Download
1 / 83

1.- Estructura econòmica de l’Alt Pirineu i Aran - Evolució del PIB comarcal - PowerPoint PPT Presentation


  • 143 Views
  • Uploaded on

I - Introducció a les polítiques de desenvolupament econòmic local M4- Especificitats de les polítiques de desenvolupament en els àmbits rurals i de muntanya. ECONOMIA DE MUNTANYA 6 de novembre 2010. 1.- Estructura econòmica de l’Alt Pirineu i Aran - Evolució del PIB comarcal

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' 1.- Estructura econòmica de l’Alt Pirineu i Aran - Evolució del PIB comarcal' - baba


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

I - Introducció a les polítiques de desenvolupament econòmic localM4- Especificitats de les polítiques de desenvolupament en els àmbits rurals i de muntanya.ECONOMIA DE MUNTANYA6 de novembre 2010


  • 1.- Estructura econòmica de l’Alt Pirineu i Aran econòmic local

  • - Evolució del PIB comarcal

  • - Anàlisi del mercat laboral

  • - Oportunitats de treball

  • - Dimensió del mercat de treball

  • - Relació assalariats-autònoms

  • - Anàlisi de l’atur pirinenc

  • - El turisme de muntanya

  • - El turisme de neu

  • - El turisme d’activitat

  • - Les cases rurals

  • - Turisme estranger

  • - Turisme estatal

  • - El nou turisme sostenible

  • - L’activitat transformadora

  • - El sector industrial

  • - La dimensió de les empreses

  • - Construcció

  • 2.- Per un model de creixement sostenible

  • - Els condicionats derivats de l’especificitat del territori

  • - L’espiral de la marginalitat

  • - La qualitat versus la producció massiva

  • - El territori i el paisatge com a nous recursos generadors de renda

  • - Diversitat de la producció i de la renda front models monoproductius

  • - La marca Pirineu

  • - Les noves infraestructures: telefonia mòbil i telemàtica

  • 3.- La futura matriu DAFO

  • - Debilitats

  • - Amenaces

  • - Fortaleses

  • - Oportunitats

  • - Economia oberta i política territorial


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

1.- EVOLUCIÓ PIB I ELS SEUS COMPONENTS


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

Font: Idescat. Dades referides a 31 de desembre de 2009


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ PIB TOTAL. PREUS CONSTANTS ANY 2000. MILIONS €

Font: Anuari Econòmic Comarcal. Caixa Catalunya i elaboració pròpia


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ PIB TOTAL PREUS CONSTANTS ANY 2000. MILIONS €


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ PIB TOTAL PREUS CONSTANTS ANY 2000. MILIONS €


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TAXES ANUALS CREIXEMENT PIB

Font: Anuari Econòmic Comarcal. Caixa Catalunya

* Els percentatges comarcals 2009 són increments del VAB, no el de Catalunya que és PIB


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ TAXES ANUAL CREIXEMENT PIB


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

PES DE CADA SECTOR EN EL PIB TOTAL (ANY 2009)

Font: Anuari Econòmic Comarcal. Caixa de Catalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

PES DE CADA SECTOR PRODUCTIU EN EL PIB TOTAL


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

2.- ANÀLISI MERCAT LABORAL


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TREBALLADORS I TREBALLADORES D’ALTA A LA SEGURETAT SOCIAL

Font: Observatori del treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TREBALLADORS/ES D’ALTA ALA SEGURETAT SOCIAL


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TREBALLADORS/ES D’ALTA A LA SEGURETAT SOCIAL


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ AFILIATS AL RÈGIM ESPECIAL D’AUTÒNOMS

Font: Observatori del Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya

* A 30 de juny


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ AFILIATS AL RÈGIM ESPECIAL D’AUTÒNOMS


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ AL RÈGIM ESPECIAL D’AUTÒNOMS


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TAXES INTERANUALS EVOLUCIÓ AUTÒNOMS

Font: Observatori del Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ TAXES INTERANUALS AFILIATS RÈGIM AUTÒNOMS


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE TOTAL D’AUTÒNOMS I AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SS.

Font: Observatori del Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE TOTAL D’AUTÒNOMS I AFILIATS AL RÈGIM GENERAL SS


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE TOTAL D’AUTÒNOMS I AFILIATS AL RÈGIM GENERAL SS


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

PARTICIPACIÓ DELS AUTÒNOMS SOBRE EL TOTAL D’AFILIATS

Font: Observatori del Treball. Departamanet de Treball. Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

PARTICIPACIÓ DELS AUTÒNOMS SOBRE EL TOTAL D’AFILIATS


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

PERCENTATGE QUE EL NOMBRE D’AUTÒNOMS REPRESENTA RESPECTE ALS AFILIATS AL RÈGIM GENERAL

Font: Observatori del Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

PERCENTATGE QUE ELS AUTÒNOMS REPRESENTEN SOBRE ELS AFILIATS AL RÈGIM GENERAL


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ NOMBRE TOTAL ATURATS

Font: Idescat


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ NOMBRE TOTAL D’ATURATS


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ NOMBRE TOTAL D’ATURATS


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TAXES INTERANUALS DE L’EVOLUCIÓ DE L’ATUR

Font: Idescat i elaboració pròpia


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TAXES INTERANUALS D’EVOLUCIÓ DE L’ATUR


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TAXA D’ATUR 2009

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres de població i atur d’INE i Idescat


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TAXA D’ATUR ANY 2009


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

3.- EL TURISME DE MUNTANYA


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

ESTACIONS D’ESQUÍ ALPÍ

Font: Associació Catalana d’Estacions d’esquí i de muntanya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

ESTACIONS D’ESQUÍ NORDIC

Font: Associació Catalana d’estacions d’esquí i de muntanya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EVOLUCIÓ NOMBRE ESQUIADORS (1986-2007)

A la temporada 2007-2008 es va arribar als 1.700.000. Baqueira 40-45% del total


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE D’EMPRESES REGISTRADES COM A TURISME ACTIU

Font: Direcció General de Turisme. Generalitat deCatalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE D’ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL DE CATALUNYA (31-12-2009)

Font: Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

AFLUÈNCIA EN ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL (2009)

Font: Direcció General de Turisme. Generalitat deCatalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE D’ESTABLIMENTS, HABITACIONS I PLACES D’HOTEL ( 31-12-2009)

Font: Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya

Pirineus = Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès

I Solsonès


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE D’EMPRESES EXPLOTADRES D’APARTAMENTS TURISTICS (31-12-2009)

Font: Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE D’ESTABLIMENTS,UNITATS D’ACAMPADA I PLACES CAMPING (31-12-2009)

Font: Direcció General d’Urbanisme. Generalitat de Catalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

MAPA D’ESPAIS NATURALS

Font: Parcs de Catalunya (2009)


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE VISITANTS ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL 1995-2007 (1)

Font: Observatori de Turisme de Catalunya

(1) Estimació visitants. No s’inclouen els pars de la Diputa. Barna

(2) Dades de visitants dels diferents equipaments i serveis


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

ESPAIS PROTEGITS

NOM SUPERF.(HES.) COMARCA ANY CREACIÓ


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

Font: Idescat


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TURISME ESTRANGER A CATALUNYA (2009)

Font: Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya

Pirineus = Inclou aquí també la Val d’Aran


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TURISME ESPANYOL DE LA RESTA DE L’ESTAT A CATALUNYA (2009)

Font: Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

Font: Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya

Informe del sector turístic


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

4.- L’ACTIVITAT TRANSFORMADORA I LA CONSTRUCCIÓ


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE TREBALLADORDS AFILIATS A LA SS PER GRANDÀRIA EMPRESES

Font: Observatori del Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya.

Nombre treballadors a 30 de setembre de 2010


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

PERCENTATGE DE TREBALLADORS OCUPATS PER GRANDÀRIA EMPRESA

Font: Observatori del Treball.Departament de Treball. Generalitat de Catalunya

Dades referides a 30 de setembre de 2010


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

PERCENTATGE TREBALLADORS SEGONS GRANDÀRIA EMPRESA


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE D’ASSALARIATS A LA INDÚSTRIA I A LA CONSTRUCCIÓ

Font: Observatori del Treball. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia

Dades referides a 30 de setembre de 2010


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE D’ASSALARIATS A LA INDÚSTRIA I A LA CONSTRUCCIÓ


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

HABITATGES CONSTRUÏTS DE NOVA PLANTA

Font: Idescat

* 1r. Semestre de l’any


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

HABITATGES CONSTRUÏTS DE NOVA PLANTA


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

HABITATGES CONSTRUÏTS DE NOVA PLANTA


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TAXES INTERANUALS CREIXEMENT HABITATGES CONSTRUÏTS

Font: Idescat


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

TAXES INTERANUALS CREIXEMENT HABITATGES CONSTRUÏTS


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE D’HABITATGES CONSTRUÏTS PER 1.000 HABITANTS

Font: Idescat i elaboració pròpia


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NOMBRE HABITATGES CONSTRUÏTS PER MIL HABITANTES

Alt Urgell A.Ribagorça Cerdanya P. Jussà P.Sobirà Val d’Aran A.Pirineu i Catalunya

Aran


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

5.- PER UN MODEL DE CREIXEMENT SOSTENIBLE


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

L’ESPIRAL DE LA MARGINACIÓ

caiguda població en edat laboral

i edat fèrtil

despoblament

poca dotació de serveis i

baix nivell

d’equipaments

manca

d’especialització

serveis locals

escàs potencial

de renda

d’inversió i de

consum


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

PER UN NOU MODEL DE DESENVOLUPAMENT (NMD)

El tipus d’activitat productiva ve poderosament marcat per:

- morfologia del territori

- infraestructures específiques i fortes

Això fa que aquest nou model de desenvolupament que ha de ser sostenible i respectuós

amb el medi ambient i tots els ecosistemes vigents resti emmarcat en el següent enunciat:

El component demogràfic, conjuntament amb l’aprofitament sostenible dels

recursos naturals, el nivell d’organització i la capacitat innovadora i tecnològica

lligats tots ells a un nivell d’infraestructures bàsiques i de capital, que lluny d’aïllar

el territori el que fan és integrar-lo, configuren les variables fonamentals d’aquest

procés de desenvolupament.

Parlar de desenvolupament futur implica tenir en compte nous elements que l’actual crisi

econòmico-financera ha pràcticament derogat:

El creixement ja no serà només quantitatiu, sinó també qualitatiu

El consum ja no serà l’element clau per créixer

El manteniment de petits creixements que no alterin la biodiversitati trenquin

l’equilibri amb la natura s’imposarà.

Hi ha qui parla de decreixement


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NMD (2)

1.- ActivItats productives i morfologia del territori

Qualsevol estratègia a llarg termini de desenvolupament sostenible ha de trencar

l’actual model monoproductiu. D’entrada s’han de superar, amb infraestructures

adients, les quatre següents limitacions:

- dificultat d’accés

- fragilitat

- marginalitat

- diversitat i mecanismes d’adaptacióhumana

2.- Desenvolupament autòcton

Les rendes i el valor del treball incorporat s’han de quedar més en el propi territori

Incrementar el nivell de qualificació del treball

Buscar un equilibri entre estalvi intern i necessitats de capital forani per tal que les

demandes socials que generaran les novesinversions no desbordin la capacitat dels

municipis per poder cobrir-les

Potenciació del capital urbà ja existent

Optar per un model divers en producció i no massiu, la qualitat per sobre el preu

Un model basat en el principi “poc de molt” en lloc de “molt de poc”


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NMD (3)

3.- Turisme

El turisme no només ha de centrar-se en l’esquí i la neu, sinó que també hem de

parlar d’un turisme d’oci esport, lleure de muntanya, balnearis, turisme rural,

gastronomia i museografia, al marge de tota la resta de patrimoni cultural, artístic

i arquitectònic.

S’han de tenir presents els esports d’aventura, l’excursionisme, l’escalada, el sen-

derisme, l’alpinisme, el barranquisme, el golf, els esports sobre gel i el parapent.

S’ha d’anar, com a principi general, a un turisme molt més d’ús que no de canvi, un

turisme amant de la muntanya i del territori i paisatge muntanyenc que no caminar

cap a una oferta que crida, que demana, un consum massiu


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NMD (4)

4.- Sector agropecuari

La ramaderia, encara que extensiva, s’ha de potenciar i aprofitar els seus

transformats en una organització de base cooperativista o altres formes

d’economia social

Promoció de productes autòctons com la vaca Bruna i les ovelles Xisquella i

Aranesa

Consecució de Denominacions d’Origen, o si més no, la d’Indicació Geogràfica Protegida, que permetin la seva identificació en els mercats

Assentar la producció ramadera i tots els seus derivats en formes associatives de

producció i distribució

La producció, sinó tota si en una bona part, de, per exemple, iogurts, formatges,

mantega, llet, embotits (promoció del xolís amb una D.O. O I.G.P. tal com hem

esmentat delavaca Bruna o de les ovelles Xisuqella i Aranesa) i resta de derivats lactis i de la carn bovina ha d’anar dirigida a segments del mercat de renda alta.

Aprofitament de l’actiu que són els boscos, amb estricta compatibilitat amb la

protecció del medi ambient. No estem fent exclusivament referència a les possibilitats limitades de la fusta sinó a activitats com la cinegètica o l’explotació turística de la seva riquesa boletera


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NMD (4)

5.- Activitats terciàries

Activitats que genèricament es podrien integrar en el món cultural

Explotació valors etnològics, patrimonials, artístics, paisatgístics, gastronòmics

que en forma de museus, jornades, col·leccions, seminaris, etc. podrien tenir

un paper exportador de la producció realment important.

Festivals de dansa, música renaixentista, barroca o més contemporània a

l’entorn de qualsevol església, abadia, ermita, de les moltes amb que compten

tant l’Alt Pirineu com l’Aran

El territori, per si sol, ha passat a ser un actiu turístic

Els pobles, tots els assentaments urbans, per les seves peculiaritats i

naturalesa, ben cuidats, ben senyalitzats, acollidors i sense perdre les seves

identitats, són el principal reclam per els visitants.


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

NMD (5)

6.- Indústria noves tecnologies

Al marge de:

- indústries agroalimentàries

- industries lligades als recursos naturaks

- indústries puntuals

Cal tenir en compte que les noves tecnologies aplicades al procés productiu han

permès una fragmentació d’aquell i, sobretot, un canvi important en els criteris de localització de l’activitat industrial. La possibilitat de treballs via telemàtica, o

senzillament informàtica, no requereixen ni grans naus ni grans centres de producció. La implantació de la nova economia obre expectatives industrials

per les àrees de muntanya. Només cal exigir que l’Alt Pirineu i Val d’Aran

comptin amb la infraestructura bàsica que permeti utilitzar, amb totes les

garanties, les màximes capacitats que ofereixen aquestes noves tecnologies

en el camp de la informàtica itelecomunicacions.


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

EPITAFI CONDICIONANT

- integració territorial

- transferències de rendes. Qui paga la protecció? Qui paga allò que el mercat no valora?


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

6.- LA MATRIU DAFO


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

Punts forts Punts dèbils

Perfil demogràfic Baixa taxa de desocupació Constant envelliment de la població

Baixa de la població (?)

Els segments jove i dones de la població

són baixos

Mercat de treball Capacitat de treball de la població Manca de llocs de treball

Baixa presència de llicenciats i diplomats

Recursos humans Alt nivell d’escolarització Mancances formatives dels treballadors

del sector agrari i de la resta d’activitats

productives en general

Infraestructures Deficiències notables en viabilitat

Carència d’infraestructures de base

Cost elevat de la gestió de les infraestruc-

tures per la fragmentació i petita dimensió

dels assentaments

Aspectes ambientals Entorn favorable des del punt de Molts ecosistemes fràgils

vista natural i paisatgístic Equilibri inestable des del punt de vista

Aptituds naturals per obtenir pro- hidrogeològic

ductes típics i de qualitat (productes Augment de la superfície boscosa i

biològics) abandonament dels conreus

Aspectes econòmics Potencialitat del patrimoni construït Empreses locals petites, poc dinàmiques

i poc preparades pel risc


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

Punts forts Punts dèbils

Agricultura Baix cost dels terrenys Les condicions geomorfològiques i climàtiques Disponibilitat de terrenys susceptibles imposen fortes limitacions

Possibilitats d’altes sinergies amb altres Cost de producció alt

sectors productius (per exemple, Fragmentació de la terra

agroturisme) Escassa dimensió de les empreses

Interès per part d’un segment de gent Manca d’una clara orientació productiva

jove Escassa formació i informació

Artesania Proximitat a àrees d’alta densitat de Petita dimensió de les empreses

població Edat elevada dels treballadors/es amb problemes de recanvi generacional

Indústria Donat l’escàs nombre d’indústries, les Manca d’infraestructures. Dificultats amb la

problemàtiques no tenen relació amb la telefonia mòbil, banda ampla i noves tecnologies

indústria, amb el sector, sinó que són en general

problemes particulars de cadascuna de

les empreses

Serveis Possibilitats d’entrar en xarxa La distància i la fragmentació dels assentaments

fa difícil l’adequació d’aquests a les necessitats

actuals.

Dificultats d’especialització per baixa demografia


ECONOMIA DE MUNTANYA econòmic local

Punts forts Punts dèbils

Turisme Possibilitat de preus continguts Mancances importants a nivell de pro-

per allotjament i estada moció i d’imatge del territori.

L’ambient muntanyenc i l’escenari rural Manca de marca i identificació

estan molt ben valorats Actualització i modernització de moltes

Moltes àrees dotades d’ecosistemes empreses petites

seminaturals, amb peculiaritats animals Forta estacionalitat

i vegetals

Oportunitats Amenaces

Territori proper a àrees desenvolupades i fronterer Escàs rendiments de la mà d’obra emprada. Baixa

amb França productivitat

Ambient ric des del punt de vista natural i paisatgístic Concentració de la població i de les activitats econòmi-

Ambient favorable per obtenir productes típics i de qualitat, ques amb més rendiment en els fons de les valls

a més de productes biològics Envelliment de la població

Importància del turisme natural i ambiental com a vehicle Augment de la superfície boscosa i abandonament de

de creixement econòmic prats i pastures

Els atractius turístics poden deixar un espai de creixement Necessitat de la interculturalitat amb la població immi-

per l’agricultura i el turisme rural grant

Fortes economies de proximitat que suposen un cost del Augment de la marginalitat en algunes àrees

temps petit

Aeroport d’Alguaire (?)


  • Becattini, Costa y Trullén econòmic local

  • “Desarrollo local, teoría y estrategia”

  • Civitas (2002)

  • Campillo i Font

  • “Avaluació de la sostenibilitat del turisme a l’Alt Pirineu i Aran”

  • Generalitat de Catalunya

  • Consell Asesor per al Desenvolupament Sostenible (2004)

  • J.R. Mc Neill

  • “El mundo de la montañas del Mediterráneo”

  • Editorial Mediterránea (2004)

  • López Palomeque, Felip Fillat, Tulla Pujol, Soriano López

  • “Revitalització de pobles deshabitats del Pirineu”

  • Generalitat de Catalunya.

  • Direcció General de Planificació i Acció Territorial (1996)

  • Ignasi Aldomà

  • “La crisi de la Catalunya rural: una geografia dels desequilibris comarcals 1960-1991”

  • Pagès editors. (1999)

  • Fujita, Krugman y Venables

  • “Economia espacial. La ciudad, las regiones y el comercio internacional”

  • Ariel

  • Mario Polèse

  • “Economia urbana y regional. Introducción a la relación entre territorio y desarrollo”

  • Libro Universitario Regional. Cartago (Costa Rica)

  • Ignasi Aldomà

  • “Atles dela nova ruralitat”

  • Fundació del Món Rural (2009)

  • Josep M. Sabartés

  • “Anàlisi demogràfica ales comarques del’Alt Urgell, Cerdanya, Alta Ribagorça, PallarsJussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran”Garsineu edicions. Tremp (1998)

  • “Projecció Internacional. Lleida i les seves comarques i l’Alt Pirineu i Aran”

  • Patronat CatalunyaMón

  • Edició Diputació de Lleida (2008)

  • Direcció Programa Planejament Territorial

  • Departament Política Territorial i Obres Públiques

  • “Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran”. Informe Econòmic

  • Generalitat de Catalunya (2006)


  • http://www.caixacatalunya.com/caixacat/cat/ccpublic/particulars/default.htmhttp://www.caixacatalunya.com/caixacat/cat/ccpublic/particulars/default.htm

  • http://www.idescat.cat/

  • http://www.depana.org/public/

  • http://www.ine.es/

  • http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/index.html

  • http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/observatori_turisme/que_es/index.html

  • http://www20.gencat.cat/portal/site/treball (anar a Observatori del Treball)

  • http://www.catneu.net

  • http://www.gencat.cat/turistex_nou/publicacions/neu/turneucat/papelaweb.htm

  • http://www.parcsdecatalunya.net

  • http://www.gencat.cat/turistex_nou/home.htm

  • http://portale.unitn.it/drldgd/ (Universitat de Trento professor Geremia Gios)


  • Ramon Morell Rosellhttp://www.caixacatalunya.com/caixacat/cat/ccpublic/particulars/default.htm

  • Universitat de Lleida

  • Departament de Geografia i Sociologia

  • Facultat de Lletres

  • Plaça Victor Siurana núm. 1

  • 25003 Lleida

  • Telèfon 973703136 i 649338928

  • E-mail: [email protected]


ad