CONSTANTS VITALS I PRIMERS AUXILIS

1. CONSTANTS VITALS I PRIMERS AUXILIS

2. SIGNES VITALS • QUÈ SÓN? • Els signes vitals són variables que permeten fer una diagnosi inicial de l'estat de salut d'una persona. • Sovint es parla popularment de constants vitals, però no és un terme acurat, ja que no són valors constants sinó variables. • QUINS HI HA? • TENSIÓ ARTERIAL • TEMPERATURA • POLS • FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA

3. TENSIÓ ARTERIAL • La pressió (o tensió) arterial (PA) és la pressió exercida per la circulació de la sang a les parets dels vasos sanguinis, i és un dels principals signes vitals. En cada batec del cor, la PA varia entre un màxim (pressió sistòlica) i un mínim (pressió diastòlica) de pressió. • El terme de pressió arterial generalment es refereix a la pressió que es mesura en el braç d'una persona, concretament en l'artèria braquial, utilitzant un esfigmomanòmetre. La PA d'una persona s'expressa generalment en termes de la pressió sistòlica i la pressió diastòlica, per exemple, 115/75 (o tradicionalment "11,5 per 7,5"). • La PA es mesura algunes vegades en altres llocs, per exemple en un turmell, llavors la relació de la PA mesurada a l'artèria principal d'un turmell i la mesurada en l'artèria braquial d'un braç, dóna l'índex turmell-braç (ITB).

4. TENSIÓ ARTERIAL (CLASSIFICACIÓ) • La següent classificació de la pressió arterial s'aplica als adults majors de 18 anys.

5. TEMPERATURA • Termoregulació és la capacitat d'un organisme de mantenir la seva temperatura corporaldins uns límits, fins i tot quan la temperatura ambiental és molt diferent. • Si el cos és incapaç de mantenir una temperatura normal i s'incrementa, es dóna una condició coneguda com a xoc de calor. La condició oposada, quan la temperatura del cos decreix per sota d'uns nivells normals es dóna la hipotèrmia. • La temperatura corporal varia segons la persona, l’edat, l’activitat física, el moment del dia, del cicle menstrual... I segons la zona on es pren la temperatura (axil·les, boca, rectal...) CLASSIFICACIÓ HIPOTÈRMIA< 36ºC NORMAL 36º - 36,9ºC FEBRÍCULA 37º - 37,9ºC HIPERTÈRMIA O FEBRE ≥38ºC

6. POLS • El pols o freqüència cardíaca coincideix amb el número de contraccions que fa el cor cada minut. • Quan el cor impulsa la sang a través de les artèries, aquestes es dilaten i es contrauen amb el fluix de la sang, provocant una onada líquida pulsativa que s'aconsegueix escoltar en pressionar una artèria sobre un pla ossi. • En prendre el pols, no només es determina la freqüència cardíaca, sinó que també pot indicar: El ritme del cor i la força del batec. • Artèries accessibles on es prenen el pols són la radial, caròtida, humeral, poplítia, pèdia i femoral. • La temperatura pot influir al pols. Quan es té febre augmenta el pols (per cada ºC 10 pulsacions/minut). CLASSIFICACIÓ • BRADICÀRDIA< 60 puls x’ • FC NORMAL 60-99 puls x’ • TAQUICÀRDIA ≥100 puls x’

7. FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA • Definim freqüència respiratòria a les vegades que realitzen el cicle respiratori (inspiració i expiració ) durant un minut. • CARACTERÍSTIQUES: • Profunditat: volum d'aire que s'inhala o exhala en cada respiració. La seva determinació es realitza amb un Espiròmetre. • Ritme respiratori: és la respiració harmoniosa durant el cicle respiratori. • Esforç: si una persona s'esforça al respirar (té alguna patologia), contrau els músculs del coll. • Els sorolls respiratoris: xiulets, ranera, etc. • L'apnea és una patologia respiratòria quan la persona té absència transitòria de respiració. CLASSIFICACIÓ (en adults en repòs) • BRADIPNEA 12 resp x’ • FR NORMAL 12-24 resp x’ • TAQUIPNEA 24 resp x’ NOTA: En adults fent exercici físic moderat és normal estar entre 35 i 45 respiracions per minut i en atletes fins a 70 x’.

8. ALTRES SIGNES VITALS SATURACIÓ • és el percentatge de saturació d’oxigen de l’hemoglobina en sang d’un pacient. • Es calcúla mitjançant la PULSIOXIMETRIA que s’acostuma a mirar als dits de les mans o peus, o al lòbul de l’orella dels pacients. • CLASSIFICACIÓ • SATURACIÓ MOLT BAIXA<85% • SATURACIÓ BAIXA 85-95% • SATURACIÓ NORMAL≥ 95%

9. GLICÈMIA CAPIL·LAR • És la concentració de GLUCOSA lliure en sang, suero o plasma sanguini. • Es pot mesurar mitjançant un aparell de glicèmia als dits o al lòbul de l’orella. • El metabolisme de la glucosa al nostre cos vé condicionat per la secreció (entre d’altres) de l’INSULINA i el GLUCAGÓ que són dues hormones que segrega el pàncrees. Quan aquest pateix alguna alteració la glicèmia pot alterar-se i donar complicacions secundaries com per exemple DIABETIS MELLITUS. VALORS (EN DEJÚ) • HIPOGLICÈMIA< 70 mg/Dl • GLICÈMIA NORMAL 70-100 mg/Dl • GLICÈMIA ALTA 100-125 mg /Dl • HIPERGLICÈMIA≥ 126 mg/Dl

10. PRIMERS AUXILIS • QUÈ SÓN? • Els primers auxilis són les tècniques i procediments de caràcter immediat, limitat, temporal, no professional que rep una persona, víctima d'un accident o malaltia sobtada, abans de ser atesa en un centre sanitari o per professionals experts. • Davant d'una situació d'emergència de qualsevol tipus sempre cal seguir tres passos, sense alterar-ne l'ordre: PAS • PROTEGIR-SE: un mateix, l'entorn i la víctima en el lloc on s'ha produït l'accident • ALERTAR els serveis d'emergènciesmitjançant una trucada telefònica al 112 • SOCÒRRER les víctimes accidentades o malaltes, sempre tenint en compte que davant del dubte és millor no actuar.

11. SITUACIONS D’EMERGÈNCIA • ALGUNES DE LES SITUACIONS D’EMERGÈNCIA ON HAUREM D’APLICAR PRIMERS AUXILIS SÓN: • ENNUEGAMENTS • TRAUMATISMES • HEMORRÀGIES • CREMADES • LIPOTÍMIES • ICTUS / AVC’S • HIPOGLICÈMIES • DOLOR TORÀCIC • ATACS EPILÈPTICS

12. ENNUEGAMENTS • La presència d'un cos estrany a les vies respiratòries pot impedir el pas d'aire i la respiració adequada i pot causar la mort d'una persona. • Les morts per asfixia es donen, en general, en nens menors de tres anys i en persones grans, però poden passar a qualsevol edat.

13. MANIOBRA DE HEIMLICH • La maniobra d'Heimlich, també anomenada compressió abdominal, és un procediment de primers auxilis per a casos d'ennuegament, és a dir, desobstruir el conducte respiratori, normalment bloquejat per un tros d'aliment o qualsevol altre objecte. • El procediment consisteix en fer pressió amb el puny d’una mà (agafat amb l’altra mà) al punt mig entre el melic i el final de l’estèrnum (part inferior del diafragma) • La pressió s’ha de fer endins i cap amunt. • La maniobra equival a un tossit artificial (la víctima d'una obstrucció respiratòria, havent perdut la facultat d'introduir aire en els pulmons, perd la capacitat de tossir per ella mateixa).

14. CASOS ESPECIALS • En lactants menors d'un any no es pot realitzar la maniobra d'Heimlich perquè es podrien lesionar òrgans interns. • En aquest cas, col·loqueu el nadó boca terrosa amb el cap més baix que la resta del cos i recolzat al vostre braç. Doneu-li els cinc cops secs i enèrgics a l'esquena (entre les escàpules), i a continuació gireu-lo. En posició cap amunt, feu-li cinc compressions sobre l'estern –en el punt mitjà entre els dos pectorals (mugrons)– amb els dits índex i cor, fins que escupi el cos estrany. • En cas d’ennuegament quan ens trobem sols podem fer la maniobra de Heimlich recolzant-nos en una cadira. • En cas que el pacient estigui inconscient o sigui obès podem fer la maniobra al terra. • En dones embarassades només donarem cops a l’esquena.

15. TRAUMATISME CRANIO-ENCEFÀLIC • A vegades els cops al cap poden derivar en situacions molt greus. • SÍMPTOMES: • dificultat en la parla • Convulsions • canvi en la mida de les pupil·les • deteriorament dels sentits de la vista, l'olfacte i l'oïda • pèrdua de coneixement • mal de cap • coll rígid • vòmits. Després d'un cop cal actuar amb rapidesa, ja que les conseqüències poden ser greus: seqüeles neurològiques, aturada cardiorespiratòria i mort. • ACTUACIÓ: Atureu les hemorràgies Apliqueu compreses de gel a l'àrea inflamada Vigileu la persona fins que arribi l'assistència mèdica i intenteu que no s'adormi No extraieu cap objecte que sobresurti d'una ferida No mogueu la persona, si no és que pel lloc on es trobi corri perill En cas que la víctima porti casc, no li retireu si sospiteu que s'ha pogut fer un traumatisme cranial En cas de pacients que sabem que prenen SINTROM cal derivar al servei d’urgències SEMPRE!!!

16. SOSPITA DE FRACTURAd’extremitats • Quan un resident pateix una caiguda sempre hem de sospitar que pot haver patit una fractura • Abans de movilitzar al pacient cal seguir una sèrie de passos: • Avisar el servei d’infermeria o metge. En cas que no hi siguin: • Cal preguntar on li fa mal (si ens pot respondre) • Demanar que movilitzi per sí sol/a la zona adolorida • En cas que no pugui intentar-la movilitzar suaument nosaltres. • Si hi ha deformitat o escurçament de l’extremitat, cal immovilitzar amb fèrules (o el material que tinguem a l’abast) la zona afectada, per tal que d’evitar desplaçaments i derivar al resident al servei d’urgències. En cas de traumatismes de més abast (fractura oberta): - No mogueu la persona accidentada llevat que estigui en un indret perillós • En cap cas heu d'intentar introduir l'os en l'extremitat • Eviteu el moviment de la víctima i aviseu ràpidament els serveis d'emergències • En els traumatismes penetrants, especialment aquells en què hi ha un objecte clavat, no intenteu MAI extreure'l: això només s'ha de fer en un centre hospitalari

17. HEMORRÀGIES • El protocol d'actuació en el cas d'una hemorràgia és aturar la pèrdua de sang. • ACTUACIÓ • Aviseu ràpidament el servei d’infermeria. • Si l’hemorràgia és en una extremitat, aixecar-la. • Atureu la sortida de sang mitjançant una compressió amb un tros de roba net, pressionant sempre contra l'os, en el punt més proper a la ferida • No feu mai un torniquet • Quan s’aturi l’hemorràgia cal desinfectar i tapar la ferida. NOTA: Si l'hemorràgia és causada per la separació d'un membre o una part d'aquest de la resta del cos, agafeu-ne aquell fragment que se n'hagi desprès, per petit que sigui, aïlleu-lo higiènicament i entregueu-lo als serveis mèdics per tal que el puguin reconstruir.

18. HEMORRÀGIES COMUNS • Epistaxis: hemorràgia nasal • Col·locar el pacient amb el cap tumbat endavant • Prémer ambós orificis nasals (prop de la zona de l’òs nasal) durant uns 10 minuts • Aplicar aigua freda al front i al nas. • Si en 20 minuts no cedeix l’hemorràgia aplicar un taponament amb gasses estèrils a l’orifici que sagna. • No furgar-se el nas ni sonar-se massa fort en 24 hores. • Hemoptisi: sortida de sang per la boca procedent de l'aparell respiratori Cal anotar color, quantitat i hora. En principi no cal derivar a urgències. • Hematemesis: sortida de sang per la boca procedent de l’aparell digestiu (amb vòmit). • Pot ser amb sang “fresca” (hemorràgia digestiva alta) o “en poso de cafè” (sang marró digerida que normalment fa molt mala olor). • En qualsevol cas, cal prendre nota dels signes vitals del resident i derivar al servei d’urgències per valoració mèdica urgent.

19. CREMADES • Una cremada és un tipus de lesió que pot ser causada per la calor, el fred, l' electricitat, alguns productes químics, la llum, la radiació, o el fregament. • CLASSIFICACIÓ • Cremada de primer grau està limitada a l'epidermis (pex. cremades solars) • Cremades de segon grau Afecten la dermis superficial i fins i tot la capa reticular de la dermis. • Cremada de tercer grau Ocorre quan es perd l'epidermis amb danys al teixit subcutani. Requereix empelts quirúrgics. • Cremada de quart grau danya els músculs, tendons i teixits de lligament. Destrossa l'hipoderma, posa en perill la vida del pacient i en cas de supervivència, calen empelts quirúrgics.

20. ACTUACIÓ DAVANT UNA CREMADA • Un cop hàgiu comprovat que l'entorn és segur, aparteu la víctima de l'agent causant de la cremada • Traieu-li la roba, els anells, les pròtesis dentals mòbils i les joies, si escau. No li tragueu la roba si està molt enganxada a la pell o si la cremada és molt extensa. • Renteu la cremada amb sèrum fisiològic o amb aigua per eliminar agents nocius i disminuir el dolor i la inflor. • Netegeu la cremada amb aigua i sabó. Els antisèptics poden retardar-ne la curació. Si la ferida és molt bruta, podeu fer servir antisèptics com el iode, però no hi apliqueu mai cremes, pastes de dents, olis ni pomades específiques per a les cremades menors.

21. CREMADES GREUS • Elimineu-ne o suprimiu-ne la causa sempre que la vostra seguretat no corri perill • Si la roba està afectada per les flames, eviteu que la persona afectada corri. Emboliqueu-la amb una peça de roba (manta o abric), de manera que les flames s'apaguin. Eviteu accions que puguin lesionar-la encara més • Refredeu la cremada ruixant-la amb molta aigua tèbia (entre 10 i 20ºC) i feu-ho així durant deu o quinze minuts • Un cop apagades les flames, protegiu les cremades amb llençols nets i, encara millor, amb compreses estèrils humides. • Tapeu la persona que pateix la cremada amb una manta per evitar-li un refredament general, i ajudeu-la a mantenir-se en posició horitzontal; • Si la cremada és a l'esquena, estireu-la cap per avall o recolzeu-la sobre un dels costats. La persona ha d'estar cap per amunt si les cremades les té a la part del davant del cos o en algun dels laterals. • No li doneu res per menjar o beure, sobretot si la cremada és de caràcter greu.

22. LIPOTÍMIES • La lipotímia és una pèrdua incompleta i fugaç del coneixement, en què les funcions cardíaca i respiratòria es mantenen. • ACTUACIÓ • Comproveu si la persona està conscient, preguntant-li com es troba i amb petites sacsejades a les espatlles. • Si no respon i teniu sospita de traumatisme, no la mogueu fins que arribin els serveis d'emergències • Si no manté les constants vitals, cosa que podeu comprovar si no respon als estímuls i no respira, no parla i no es mou amb normalitat, heu d'iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar (compressions al pit) • Si respira, estireu-la a terra, aixequeu-li les cames per sobre del cap i procureu-li aire. Si està inconscient, poseu-la de costat per no obstruir la via aèria • Espereu al seu costat fins que es recuperi • Si sabeu que és diabètic i sospiteu que hagi tingut una baixada de sucre (pal·lidesa, amb suor freda i alteració de la consciència) faciliteu-li sucre o una beguda dolça, sempre que estigui conscient i pugui empassar.

23. ICTUS /AVC’S • Ictus és el nom científic del que es coneix amb diferents noms: feridura, apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i alguns altres. • L'ictus consisteix en el taponament o el trencament d'una artèria, fet que provoca que no arribi sang a una part del cervell i que les cèl·lules cerebrals morin per manca de nutrients. • Els ictus poden produir diferents graus de discapacitat que necessitin rehabilitació. Si l'afectació dura menys de 24 hores, parlem d'un ictus transitori. La majoria es resolen completament en menys d'una hora. • les possibilitats de recuperar-se sense seqüeles d'un ictus depenen en gran mesura del temps que passa entre l'inici dels símptomes i el diagnòstic i el tractament definitiu. • Per reconèixer un ictus fàcilment, cal demanar a la persona que el pateix que faci tres coses: • Somriure. Permet detectar si la persona té dificultats per moure correctament els músculs de la cara i si hi ha asimetries en la mobilització. • Aixecar els dos braços. Aquesta acció ajuda a comprovar si hi ha debilitat o pèrdua de força en alguna extremitat superior. • Parlar. Mostra si la persona té problemes per parlar correctament. • Davant la sospita d’un ICTUS el més important és derivar al pacient el més aviat possible al servei d’urgències més proper.

24. HIPOGLICÈMIES

25. DOLOR TORÀCIC • dolor toràcic és un símptoma que pot estar associat a nombroses anomalies i malalties, generalment és considerat una emergència per motiu de l'angina de pit o de l'infart de miocardi • Si el dolor deriva d'un esforç o una emoció intensa, aleshores la causa pot ser cardíaca. La irradiació del dolor toràcic al braç esquerre, a la regió epigàstrica o al coll pot recolzar la hipòtesi d'una patologia isquèmica del cor.

27. ATACS EPILÈPTICS I CONVULSIONS • Una de les causes més freqüents de l'aparició de convulsions és l'epilèpsia. • L'epilèpsia es tracta d'un trastorn del cervell en el qual certs grups de cèl·lules presenten un excés de descàrregues elèctriques i transporten els senyals de forma caòtica. Segons la zona cerebral afectada es produeixen moviments (convulsions), sensacions, emocions o pèrdues de coneixement, que són les diferents manifestacions que presenta la malaltia. • No sempre que algú estigui convulsionant vol dir que tingui EPILÈPSIA!!! • ACTUACIÓ EN CAS DE CONVULSIONS No lligueu la persona que pateix la crisi Traieu-li les ulleres, si en porta Afluixeu-li els botons perquè res no l'oprimeixi. Si porta corbata, desfeu-li'n el nus Aparteu-li qualsevol cosa amb què es pugui ferir Per norma general, no li poseu res a la boca!!!! Recolzeu-lo sobre un dels costats, perquè no se li bloquegin les vies respiratòries una vegada hagi deixat de tenir convulsions Esmorteïu, si pot ser amb un coixí, els cops que pugui donar-se Resteu a prop de la víctima i parleu-li pausadament Espereu que la crisi finalitzi. Assegureu-vos que la persona està totalment conscient, un cop superada la crisi. Pregunteu-li el nom, la data, on és i cap a on anirà a continuació. Un cop recuperat el nivell de consciència, és aconsellable que li retireu les pròtesis dentals si és que en du.

28. Truqueu als serveis d'emergències (112): • Si la crisi dura més de cinc minuts • Si la persona (o els familiars) no sap que pateix epilèpsia, no fa tractament específic o és el primer cop que li passa • Si la recuperacióés molt lenta, si la persona sofreix un segon atac o si té dificultat per respirar durant o després de la crisi • Si la víctima està embarassada, té signes de patir alguna altra malaltia o s'ha ferit durant les convulsions.

29. TRUCADES AL 112 • Ens demanaran: • Nom i cognoms del resident. • Edat. • CIP (Nº de la tarjeta sanitària) és a infermeria del 1er pis • Adreça de la residència (Sta Maria del Tura, Passatge bisbe Guillamet nº5 d’Olot). • Telèfon de la residència 972274417 • Què ha passat ; comentar quina es la situació del resident, les constants que presenta, quins símptomes i signes resulten evidents i si te alguns antecedents patològicsdignes de menció. • *Si volem una ambulància CONVENCIONAL o MEDICALITZADA. L’ambulància convencional i la medicalitzada porten el mateix material (oxigen, vies de perfusió, desfibril·lador...) però amb la convencional hi ha dos TÈCNICS d’ambulància i a la medicalitzada hi ha 1 METGE, 1 INFERMERA i 1 TÈCNIC.És a dir que en cas d’emèrgència (afogament sever, infart...) demanarem una medicalitzada. En cas d’urgència demanarem una CONVENCIONAL. • Pot ser que preguntin si l’ha valorat un metge o una infermera, si no n’hi ha pot ser que us passin un metge per telèfon. NO posar-se nerviós! L’ambulància ja està activada i en camí! Només ens passen el metge perquè ens pugui donar algun tipus d’instrucció en cas d’emergència i perquè puguin fer una mica de triatge en cas de tenir més d’una urgència al mateix temps.

30. WEBS D’INTERÉS www.gencat.cat primersauxilis www.cruzroja.es/cre/2006_7_FR/matcurfad/juegoppaa/catala/creuroja_cd.swf