LA NOVEL LA DE LA RENAIXEN A A V CTOR CATAL

1. LA NOVEL�LA DE LA RENAIXEN�A A V�CTOR CATAL� 1862-1905

2. G�NERE M�S TARD� DE LA NOSTRA LITERATURA. PER QU�? Manca de novel�listes Calia una eina ling��stica segura, sense vacil�lacions sint�ctiques i amb una normativa ortogr�fica

3. La novel�la fins a 1862 Novel�la rom�ntico-hist�ria Llengua castellana Se segueixen els models de Walter Scott, Ivanhoe o V�ctor Hugo, Notre-Dame de Par�s. La tem�tica: Hist�ria d�Espanya. Per exemple Ramon L�pez Soler escriu Los bandos de Castilla

4. Tamb� s�escriu novel�la de fullet� (1840-1860), amb una tem�tica de l��poca, tendint a un costumisme moralitzant

5. Textos en prosa com El calaix de sastre del Bar� de Mald� o b� Los col�loquis de la Insigne ciutat de Tortosa de Crist�for Despuig Quadres de costums, que es publicaven als diaris, setmanaris. De to humor�stic i ir�nic

6. El pas cap a la H� catalana: 1862 1862, els Jocs Florals creen un premi extraordinari de Prosa. Guanya Joaquim Rubi� i Ors amb: Aci comen�a la hist�ria d�un fet de cavalleria que port� a ventur�s acabament lo comte de Barcelona Ramon Berenguer anomenat, salvant en judici de D�u per batalla a l�emperador d�Alemanya I tamb� publica Antoni de Bofarull, L�orfeneta de men�rguens o Catalunya agonitzant

7. Per� els temes estan despla�ats en el temps, sobretot se centren a l�Edat Mitjana. La part positiva �s que es consoliden els grans mites nacionals

8. Novel�la costumista Paral�lelament a l�evoluci� de la novel�la hist�rica es descobreix la REALITAT, com a mat�ria novel�l�stica Definici�: descripci� d�ambients i personatges de forma tipificada. Arrenca del Quadre de costums teatral. Recull la realitat petita, quotidiana, la que no recull la H� general (el barri, la fam�lia, �) Costums d�una �poca que est� a punt de desapar�ixer

9. Amb ells s�inicia la novel�la catalana moderna Problemes: La llengua La marca d�editorials La manca de p�blic-lector en catal� Manca de professionalitzaci� de l�escriptor (aix� perdurar� al llarg del temps, fins i tot avui).

10. I mentre tant a Europa! Neix cap a 1850 la novel�la realista, com a reacci� contra els excessos de la novel�la rom�ntica. Neix a l�Estat franc�s, gr�cies a: Positivisme,(G. Flaubert) les ci�ncies naturals, Charles Darwin Naixement d�una nova classe social: la Burgesia

11. Caracter�stiques de la novel�la realista Presenta les coses tal com s�n, sense embellir-les. Fuig de la tipificaci� i dels clix�s costumistes Exposa la vida real, social, pol�tica i econ�mica Apareix la figura del NARRADOR OMNISCIENT, l�observador i el �metge de les nafres�

12. El novel�lista �s un savi articulador d�escenes, d�esdeveniments i de psicologies El novel�lista va donant autonomia als seus personatges. La novel�la esdev� el MIRALL, de totes les contradiccions objectives d�una �poca

13. Novel�listes rellevants Honore de Balzac, Les myst�res de Paris (1842) Charles Dickens Emilia Pardo Bazan Benito P�rez Gald�s

14. I A CATALUNYA QU�? Aqu� es fa una mena de barreja entre el Costumisme i el Realisme. La novel�la catalana no aconsegu� mai de treure�s de sobre les t�cniques costumistes i alguns t�pics medievals.

15. Se�n fan de dos tipus Novel�la rural: lligada al romanticisme (camperols) Novel�la urbana: lligada a la menestralia de ciutat i reproduiex l�enyoran�a, la p�rdua dels costums tradicionals

16. Llenguatge col�loquial �s de di�legs i discursos narratius La plataforma d�aquests textos breus foren a Mallorca i al Pa�s Valenci�, els peri�dics

17. Novel�listes Gabriel Alomar (mallorqu�) (1844-1907) Aiguaforts Carles Bosch de la Trinxeria, L�hereu Noradell Emili Vilanova (1840-1905), Quadros populars, Pobrets i alegrets. Vilanova intenta mantenir unes relacions socials poc conflictives amb un to de nost�lgia costumista. �s potser el gran model predecessor d�Oller amb una gran riquesa documental i un catal� parlat excel�lent

18. Canvis a la Catalunya de la segona meitat del XIX Consolidaci� d�un p�blic lector. La petita burgesa t� acc�s a la lectura Els intel�lectuals senten la necessitat de tenir una literatura pr�pia Aparici� de la ind�stria del llibre: impremta i llibreria (nova economia burgesa) Aquestes publicacions (revistes) s�n la plataforma i l�est�mul a la Narrativa

19. Conclusi� La tem�tica i el tractament de la llengua del costumisme han inf�u�t autors moderns com Josep Carner, Josep M� de Sagarra i Josep Pla