1 / 50

És suficient l’Estat del Benestar català?

És suficient l’Estat del Benestar català?. Continuació del document Catalunya a la Cua, que per la seva bona acceptació i pel debat provocat obliga a aprofundir i a respondre en diversos aspectes. L’Estat del Benestar català està poc desenvolupat i es va allunyant de la mitjana europea.

bernad
Download Presentation

És suficient l’Estat del Benestar català?

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. És suficient l’Estat del Benestar català? Continuació del document Catalunya a la Cua, que per la seva bona acceptació i pel debat provocat obliga a aprofundir i a respondre en diversos aspectes.

  2. L’Estat del Benestar català està poc desenvolupat i es va allunyant de la mitjana europea Font: L’Estat del Benestar a Catalunya, Vicenç Navarro.

  3. La causa del subdesenvolupament del Benestar a Catalunya és el Dèficit Fiscal? Catalunya té un Dèficit Fiscal amb l’Estat: contribueix més del que li correspondria pel seu nivell de renda. Ara bé, l’anàlisi dels ingressos i de les despeses de la Generalitat mostra que el Dèficit Fiscal és insuficient per explicar el subdesenvolupament del Benestar a Catalunya.

  4. Ingressos de les Autonomies(ingressos de l’Estat i impostos propis) Ingressos de les Comunitats Autònomes 2003, en € per habitant ...................................................................................... Mitjana Comunitats Autònomes 1976 € Els ingressos de la Generalitat equivalen a la mitjanaespanyola. Fonts: Pressupostos de les diverses Comunitats Autònomes

  5. Despesa Pública Social de les Autonomies Despesa Pública Social 2003, en € per habitant ...................................................................... Mitjana Comunitats Autònomes 1631 € La Despesa Social de la Generalitat està a la cua de l’Estat Espanyol Fonts: Pressupostos de les diverses Comunitats Autònomes

  6. El subdesenvolupament del Benestar a Catalunya s’explica també per l’escassasensibilitatsocial dels pressupostos de la Generalitat.

  7. La Sanitat Públicaen els pressupostos de la Generalitat • La Despesa Pública en Sanitat de la Generalitat (866 € habitant) és inferior a la mitjanaespanyola(868 €). • En relació a la riquesa del país (PIB), la Despesa Pública en Sanitat de la Generalitat és la mésbaixade tota la Unió Europea. • La diferència de la Despesa Pública en Sanitat de la Generalitat respecte a la mitjana europea s’ha incrementat en un 32% en 6 anys (darrer període amb dades comparables 1993-99) • Darrere d’aquesta enorme manca de despesa hi ha molts dels problemes de la Sanitat Pública catalana. Fonts: Pressupostos de les diverses Comunitats Autònomes; L’Estat del Benestar a Catalunya, Vicenç Navarro.

  8. Les Llistes d’Espera de la Sanitat Pública catalana • Intervencions quirúrgiques • Més de 30.000 personesen llista d’espera. • Espera mitjana de4 anys per a pròtesi de genoll i de 1,5 anys per a una pròtesi de maluc • Últims d’Espanya, després del País Valencià. • Visites a especialistes i proves complementàries: • Demores superiors a 2 mesos en ecografies, ressonàncies magnètiques i cirurgia vascular • Espera mitjana de més d’un mes • Atenció primària: • Demores fins a 2 setmanes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. • Mitjana de 33 visitesdiàries per metge. • Visites de6 minuts de mitjana • 14,4% de consultes sense telèfon Fonts: Departament de Sanitat i Seguretat Social; diari Avui 7 agost 2003; Informe extraordinari del Síndic de Greuges sobre l’atenció primària de la salut a Catalunya 16 octubre 2002; Fundació Avedis Donabedian.

  9. L’Educació als pressupostos de la Generalitat Despesa Pública en Educació 2003, en € per habitant ...................................................................... Mitjana Comunitats Autònomes 617 € La Despesa Educativa de la Generalitat és la més baixa d’Espanya Fonts: Pressupostos de les diverses Comunitats Autònomes, USTEC-STES novembre 2001 i CCOO octubre 2003

  10. Estudiants en Barracots a Catalunya • 20.000 alumnes en Barracots(novembre 2001) • 70.000 alumnes en aules massificades (octubre 2003) Fonts: USTEC-STES novembre 2001; CCOO octubre 2003

  11. Ajuts a la Família a Catalunya? “Ningú té més autoritat moral que Convergència i Unió per defensar la família.” Antoni Duran i Lleida Míting de campanya, 2 novembre 2003 Font: Telenoticies Vespre 2 novembre 2003; Departament de Benestar i Família

  12. Ajuts a la Família a Catalunya? “Ningú té més autoritat moral que Convergència i Unió per defensar la família.” Antoni Duran i Lleida Míting de campanya, 2 novembre 2003 • CiU ha trigat més de 20 anys a universalitzar els ajuts a les famílies nombroses amb infants fins a 6 anys, i a la resta de famílies amb infants fins a 3 anys. • Els ajuts que ofereix la Generalitat són els més baixos d’Europa, després de Grècia. Font: Telenoticies Vespre 2 novembre 2003; Departament de Benestar i Família

  13. Escoles Bressol a Catalunya? (0 a 3 anys) • El Govern de CiU es vacomprometrea promoure la creació de30.000 placesentre el 2000 i el 2005 (6.000 places any de mitjana). • En 4 anysse n’han creat 9.300 • Escolaritzats al 2002-2003: • En centrespúblics 38 % • En centresprivats 62 % Fonts: Estadística de l’Ensenyament, Curs 2002-2003, Departament d’Ensenyament; Programa electoral, CiU 1999 pàgina 39

  14. Salut Mental a Catalunya? “Crearem (legislatura 2000-2003) un mínim de 21 residències per a persones amb trastorns mentals.” Jordi Pujol debat de política general de 2000 Fonts: Debat de Política General 2000; Ràdio Barcelona 17 juliol 2003; FECAFAMM (Federació Catalana d’Associacions de Familiars de Malalts Mentals); Memòria de l’ICASS de Pressupostos de 2003

  15. Salut Mental a Catalunya? “Crearem (legislatura 2000-2003) un mínim de 21 residències per a persones amb trastorns mentals.” Jordi Pujol debat de política general de 2000 • Se n’han creat 9 (dos més obriran els pròxims mesos) • 9 noméssón unprojecte • Places en residències: 510 (previst 2003) • Places en llars amb suport: 350 (previst 2003) • 8.000 famílies conviuen amb una persona amb malaltia mentala casa Fonts: Debat de Política General 2000; Ràdio Barcelona 17 juliol 2003; FECAFAMM (Federació Catalana d’Associacions de Familiars de Malalts Mentals); Memòria de l’ICASS de Pressupostos de 2003

  16. Serveis per a Gent Gran? • Places en residències: 61,68% privades • Places en centres de dia:63,63% privades • El 55% de les residències municipals no reben cap suport econòmic de la Generalitat. • En el programa electoral de 1999, i durant tota la legislatura, CiU es va comprometre a crear 7.000 noves places de residència per a gent gran. N’ha creat poc més de 5.200. • La Generalitat aplica complements a les pensions de viduïtat un cop cada 4 anys, just abans de les eleccions. • Catalunya és l’últimade l’Estat Espanyol en Atenció Domiciliària pública a persones de més de 64 anys. Fonts: Mapa de Serveis Socials 2001, Departament de Benestar i Família; Memòries 1999, 2000, 2001 i 2002, Departament de Benestar i Família; La Protecció Social a Catalunya, Informe al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, Vicenç Navarro i Águeda Quiroga

  17. Catalunya última de l’Estat Espanyol en Atenciódomiciliària pública a les persones grans "No és seriós dir que el percentatge de persones grans que reben serveis domiciliaris a Catalunya és menor que a Extremadura". Irene Rigau Consellera de Benestar i Família Programa 135 escons, La2,25 octubre 2003 Fonts: 135 escons, La2,25 octubre 2003 i Correcció a Rigau, El Pais, 29 octubre 2003

  18. Catalunya última de l’Estat Espanyol en Atenciódomiciliària pública a les persones grans "No és seriós dir que el percentatge de persones grans que reben serveis domiciliaris a Catalunya és menor que a Extremadura". Irene Rigau Consellera de Benestar i Família Programa 135 escons, La2,25 octubre 2003 L’informe INSERSO 2002, del Ministeri de Treball i Afers Socials, quantifica els serveis d’Atenció Domiciliària públics per comunitats autònomes. La taula 7.1, de la pàgina 426, mostra que el percentatge de persones grans que reben serveis d’Atenció Domiciliària públics és d’un 1,30% a Catalunya (el més baix d’Espanya) i d’un 4,8% a Extremadura (el més alt d’Espanya). Aquestes dades han estat censurades a les publicacions de la conselleria de Benestar i Família. Fonts: 135 escons, La2,25 octubre 2003 i Correcció a Rigau, El Pais, 29 octubre 2003

  19. Sinistralitat Laboral a Catalunya? • Espanya té una de les sinistralitats laborals més altes de la Unió Europea. • A Catalunya la sinistralitat laboral és un 14 % superior a la mitjana espanyola. • El Govern de la Generalitat ha incomplert el mandat parlamentari de destinar 6 milions € (1.000 milions pts) l’any 2003 per aquest tema. • El Govern de CiU ha estat deixat en les seves competències sobre disciplina laboral i molt tolerant amb l’incompliment de la llei de prevenció de riscos. • Les sancions de la Inspecció han estat frenades per burocràcia en un 20 % Font: Barcelona Independent Media Center; Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

  20. Exclusió Social i Pobresa a Catalunya? • 700.000 persones en situació de pobresa • 105.000 són menors de 16 anys (10,4% dels nens que viuen a Catalunya). • Els menors pobres viuen majoritàriament en llars monoparentals encapçalades per una dona. • A les comarques de l’interior la pobresa està lligada a la gent gran. • A la Ribera d’Ebre i al Priorat el percentatge de famílies en situació de pobresa supera el 20 % • La Generalitat ha acceptat que el Govern Central congeli el pressupost 2003 dels serveis socials bàsics dels ajuntaments Fonts: Pobresa 2001, Fundació Un Sol Món-Caixa de Catalunya; Pobresa 2002, Fundació Un Sol Món-Caixa de Catalunya; Pla Concertat per a l’any 2003 BOE núm. 115, 14 maig 2003

  21. “Ningú pot defensar els interessos de Catalunya com CiU” Artur Mas Míting de campanya, 2 novembre 2003 Els interessos de quina Catalunya? Font: Catalunya Informació 3 novembre 2003.

  22. Els Serveis del Benestar a Catalunya estan polaritzats per classe social • Les classes amb renda superior utilitzen, principalment, els serveisprivats • Les classes mitjanes de renda baixa i la classe treballadora utilitzen, principalment, els serveispúblics • Aquesta polarització és característica dels països amb una despesa pública molt baixa. Des d’aquesta perspectiva l’Estat del Benestar a Catalunya s’assembla més als dels països llatinoamericans que no als dels països europeus. • Les polítiques de CiU han afavorit els serveis privatsa costa dels serveis públics Font: L’Estat del Benestar a Catalunya, Vicenç Navarro.

  23. A Catalunya la Sanitatestà polaritzada per classe social • El 60-70% de la població, les classes populars, utilitza principalment la sanitat pública. • El 30-40% de la població amb renda superior utilitza, principalment, la sanitat privada • La població amb renda superior que va a la sanitat privada es desentén, en general, del deteriorament de la pública, creient -equivocadament- que té la seva situació resolta. La realitat és que no la té resolta. La Sanitat Pública és la millor en qualitat científica i tècnica, i el seu deteriorament perjudica tota la societat. Font: L’Estat del Benestar a Catalunya, Vicenç Navarro.

  24. A Catalunyal’Educació està polaritzada per classe social • Catalunya té la despesa en Educació més baixadetota la Unió Europea(despesa per alumne en upc, per equiparar el nivell de vida: UE 1.174, Espanya 927, Catalunya 815) • Les classes populars envien els seus fills, principalment, a l’Escola Pública. • Les classes amb renda superior envien els seus fills, principalment, a l’Escola Privada • L’escola privada no s’ha d’esforçar per competir amb una pública amb pocs recursos. • Segons les enquestes els estudiants catalans de 14 anys, tant a la pública com a la privada, tenen els coneixementsdelsde 13 anys a la Unió Europea. Fonts: L’Educació a Catalunya: diagnòstic i perspectives, Esteve Oroval i David Rodriguez; La qualitat de l’ensenyament: una perspectiva comparativa, Francesc Pedró; L’Estat del Benestar a Catalunya, Vicenç Navarro.

  25. La Generalitat no elimina els Barracots de l’escola publica Al novembre de 1999 a Catalunya hi havia 34 centres educatius completament en Barracots. Al maig de 2000 Artur Mas va anunciar un pla de xoc per construir col·legis definitius i eliminar totalment els barracots endos anys. D’aquesta manera Artur Mas va aparèixer com un gestor eficaç i pròxim a les preocupacions de la gent. Tres anys després, al juny de 2003, encara queden 8 centres completament en Barracots, i 19 més estan en obres o pendents iniciar-les Fonts: El Pais, 27 maig 2000; Departament d’Ensenyament 17 juny 2003

  26. La Generalitat subvenciona escoles d’éliteAl 2001 la Generalitat va destinar 6 milions €(1.000 milions pts) per 7 escoles d’élite Fonts: diversos diaris editats a Catalunya, des de juliol de 2001

  27. La Generalitat subvenciona escoles d’éliteAl 2001 la Generalitat va destinar 6 milions €(1.000 milions pts) per 7 escoles d’élite “No hi havia pressió per donar-ho a altres escoles i hi havia diners disponibles.” Artur Mas Conseller en Cap de la Generalitat Fonts: diversos diaris editats a Catalunya, des de juliol de 2001

  28. La Generalitat subvenciona escoles d’éliteAl 2001 la Generalitat va destinar 6 milions €(1.000 milions pts) per 7 escoles d’élite • 6 d’elles no reunien cap requisit legal per optar a subvenció. • 3 són de l’Opus Dei (La Vall, La Farga i Viaró) • La Saint Paul's School, de Pedralbes, cobrava 100.000 pessetes al mes per alumne. Per acollir-se a la subvenció va canviar el nom legal (no el de la façana) per Sant Pau. • Per incomplir la llei camuflaven el rebut amb l’aparença de donacions a fundacions sense ànim de lucre. “No hi havia pressió per donar-ho a altres escoles i hi havia diners disponibles.” Artur Mas Conseller en Cap de la Generalitat Fonts: diversos diaris editats a Catalunya, des de juliol de 2001

  29. Polarització Fiscal a Catalunya • Les polítiques fiscals del govern de l’Estat, pactades i aprovades amb els vots del PP i de CiU, han disminuït els impostos de forma molt marcada als grups més rics de la societat. • Actualment • el 10 % de la població més rica disposa del 34% de la renda • mentre que el 52% de las famílies expressen dificultats per arribar a final de mes Fonts: ¿Quién se ha beneficiado de la reforma del IRPF? Zenón J. Ridruejo i Julio López, El Pais 12 setembre 2003

  30. Durant 23 anys CiU ha aplicat polítiques públiques classistes servint més a la població amb més recursos que no pas a les classes populars. La Generalitat ha desertat de les seves responsabilitats socials.

  31. El més català no és el que utilitza més la senyera per als seus interessos particulars i partidistes, això és un insult a la senyera i als milers i milers de catalans que han mort, han estat afusellats, torturats, empresonats i s’han exiliat per defensar la llibertat i la identitat de Catalunya. El més català és aquell partit que fa més per la població que viu a Catalunya, i per tant més per les classes populars que són la majoria. La competitivitat política ha de basar-se sobre qui fa més per millorar la qualitat de vida i el benestar de les classes populars de Catalunya Per això es necessari que s’informi al poble, cosa que no és fàcil en el nostre país, ja que els mitjans de comunicació de la Generalitat marginen i silencien les veus crítiques de les nostres realitats. ·     Vicenç Navarro Director del Programa de Polítiques Públiques de les universitats Pompeu Fabra de Barcelona i Johns Hopkins University de Baltimore, en el discurs a la Conferència de la UPF Democràcia, Estat del Benestar i els Mitjans de Comunicació a Catalunya, octubre 2003

  32. Pot Artur Mas millorar el Benestar de la població catalana? Qui és Artur Mas?

  33. Artur Mas i la universitat Al 1974 Artur Mas va iniciar estudis de Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona. Durant els seus anys d’universitari la societat catalana va viure en ebullició la lluita per la llibertat i la identitat catalana. Artur Masmai no es va comprometre en aquelles lluites. Les forces que composen CiU tampoc es van distingir en la lluita per les llibertats (Jordi Pujol és una excepció), la major part dels catalans que van lluitar i van ser empresonats van ser d’esquerres. La major part de les classes poderoses de Catalunya es van quedar a casa o van col·laborar amb el franquisme. Artur Mas va completar els seus estudis empresarials a IESE, l’escola de negocis de Barcelona vinculada a l’OpusDei. Segons afirma el mateix Artur Mas: “He passat tots els estius de la meva vida a Vilassar de Mar”. Va ser en aquells estius al Maresme quan va fercolla amb els fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola, i al 1982 va entrar a treballar al Departament de Comerç de la Generalitat. Fonts: http://www10.gencat.net/pres_conseller/AppJava/180_Biografia.jsp; www.arturmas.com; El Pais.es

  34. Artur Mas i la militància política Artur Mas té una excel·lent relació amb l’anomenat pinyol convergent, que s’articula entorn a la família Pujol-Ferrusola: és amic de diversos fills de la família, especialment de Jordi Pujol Ferrusola, que es dedica als negocis pròxims a la Generalitat; i d’Oriol Pujol Ferrusola, dedicat a l’activisme nacionalista des de Convergència i secretari general del Departament d’Indústria, presidit pel seu propi oncle Antoni Subirà, fins a finals de 2002. El compromís polític d’Artur Mas no va començar fins als 31 anys, al 1987, 10 anys després de la recuperació de la democràcia i de les institucions catalanes. Només començar la seva militància a Convergència va passar una temporada a l’empresa Tipel, propietat de la família de Lluís Prenafeta, aleshores secretari general de Presidència de Jordi Pujol. Fonts: El Pais, 29 juny 2000 i 19 gener 2001

  35. Artur Mas i la bombolla immobiliària Al 1999 Artur Mas, aleshores conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, va rebaixar l’impostde transmissions patrimonials per a les empreses immobiliàries fins al 2%. Per a la resta d’empreses i pels particulars el va incrementar fins al 7%. Sense la rebaixa les empreses immobiliàries també pagarien el 7%. Per la Generalitat la rebaixa va suposar deixar d’ingressar 13,5 milions € (2.253 milions de pts) només el primer any. La decisió afavoreixl’acaparament d’immobles pels intermediaris i contribueix al recalentament dels preus dels habitatges de segona mà. "Nosotros no le pedimos esta medida a la Generalitat, aunque si es verdad que la apoyamos desde el primer momento” Guillermo Chicote, President en funcions de l’Associación Española de Promotores Immobiliarios Font: El Pais, 17 maig 2000

  36. Artur Mas i l’Ensenyament Al 2002 Artur Mas va treure 45 milions €(7.500 milions pts) del pressupost d’Ensenyament Els va destinar apublicitat, propaganda i protocol. Font: EL PAIS, 27 juliol 2002

  37. Artur Mas i la Publicitat Al 2002 la despesa en publicitat (a banda de la de propaganda i de la de protocol) va ser un 400% més gran que l’any anterior, i va arribar als 30,5 milions € (5.075 milions de pts). Una de les campanyes publicitàries va ser Molt per fer, molt per viure. Aquesta despesa era un 700% mésque la quantitat aprovada pel Parlament de Catalunya. El departament de Presidència va gastar un 1.500% més(sí, 1.500%)que la quantitat aprovada pel Parlament. Font: Pressupost de la Generalitat 2002, Sindicatura de Comptes

  38. Artur Mas i la lliure elecció de metged’Atenció primària • A l’octubre de 2003, quatre setmanes abans d’iniciar la campanya electoral, Artur Mas va anunciar la lliure elecció de metge d’Assistència Primària per part dels usuaris. • Aquesta necessària mesura és inaplicable si no va acompanyada d’altres mesures: • nou sistema d’assignacions pressupostàries • reducció del nombre de malalts que tenen els metges de capçalera • nou sistema de retribucions Fonts: Fundació Avedis Donabedian.

  39. La Sensibilitat social d’Artur Mas Font: Pressupost de la Generalitat, anys 2000 a 2003

  40. La Sensibilitat social d’Artur Mas Evolució de les partides pressupostaries, en % sobre el pressupost total de la Generalitat Ensenyament Artur Mas designat Conseller en Cap Font: Pressupost de la Generalitat, anys 2000 a 2003

  41. La Sensibilitat social d’Artur Mas Evolució de les partides pressupostaries, en % sobre el pressupost total de la Generalitat Ensenyament Sanitati Seguretat Social Artur Mas designat Conseller en Cap Artur Mas designat Conseller en Cap Font: Pressupost de la Generalitat, anys 2000 a 2003

  42. L’escapada d’Artur Mas “Vull plantejar solució singular imaginativa una i perquè de seleccions Catalunya pugui disposar pròpies.” Artur Mas Conseller en Cap de la Generalitat a Lausana (Suïssa), el 16 d’Octubre de 2003 després d’entrevistar-se amb Jacques Rogge, president del Comitè Olímpic Internacional La proposta era que els esportistes catalans participessin als Jocs Olímpics i altres competicions internacionals sota la bandera d’Andorra. Les autoritats andorranes no coneixien la proposta Fonts: El Pais 17 a 24 d’Octubre 2003, i Diari d’Andorra 18 Octubre 2003

  43. "Ni és la nostra batalla, ni molt menys la nostra campanya electoral (...) Si algun dia volen explicar-nos la seva proposta, nosaltres l’estudiarem.“ Fonts de les autoritats andorranes, el mateix 16 d’Octubre "Andorra és Andorra i Catalunya és Catalunya. És una proposta absolutament inviable“ Jordi Cerqueda, vicepresident Comitè Olímpic d’Andorra “La proposta fa més mal que bé a Andorra. No es poden llençar propostes a l’aire sense haver parlat abans amb el Govern andorrà, és una manca de respecte” Jordi Mas, president del Centre Demòcrata Andorrà “És un veritable disbarat. És inacceptable que Artur Mas faci servir el Principat com a instrument d’una política de partit.” Jaume Bartumeu, primer secretari del Partit Socialdemòcrata Fonts: El Pais 17 a 24 d’Octubre 2003, i Diari d’Andorra 18 Octubre 2003

  44. La idea tampoc va agradar als altres dirigents de CiU. Quatre dies després Jordi Pujol va frenar la idea i va obligar Artur Mas a retirar la proposta. Artur Mas va acusar als periodistes d’haver-lo "malinterpretat“ i no va voler rectificar en públic. Va ser Durant i Lleida qui va haver de comunicar a la premsa la rectificació. Sis dies després el conseller d’Agricultura Josep Grau es va entrevistar amb el bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan Enric Vives, per demanar-li disculpes: “CiU ha tancat aquest capítol que no ha sortit bé, ha anat en una línia que no era la proposta inicial, i a més volem demanar disculpes, fins i tot als andorrans, per si han pogut sentir-se molestos" Fonts: El Pais 17 a 24 d’Octubre 2003, i Diari d’Andorra 18 Octubre 2003

  45. NO A ARTUR MAS NO + CiU

  46. Expressem la nostra visió social en VOTS. Votem, només, als qui garanteixin Polítiques Socials Progressistes.

  47. Conscienciem tothom. Familiars, Amics, Veïns, Companys de feina, Coneguts... El 16 de Novembre cal Votar Progressista

  48. més dades ? Aquest document utilitza, principalment, dades i estudis procedents de diversos experts del món acadèmic i legislatiu. D’especial interès és el llibre L’Estat del Benestar a Catalunyarealitzat per experts (catedràtics i professors universitaris de diverses universitats catalanes) que recullen els estudis més recents dels components de l’Estat del Benestar dels què la Generalitat té plena responsabilitat. L’Estat del Benestar a Catalunya ha estat dirigit i coordinar per Vicenç Navarro, Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i Director del Programa de Polítiques Públiques i Socials de UPF-Johns Hopkins University, de Baltimore. Vicenç Navarro, que es va haver d’exiliar per la seva participació en la lluita antifranquista, és el català amb major reconeixement internacional en Polítiques Públiques i Socials, però un desconegut pels espectadors dels mitjans de comunicació de la Generalitat. Altres estudis importants són: La Protecció Social a Catalunya, Informe al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, de Vicenç Navarro i Águeda Quiroga; Les desigualtats en la Salut a Catalunya, de Carme Borell i Joan Benach, Fundació Jaume Bofill; Les desigualtats socials a Catalunya, de Cristina Sánchez, Fundació Jaume Bofill; El finançament de l’Educació a Catalunya, de Jordi Calero i Xavier Bonal. Aquest document informàtic ha estat elaborat per iniciativa individual d’un lector d’aquests estudis, preocupat per la manca informació sobre l’Estat del Benestar a Catalunya, i amb la intenció de promoure polítiques socials progressistes. Del mateix editor: Catalunya a la cua que pot sol·licitar-se per correu electrònic en versió PowerPoint o PDF Edita: visiosocial@yahoo.com

  49. Votem Progressista

More Related