1 / 81

Els recursos de la natura

Els recursos de la natura. Necessitem recursos de la natura per … http://www.storyofstuff.com/international/. L’aigua un recurs escàs. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml. MAPA P. 55. CONCA HIDROGRÀFICA:

Download Presentation

Els recursos de la natura

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Els recursos de la natura Necessitem recursos de la natura per … http://www.storyofstuff.com/international/

  2. L’aigua un recurs escàs

  3. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtmlhttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml

  4. MAPA P. 55 • CONCA HIDROGRÀFICA: • Terres, aqüífers i el riu. • Classificació en funció d’on desemboquen: • Vessant cantàbric i gallec • Vessant mediterrani • Vessant atlàntic • CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES: • Taula de la pàgina 55: • Confederacions destacables. • Deficitàries? Exercici 1 i 2 de la pàgina 72.

  5. Les demandes d’aigua • Ús agrícola i ramader • 80% • Regadiu en augment  gran productivitat. • Problemes: • Contaminació de l’aigua per ús d’adobs químics, pesticides i purins. • Solucions: • Control de l’abocament de purins. • Reg per aspersió i per degoteig • No regar a ple sol • Manteniment dels canals de reg. http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm

  6. Ús urbà i industrial • Indústria: • Paperera i pell. • Refrigeració de maquinària i neteja i eliminació de residus. • Urbà: • Usos domèstics: • Potabilitat • Subministrament: aigües fluvials i aqüífers • Litorals sobrepoblats i turisme  restriccions. • Solucions: contaminació de les aigües per abocaments d’aigües residuals  clavegueres  depuradores http://www.gencat.cat/mediamb/ea/virtual/e-balagu.htm

  7. Polítiques hídriques • Transvassements • Petits per a les ciutats • Grans obres d’enginyeria: cost elevat i evaporació, canvis en els aqüífers i aportació de sediments. • Dessalinització de l’aigua del mar • Plantes dessalinitzadores: car i consum energètic elevat. http://www.atll.cat/site/unitFiles/404/dessaladora.pdf • Recuperació d’aqüífers • Sobreexplotació  disminuir el nivell, dessecació total o parcial. • Salinització de l’aigua (imatge) i contaminació aigua subterrània. • Plans de sanejament dels rius: • Control sobre els abocaments • Col·lectors i plantes depuradores

  8. Depuradora

  9. Recursos energètics • Espanya: augment de consum. • País dependent  poc autoabastament: • Petroli i gas natural: consum més alt i menor autoabastament. • PEN: (Plans Energètics nacionals, dins UE: pactes) • Reforçar energies tradicionals: carbó i hidràulica. • Reduir consum de petroli • Diversificar fonts: augmentar la participació del gas natural i introduir energies renovables. • Polítiques d’eficiència i estalvi. • Altres propostes: xarxa ferroviària: reduir transport per carretera.

  10. L’aigua com a recurs energètic Segons: Hispagua: Sistema Espanyol d’informació sobre l’aigua. AVANTATGES: • És inesgotable, sempre i quan continuï el cicle de l’aigua. Energia renovable. • És autòctona, perquè la font energètica està en el propi territori, per tant, redueixen les importacions d’energia elèctrica des de països tercers. • No necessita sistemes de refrigeració o calderes, per tant disminueixen les despeses. • No contamina l’atmosfera, ja que no produeix escalfor ni emissions de gasos contaminants. Es podria considerar energia neta. • Permet emmagatzemar aigua per a regadius i altres usos d’emergència com l’extinció d’incendis. • Quan la central va unida a la construcció d’una presa, permet regular el cabal dels rius i facilita la infraestructura necessària per a activitats d’oci: pesca, rem, bany, etc.

  11. Inconvenients • El seu rendiment depèn de les condicions meteorològiques. Sequeres = producció disminueix. • Es necessiten condicions ambientals molt concretes: corrents fluvials suficientment grans, orografia accidentada. A més, les centrals acostumen a localitzar-se lluny dels centres de consum  cal construir la infraestructura necessaria per trasnportar l’electricitat. • La construcció de grans preses altera els ecosistemes: espècies animals que remunten els rius per a desovar veuen interromput el seu cicle. Els sediments s’acumulen en el fons  nutrients i sediments no arriben a les zones baixes. • La construcció d’embassaments pot plantejar problemes socials i demogràfics: abandonament de pobles, expropiacions de sòls. • Major contaminació de l’aigua: l’aigua dels embassaments no disposa de la mateixa salubritat que l’aigua que flueix  pot ocasionar focus infecciosos.

  12. Representa el 20 % de l’energia consumida al món. • En augment als països en vies de desenvolupament. • Energia renovable, però neta?(no contaminant) • Funcionament: • Aprofitament dels salts d’aigua  força  centrals hidroelèctriques.

  13. ”Es tracta del producte més important en el comerç mundial”: “Avui dia s'empra principalment per produir energia tèrmica”: “Pel seu aprofitament han de construir-se grans embassaments”: “El problema més gran que planteja el seu ús és el dels residus radioactius”: “El seu consum ha crescut molt al ser menys contaminant que altres fonts”:

  14. Quinessónenergiesnetes? Les que no emeten CO2.

  15. Cercs

  16. Vandellós

  17. Pellets: biomassa

  18. Fonts d’energia

  19. Energies netes. Energies renovables o tradicional.s

  20. Central hidroelèctrica

  21. El carbó • Energia de la revolució industrial inicial. • Avantatge: constant i eficaç. • Des de la 2ª meitat del XX: retrocés davant dels hidrocarburs (petroli i gas natural)  vinculació amb els preus del petroli.

  22. Problemes del carbó • Qualitat baixa a Espanya  poca hulla  poc carbó de coc (siderúrgia: ferro). • Cost de producció elevat, causes: • Vetes estretes i terrenys molt fallats  no ús de grans màquines. • Barrejat amb altres materials  neteja • Part molt friable (s’engruna)  dificulta el transport. => Importació de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia.

  23. Àrees espanyoles • Àrea asturlleonesa: • Astúries: Langreo, Laviana, Mieres, Figaredo i La Camocha (hulla de qualitat excel·lent). • Lleó i Palència: antracita i hulla. • Àrea sud: qualitat inferior al nord. • Ciudad Real (Puertollano). • Còrdova (Bélmez i Peñarroya) • Àrea Catalunya i Aragó: • Alt Llobregat i Terol: lignits.

  24. Mapa de la producció de minerals, 2006 a Espanya.

  25. Mina de Puertollano: explotació • Forat inicial • Escombrera exterior • Zona restaurada • Cavitat intermitja • Puertollano • Complex petroquímic Repsol-YPF

  26. La Camocha

  27. Política estatal respecte al carbó • Estat vol mantenir-la per reduir dependència en hidrocarburs. procés de concentració de la producció  reajustaments (taula p.62) Protecció de les empreses: Hunosa, Minas de Figaredo o La Camocha. http://www.hunosa.es/es/framework.hps

  28. Política UE • Subvencions europees a les mines d’antracita, hulla i lignit negre. • Ajuda en dubte a partir de 2010 pels acords de Kyoto: reduir emissions de CO2  centrals tèrmiques contaminen l’atmosfera i pluja àcida. http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm http://www.tv3.cat/videos/216990789 http://www.tv3.cat/videos/1602259

  29. Pluja àcida • òxid de sofre i de nitrogen

  30. Els hidrocarburs: el petroli i el gas natural • Repartiment desigual: no coincideixen els països productors amb els consumidors. • Control d’aquestes: • Aliances polítiques • Conflictes  en augment pel tema del zènit del petroli.

  31. Països productors de petroli (2006)Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle East Issues. 6 de setembre de 2007.

  32. Membres de l’OPEP: • Venezuela • Aràbia Saudita • Iraq • Iran • Kuwait • Argèlia • Angola • Equador • Nigèria • Emirats Àrabs Units • Líbia • Qatar Més membres observadors: Sudan, Mèxic, Noruega, Rússia, Kazajistan, Oman, i Egipte.

  33. Després de la 2ª Guerra Mundial: creixement econòmic dels països industrialitzats (2ª Revolució Industrial). • Problemes: • no és renovable  possible esgotament de les reserves. • Dependència econòmica  crisis lligades als preus del petroli (1973).

  34. Espanya i el petroli • Producció insignificant: 0.43 % • Consum elevat: 48.52 % • Dependència exterior: Rússia, Mèxic i Aràbia Saudita. • Polítiques actuals: • Diversificació de la procedència • Control del transport i refinatge al propi país (9 refinaries). • Empreses espanyoles que controlen refinatge i distribució a Espanya a través de les seves inversions a països productors: REPSOL. (taula p. 63)

  35. El gas natural • Mescla de gasos: • 70 % metà • Fins a un 20 % de nitrogen • Fins a un 20% de diòxid de carboni • Fins a un 10 % d’ età • El gas i Espanya: • Reserves a Osca i als golfs de Biscaia i Cadis. • dependència de l’exterior: Algèria  gasoductes. • explotació per part de grans empreses: Gas Natural. • En creixement per ús domèstic i industrial  2008 va augmentar la venda un 10 %.

More Related