La esquizofrènia

1. Sergio Rodríguez Jordi Cano La esquizofrènia

2. L'esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta i establir propositivitat vital adequada. Descripció del transtorn

3. Esquizofrènia paranoide • Esquizofrènia desorganitzada • Esquizofrènia catatónica • Esquizofrènia indiferencial • Esquizofrènia residual Tipus d'esquizofrenies

4. És la més comuna de tots els tipus d'esquizofrènia, i es caracteritza per deliris i al·lucinacions auditives freqüents. Els deliris de persecució són els més comuns i les seves interpretacions de la conducta estan distorsionades, per exemple: un conductor d'autobús que somriu amb amabilitat és vist com algú que es riu d'ells en forma burleta. Esquizofrènia paranoide

5. Es caracteritza per desintegració greu i conductes regressives que comencen a una edat primerenca. Inclouen incoherència o parla desorganitzada freqüents i afecte abatut o inapropiat. Aquestes persones actuen d'una manera absurda, incoherent i molt estranya. Les respostes emocionals davant situacions de la vida real són típiques, però un somriure babau i una rialla infantil es poden mostrar en moments inapropiats. També tendeixen a canviar de tema en lloc de seguir una idea. Esquizofrènia desorganitzada

6. La pertorbació a la activitat motora és la principal característica d'aquest tipus d'esquizofrènia. Els catatònics excitats són inquiets i hiperactius. Dormen poc i estan en marxa en forma contínua fins que cauen exhausts. No obstant això, els actes violents són freqüents. Durant les etapes de retraïment extrem, poden no menjar ni controlar les seves funcions de bufeta i intestí. Poden alternar l'activitat motora excitada i el retraïment. Esquizofrènia catatónica

7. La esquizofrènia indiferencial és diagnosticada quan els símptomes de la persona són òbviament esquizofrènics però mixtos o indiferenciats. Aquests símptomes poden incloure pertorbació del pensament, deliris, al·lucinacions, incoherència i conducta deteriorada greument. Esquizofrènia indiferencial

8. Aquest tipus només es dona quan el malalt ja ha patit un episodi de esquizofrènia prèviament. • - No es manifesta en tots els pacients. • - Si es dóna, els símptomes empitjoren. Esquizofrènia residual

9. Símptomes positius • Símptomes negatius Símptomes

10. Són característiques psicològiques "afegides" com a resultat del trastorn, però que no s'observen normalment en les persones sanes. • - Al.lucinacions • - Deliris • - Pensaments desordenats • - Agitació Símptomes positius

11. Són aptituds psicològiques que gairebé tothom té, però que han "perdut" les persones que pateixen esquizofrènia • • Falta de motivació o iniciativa • • Retraïment social • • Apatia • • Insensibilitat emocional ('embotiment') Símptomes negatius

12. L'edat mitjana d’inici de la malaltia en els homes es troba entre els 15 i els 25 anys, i en les dones entre els 25 i els 35 anys. No obstant això pot aparèixer abans o després, encara que és poc freqüent que sorgeixi abans dels 10 anys o després dels 50. • Aproximadament un 2% de la població general pateix certs trets d’esquizofrènia segons l’Organització Mundial de la Salut, el consum de cànnabis multiplica el risc d’esquizofrènia en un 50% dels casos. • S'ha observat una certa prevalença hereditària, si un dels pares pare pateix esquizofrènia el fill té un 12% de possibilitats de desenvolupar aquest trastorn i si tots dos són esquizofrènics el nen té un 39% de probabilitats. Epidemiologia

13. La malaltia cardíaca precoç és la causa més freqüent de mort en pacients amb esquizofrènia, el risc de morir per malaltia cardiovascular és de dues a tres vegades més gran que en la població general. Aquest risc s'accelera pel fet que la seva taxa de consum de cigarrets és de 30-35% superior a la de la població en general • El risc de suïcidi està fortament associat amb la depressió post psicòtica,en la qual deriven els intents previs de suïcidi, abús de drogues, agitació motora, la por a la desintegració mental i la baixa adherència al tractament. • Molts cops la esquizofrenia provoca casos de parkinson. Comorbilitat

14. El començament de la malaltia pot ser agut, és a dir, pot començar d'un moment per a un altre amb una crisi delirant, un estat maniàtic, un quadre depressiu amb continguts psicòtics o un estat confús oníric. També pot sorgir de manera progressiva. • En el curs de la malaltia es poden distingir 3 fases: • 1ª fase prodròmica: • 2º fase activa: • 3ª fase residual: Gènesi, manteniment

15. És la fase de la persona que es produeix abans del desencadenament de la malaltia. Es pot constatar que en algunes persones que pateixen la malaltia ja havien estat diferents en la infantesa i en la joventut, solitaris, callats, rendiment baix. Però no necessàriament ha de ser així. hi ha una sèrie de símptomes que ens poden ajudar en alguns casos ha detectar-les: tensió i nerviosisme, pèrdua de la gana o desorganització en els menjars, dificultat per concentrar-se, dificultat per dormir, gaudeix menys de les coses, no recorda amb precisió, depressió i tristesa Fase Prodròmica

16. Fase activa:És la fase on es desencadena la malaltia, són els anomenats brots o crisis, els símptomes que es produeixen són els positius, al·lucinacions, deliris, trastorns del pensament... és en la fase en la qual la família s'alarma i sol demanar ajuda mèdica. • Fase residual: No la pateixen tots els malalts, en aquesta fase els símptomes negatius arriben al seu punt àlgid i la deterioració personal, social i laboral és greu. Fase activa i fase residual

17. Rehabilitació: La rehabilitació psicosocial inclou diverses intervencions no mèdiques per a les persones amb esquizofrènia i emfatitzen la capacitació social i vocacional per ajudar els pacients recentment diagnosticats o que han estat malalts per un temps a superar dificultats en les àrees cognitives o d'habilitats socials afectades. • Psicoteràpia individual: La psicoteràpia individual o teràpia personal inclou sessions programades amb regularitat en què el pacient conversa amb el seu psicòleg o psiquiatre. Les sessions poden centrar-se en problemes actuals o passats, experiències, pensaments, sentiments o reaccions personals. • Educació familiar:Sovint els pacients són donats d'alta de l'hospital i queden a cura de les seves famílies, per això és important que els familiars aprenguin tot el que puguin sobre els desafiaments i problemes associats amb la malaltia. • Teràpia de grup: aporta una sèrie de beneficis en les habilitats socials del pacient psicòtic: ofereix un context realista, igualitari, segur, horitzontal i neutral on es desenvolupen múltiples i multifocals interaccions que afavoreixen la realimentació i aprenentatge interpersonal i podrà l'ajuda de qualsevol membre del grup i no només del terapeuta. Tractament psicològic

18. Antipsicotics - típics - Atípics Benzodiazepines Tractament farmacològic

19. Els antipsicòtics són els fàrmacs de primera línia utilitzats en el tractament de l'esquizofrènia i de les malalties relacionades amb ella. • -Típics: Alguns antipsicòtics clàssics o típics són el haloperidol, la clorpromazina i la flufenacina. Serveixen per controlar els simptomes psicòtics ( al.lucinacions) pero no sempre és fiable. Els antipsicòtics clàssics confereixen un major risc d'efectes secundaris extrapiramidals, com ara distonia, símptomes parkinsonians i una incapacitat per quedar quieto. • -Atípics: Els principals antipsicòtics atípics moderns són la clozapina, l'olanzapina i la risperidona. Són més afectius que els típics i produeixen menys efectes secundaris tot i que poden provocar augment de pes entre d'altres. Antipsicotics

20. Les benzodiazepines s'han utilitzat soles o en combinació amb antipsicòtics, administrades a dosis molt elevades per tal de minimitzar l'agitació, els trastorns del pensament, les idees delirants i les alucinaciones. Benzodiazepines

21. Subjecte • Antecedents • Símptomes • Diagnòstic • Tractament Analisis d'un cas

22. NAPOLEON: 25 anys. Solia ser actiu. Mostrava un llenguatge desordenat. • Parlava ràpidament i amb molta emoció acumulada. Era agitat i verbalment agressiu amb els altres. Tenia un comportament amenaçador. Escoltava veus que li parlaven repetidament. Subjecte

23. No va conèixer al seu pare. La seva mare tenia retard mental. Assistia a l'escola i en acabar la secundària va ser quan va mostrar una conducta desacostumada. Mai va poder obtenir una feina estable. Va ser avaluat en un Hospital Psiquiàtric, en què va estar internat 3 anys. Primer diagnòstic retard mental, encara que el seu funcionament estava lleugerament lesionat. Finalment se li diagnòstic Esquizofrènia. Antecedents

24. Napoleó presenta els següents símptomes positius: • Al.lucinacions auditives: Són percepcions d'estímuls externs que en realitat no existeixen. Consisteixen en veus que dicten ordres, insulten al malalt o persones que parlen d'ell. • Desordre formal del pensament: Aquest es manifesta amb el descarrilament (saltar d'un tema a un altre), la incoherència (la forma de parlar és incomprensible), el pensament il·lògic (les conclusions elaborades pel subjecte no tenen cap lògica) • L'agressivitat verbal ( insults, males paraules) Símptomes

25. Esquizofrènia No diferenciada: -Els símptomes no caben en cap dels altres tipus. Han de tenir almenys dos dels següents símptomes: * Deliris. * Al · lucinacions * Parla desorganitzada. * Comportament desorganitzat o catatònic. Diagnòstic

26. Els medicaments antipsicòtics o neurolèptics funcionen canviant l'equilibri químic en el cervell i s'usen per controlar els símptomes d'aquesta malaltia. Aquests medicaments són efectius però també estan associats amb efectes secundaris que poden desmotivar el pacient per prendre'ls amb regularitat. • Les formes de psicoteràpia de suport poden ser útils per a molts individus. E l entrenament d'habilitats socials, es poden utilitzar en un escenari terapèutic o en l'ambient natural del pacient per estimular el desenvolupament social i ocupacional. Tractament

27. Si entenem la curació de la malaltia mitjançant alguna tècnica, fàrmac o intervenció, hem de dir que l'esquizofrènia no té curació. No obstant això, a través dels anys s'ha demostrat que un malalt d'esquizofrènia amb un tractament psicològic apropiat, el correcte seguiment i una medicació adequada pot anul · lar gairebé per complet els símptomes de la malaltia, aconseguint una normalitat en la vida del pacient gairebé com si aquesta haguessis estat curada. De 5 a 10 anys posteriors al primer episodi psicòtic, un 10 a 20% han obtingut un resultat positiu al tractament efectuat. Més del 50% amb resultats escassos producte de freqüents hospitalitzacions, reaguditzacions, trastorns d'ànim i intents de suïcidi. Un 20 al 30% amb una vida relativament normal. Un 20 al 30% amb símptomes moderats. Un 40 al 60% amb defectes sever. Perspectives del tractament

28. Associació catalana de familiars i malalts d'esquizofrènia ACFAMES és una associació de persones afectades pel Trastorn Mental de l’esquizofrènia i dels seus familiars que lluita per una millora de la qualitat de vida de tots ells i elles. Associacions

29. L’esquizofrènia és una malaltia mental crònica, encara que els pacients poden arribar a tenir una vida mínimament normal gràcies a l’estabilitat que els donen els medicaments. • La causa principal d’aquesta malaltia són les drogues, encara que també hi intervenen els factors genètics i ambientals. Conclusions