MOBILITAZACIONS

1. MOBILITAZACIONS Araceli Triviño Duran Fisioterapeuta aracelitd@hotmail.com

2. Característiques del pacient geriàtric • Envelliment biològic • Descompensació més fàcil • Pluripatologies • Plurimedicació • Riscos socials i econòmics

3. Síndrome d’inmobilització • Conjunt de modificacions que apareixen durant l’inmobilització de l’individu, acompanyada de la supressió de les activitats quotidianes • Hi ha perill d’aparició de complicacions que poden aparèixer a curt o a llarg termini

4. Complicacions a curt termini • Escares • Problemes circulatoris • Problemes respiratoris • Confusió

5. Complicacions a mig termini • Solen aparèixer aproximadament al cap d’una setmana • Desadaptació a nivell cardiovascular • Atrofia muscular i retracció articular • Problemes esfinterians • Problemes psicològics

6. Complicacions a llarg termini • Fortes retraccions • Descalcificació òssia

7. Que podem fer? • Fer prevenció • Realitzar mobilitzacions freqüents (cada 3 hores aprox.) per produir efectes positius en els àmbits anatòmic, fisiològic i psicològic • Millorar la condició muscular per evitar atròfies, retraccions i a la llarga osteoprosi • Evitar que mantingui males postures durant molt de temps

8. Afavorim la independència, autoestima • Milloren les relacions socials • Animar al pacient perquè col·labori

9. Normes d’higiene corporal • Bona posició corporal per evitar lesions • Tenir una base de suport amplia separant els peus • Col·locar-se el més a prop possible • Utilitzar el propi pes per contrarestar el del pacient • Mantenir l’esquena alineada amb semiflexió de genolls • Contraure els músculs abdominals i glutis per estabilitzar la pelvis • Al fer els girs, realitzar-ho amb els peus i no amb la columna. Col·locar el peu en la direcció en la que es va a fer el gir • Si veiem que l’esforç a realitzar es massa gran demanar ajuda a un company o utilitzar mitjans mecànics

11. Mobilització cap a dalt del llit. Amb col·laboració de l’assistit • Es necessita només la presència d’un auxiliar. Tècnica a seguir: • L’auxiliar es col·loca a un costat del llit • Retira el coixí del cap de l’assistit • Se li demana que s’agafi de la capçalera del llit o del triangle, flexioni els genolls recolzant els peus al llit • L’auxiliar passa el braç cranial per sota del coll de l’assistit i el caudal sota les cuixes • Bona col·locació corporal • Moviment a l’uníson: l’auxiliar tractarà de dur a l’assistit cap amunt del llit a la vegada que aquest empeny amb el peus i s’ajuda amb els braços

12. Mobilització cap amunt del llit. Quan l’assistit no col·labora Requereix la participació de dos auxiliars. Hi ha procediments diferents: Si Els dos auxiliars es situen al mateix costat del llit. • El situat més amunt col·loca un braç per sota del cap de l’assistit i l’altre per sota de la regió lumbar • L’altre auxiliar col·loca un braç per sota els glutis i l’altre per sota les cames • Bona col·locació corporal • Duen malat cap amunt del llit

13. Si cada auxiliar es situa a un costat del llit: • Els dos col·loquen el seu braç cranial per sota l’omòplat de l’assistit i el braç caudal per sota dels glutis • Realitzar moviment a la vegada cap amunt del llit

14. Si es fa servir el travesser: • Cada auxiliar es col·loca a un costat del llit • Agafen els cantons del travesser de la seva banda del llit • Mouen suaument el travesser cap amunt desplaçant l’assistit fins la posició desitjada

15. Mobilització cap a la vora del llit • Pot portar-se a terme amb un o dos auxiliars • Si ho fa un auxiliar, es col·loca en el costat del llit cap al qual ha se ser desplaçat l’assistit. • L’auxiliar passa el braç cranial per sota el cap de l’assistit. Eleva i desplaça el tronc de l’assistit cap a si mateix • Passar un braç sota la regió lumbar i l’altre sota les cuixes desplaçant la pelvis de l’assistit • Passar un braç per sota les cuixes i l’altre per sota turmells i mou les cames de l’assistit

16. Si ho fan dos auxiliars, es col·loquen un al costat de l’altre • L’auxiliar cranial passa un braç per sota del cap i l’altre per sota la regió lumbar de l’assitit • L’auxiliar caudal passa un braç per sota els glutis i l’altre per sota les cuixes • Moviment a l’uníson duent assistit cap a la vora del llit

17. Es farà amb un auxiliar que es col·loca en el costat del llit on es girarà l’assitit Separar braç proximal per evitar que al girar el cos li quedi el braç atrapat Posar l’altre braç sobre l’abdomen Flexionar la cama distal Agafar per espatlla i genoll de l’assitit i tirar el cos cap a nosaltres Mobilització en decúbit lateral

18. Mobilització en decúbit pro Es pot portar a terme de dues maneres Sense travesser, amb un auxiliar: • Es col·loca a l’assistit a la vora del llit • El braç del costat sobre el que farem el gir el col·loquem flexionat per darrere del seu cap, l’altre es manté paral·lel al cos • Flexionar la cama del mateix costat • Col·locar una mà a l’espatlla i l’altre al genoll, empènyer suaument fins que el cos gira per complet • S’alinea el braç que estava flexionat i es gira el cap per facilitar la respiració

19. Amb travesser: Es fa amb dos auxiliars cada un a una banda del llit • Cada auxiliar agafa els cantons del travesser • Es llença el travesser cap al costat que es vol desplaçar a l’assistit

20. Incorporació de l’assitit. De ficat al llit a sedestació Aquesta tècnica es fa quan el pacient col·labora. • Primer es mobilitza l’assistit cap a la vora del llit • L’auxiliar passa el braç cranial per sota el cap de l’assistit • L’assistit passa el seu braç més llunyà per sota l’aixella de l’auxiliar • S’incorpora a l’assistit cap a la posició de semiassegut i amb el braç caudal, l’auxiliar agafa les cames i les tira fora del llit

21. Si es disposa de llit articulat es pot inclinar el respatller fins a la posició de semiassegut, l’auxiliar passa el braç cranial per darrera el cap de l’assistit i amb el braç caudal tira les cames fora del llit. Si el llit disposa de triangle el mateix pacient pot incorporar-se i l’auxiliar l’ajuda a tirar les cames fora del llit

22. De sedestació al llit a bipedestació • L’auxiliar es situa enfront de l’assistit. Col·locar un peu davant per fer de barrera. • Portar els braços cap als omòplats de l’assistit i aixecar-lo suaument. • Si el pacient col·labora se li demana que s’agafi del braç de l’auxiliar

23. De sedestació en una cadira a bipedestació • La tècnica a seguir es la mateixa que l’anterior. • Si esta assegut a una cadira de rodes vigilar que aquesta estigui frenada

24. Trasllat del llit a la cadira Si el pacient col·labora: • Es col·loca a l’assistit assegut a la vora del llit. Deixar-lo una mica per evitar que es maregi • Es col·loca la cadira enganxada • S’aixeca a l’assitit i es gira el cos cap a la cadira • Se’l deixa caure suaument vigilant que quedi recte

25. Si el pacient no col·labora • Es necessària la presència de dos auxiliars • L’assistit esta assegut a la vora del llit amb un auxiliar a cada banda. • Passar un braç per sota l’aixella i l’altre per sota les cuixes. • Aixecar-lo suaument i a l’uníson

26. Canvis posturals • S’indiquen en malalts enllitats o amb problemes de mobilitat • Es fan servir per aconseguir una bona alineació de totes les parts del cos i una distribució uniforme del pes corporal • Serveixen per prevenir complicacions com les úlceres per pressió • Han de realitzar-se en intervals de temps concrets perquè siguin eficaços • En pacients enllitats es faran cada 2-3 hores • En pacients asseguts cada 2 hores aprofitant per dur-los al bany o fer un petit passeig

27. Posició de decúbit supí • El cos del pacient reposa sobre l’esquena • El cap i espatlles lleugerament elevats • Braços alineats al llarg del cos • Malucs rectes • Peus en angle recte • Posarem coixins com a mesura correctora sota el cap, la curvatura lumbar, genolls per provocar la semiflexió i a la banda externa de les cames per evitar la rotació

28. Posició de decúbit lateral • El cos del pacient reposa sobre un dels costats • Cap i coll alineats amb el cos • Els malucs i genolls queden lleugerament en flexió, la superior més flexionada que la inferior • Peus amb angle recte • Posarem coixins com a mesura correctora sota el cap, sota el braç per evitar que la mà quedi penjant, darrera l’esquena per evitar que llisqui cap enrere i entre les cames per evitar la pressió entre les dues

29. Marxa • Es la capacitat de l’individu per traslladar-se d’un lloc a un altre. • En la gent gran equival a autonomia. • Hi ha moltes patologies que poden comportar una pèrdua d’autonomia de la marxa com problemes de visió, demència, parkinson, problemes de l’aparell locomotor, depressió • Caminar o fer caminar en geriatria significa a vegades una victoria, petita o gran segons el cas, i s’ha d’explotar amb constància

30. Característiques de la marxa senil • Reducció de la velocitat • Disminució de l’alçada del pas • Major amplitud de la base de sustentació • Tendència a la flexió del tronc • Braços enganxats al cos sense dissociació de cintures • Pèrdua d’equilibri • Augment del cost energètic

31. Factors a tenir en compte • Estat del terra • Calçat • Espai • No sobrefatigar a l’ancià • Ajudes tècniques

32. Marxa acompañada per l’auxiliar • El pacient es subjectat per l’auxiliar en tot moment el qual li dona seguretat • L’auxiliar ajuda al pacient quan aquest no sigui capaç de realitzar-la per sí mateix • Animar-lo

33. Tècniques • L’auxiliar es col.loca a un costat del pacient. Amb la mà més llunyana agafa la més propera del pacient i l’altre, la passa per l’esquena agafant-lo per la cintura • Igual que l’anterior, però el braç més proper al pacient va a buscar l’altre mà

34. El pacient s’agafa pel braç de l’auxiliar

35. L’auxiliar es col.loca enfront del pacient posant els seus avantbraços per sota dels del pacient. Aquest avança i l’auxiliar va marxa enrere

36. Marxa amb ajudes tècniques • Serveixen per facilitar la deambulació ja que augmenten l’estabilitat del pacient • Tenim diferents tipus d’ajudes com: • Bastó • Crosses • Caminadors

37. Bastó • Normalment esta fet de fusta i té tac de goma per evitar lliscaments • S’agafa amb la mà que el pacient té més força • Si el pacient té alguna lesió a les cames el bastó s’agafa amb el braç contràri. • Per caminar s’avança el bastó, la cama contrària i l’altre

38. Crosses • Es fan servir quan els dèficits funcionals són més importants • Son regulables en alçada, la mà queda a l’alçada del maluc i la part superior per sota del colze • Diferenciar la marxa amb una o dues crosses • Si utilitza una, es fa servir igual que el bastó • Si es fan servir dues podem distingir tres tipus de marxa • En quatre punts, es fa servir quan el pacient té poca força a les cames o poca estabilitat. S’avança una crossa, el peu oposat; s’avança l’altre crossa i finalment l’altre peu

39. 2. En tres punts, es fa servir quan el pacient té força en una de les cames. S’avancen les dues crosses, la cama amb menys força i l’altre cama 3. En dos punts, es fa servir si el pacient té força als braços i poca a les cames. S’avancen simultàniament una crossa i el peu oposat i desprès l’altre crossa i el peu

40. Caminadors • Indicats quan el pacient presenta una gran inestabilitat o molta por a caure • Podem diferenciar dos tipus • Amb rodesincorporades, aquests faciliten el moviment però no son molt recomanables perquè poden provocar caigudes • Sense rodes. Tenen un dipositiu que permet que sigui fixe o no • La marxa es fa avançant primer el caminador, una cama i finalment l’altre • Evitar que lliguin bosses als caminadors

41. Escales • Per pujar de forma autònoma el pacient s’agafa de la barana, puja la cama més forta i desprès l’altre • Per pujar amb ajuda de l’auxiliar es fa servir el mateix procediment agafant-se del braç d’aquest • Per pujar amb bastó i agafat de la barana, posa primer el bastó, la cama forta i desprès l’altre

42. Per baixar posa primer la cama dèbil i desprès la bona • Si ho fa amb ajuda, posa primer el bastó, la cama dèbil i desprès la forta