyada. • El sector privat pot fer de pont intertemporal, però el cost d’oportunitat social de la infraestructura no s’ha d’oblidar. • Cal seleccionar amb criteris d’eficiència els projectes que es realitzen, i no descomptar en excés el futur. • Hi ha recorregut per ser creatiu en formats diversos de col·laboració sector públic-privat

  18. Moltes gràcies XREAP 26 Novembre 2010 Teresa Garcia-Milà Universitat Pompeu Fabra

  19. Fer pagar a l’usuari Fer pagar a l’usuari – qui utilitza paga. Centrem discussió en xarxes viaries • PEATGES • EUROVINYETA

  20. Fer pagar a l’usuari - Peatges PEATGES • Sobre infraestructura finançada públicament • Sobre infraestructura privada o en règim de concessió El peatge es un instrument que pot tenir una doble funció • Eina per administrar la congestió • Eina de recaptació de recursos per finançar inversió i/o manteniment

  21. Fer pagar a l’usuari - Peatges • Eina per captar recursos per nova inversió i manteniment • Si la política de peatges no es uniforme en el territori, introdueix un element de competitivitat diferencial negatiu pel territori de peatge.Exemple: Catalunya envers altres parts d’Espanya • La desviació de tràfic a vies alternatives lliures de peatge, generalment menys segures, introdueix un potencial problema de seguretat i congestió. Especialment greu si el que es desvia per evitar peatge es el transport de mercaderies

  22. Fer pagar a l’usuari - Eurovinyeta EUROVINYETA Directiva europea (1999 revisada a 2006 i 2009) que estableix un sistema de tarifació per us de les infraestructures als vehicles de transport de mercaderies, segons distancia, tonatge i emissions contaminants.

  23. Fer pagar a l’usuari - Eurovinyeta EUROVINYETA • Internalitzar els costos operatius quan es fa un servei a canvi d’una contraprestació econòmica. La xarxa viaria es un factor de producció que el transportista ha de pagar pel seu us: “qui utilitza paga”Objectiu de la directriu: eliminar distorsions de la competència entre empreses de transport dels diferents estats membres. • Internalitzar les externalitats negatives (contaminació ambiental i acústica, congestió)Objectiu de la directriu: aconseguir un transport sostenible: “qui contamina paga”

  24. Fer pagar a l’usuari - Eurovinyeta A més dels beneficis econòmics de la recaptació per millora i manteniment de les infraestructures viaries, l’experiència a altres països indica que: • Pot incentivar reestructuració del sector per aconseguir major eficiència. • Per exemple, l’agrupació d’operadors o el cooperativisme permetria la millor utilització de la flota, reduint camions vuits (a Espanya al voltant del 40%) • Pot incentivar renovació de flotes menys contaminants • Pot incentivar transport en horaris de menor congestió • Pot distribuir tràfic entre diferents vies reduint congestió de vies lliures de peatge. • Pot incentivar utilització de transport alternatiu: tren de mercaderies. • Problema si no hi ha bona xarxa ferroviària per mercaderies, amb centres logístics adequats.

  25. Fer pagar a l’usuari - Eurovinyeta Beneficis addicionals per Espanya de la aplicació de la directiva • Captació de recursos per manteniment i noves infraestructures • Evitar que els nostres transportistes paguin fora i els estrangers no paguin a Espanya • Es podrien dedicar part dels recursos inicialment captats per ajudar a reestructurar el sector. Aconseguir un sector més eficient i competitiu a Europa.

More Related