810 likes | 967 Views
Els recursos de la natura. Necessitem recursos de la natura per … http://www.storyofstuff.com/international/. L’aigua un recurs escàs. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml. MAPA P. 55. CONCA HIDROGRÀFICA:
E N D
Els recursos de la natura Necessitem recursos de la natura per … http://www.storyofstuff.com/international/
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtmlhttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml
MAPA P. 55 • CONCA HIDROGRÀFICA: • Terres, aqüífers i el riu. • Classificació en funció d’on desemboquen: • Vessant cantàbric i gallec • Vessant mediterrani • Vessant atlàntic • CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES: • Taula de la pàgina 55: • Confederacions destacables. • Deficitàries? Exercici 1 i 2 de la pàgina 72.
Les demandes d’aigua • Ús agrícola i ramader • 80% • Regadiu en augment gran productivitat. • Problemes: • Contaminació de l’aigua per ús d’adobs químics, pesticides i purins. • Solucions: • Control de l’abocament de purins. • Reg per aspersió i per degoteig • No regar a ple sol • Manteniment dels canals de reg. http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm
Ús urbà i industrial • Indústria: • Paperera i pell. • Refrigeració de maquinària i neteja i eliminació de residus. • Urbà: • Usos domèstics: • Potabilitat • Subministrament: aigües fluvials i aqüífers • Litorals sobrepoblats i turisme restriccions. • Solucions: contaminació de les aigües per abocaments d’aigües residuals clavegueres depuradores http://www.gencat.cat/mediamb/ea/virtual/e-balagu.htm
Polítiques hídriques • Transvassements • Petits per a les ciutats • Grans obres d’enginyeria: cost elevat i evaporació, canvis en els aqüífers i aportació de sediments. • Dessalinització de l’aigua del mar • Plantes dessalinitzadores: car i consum energètic elevat. http://www.atll.cat/site/unitFiles/404/dessaladora.pdf • Recuperació d’aqüífers • Sobreexplotació disminuir el nivell, dessecació total o parcial. • Salinització de l’aigua (imatge) i contaminació aigua subterrània. • Plans de sanejament dels rius: • Control sobre els abocaments • Col·lectors i plantes depuradores
Recursos energètics • Espanya: augment de consum. • País dependent poc autoabastament: • Petroli i gas natural: consum més alt i menor autoabastament. • PEN: (Plans Energètics nacionals, dins UE: pactes) • Reforçar energies tradicionals: carbó i hidràulica. • Reduir consum de petroli • Diversificar fonts: augmentar la participació del gas natural i introduir energies renovables. • Polítiques d’eficiència i estalvi. • Altres propostes: xarxa ferroviària: reduir transport per carretera.
L’aigua com a recurs energètic Segons: Hispagua: Sistema Espanyol d’informació sobre l’aigua. AVANTATGES: • És inesgotable, sempre i quan continuï el cicle de l’aigua. Energia renovable. • És autòctona, perquè la font energètica està en el propi territori, per tant, redueixen les importacions d’energia elèctrica des de països tercers. • No necessita sistemes de refrigeració o calderes, per tant disminueixen les despeses. • No contamina l’atmosfera, ja que no produeix escalfor ni emissions de gasos contaminants. Es podria considerar energia neta. • Permet emmagatzemar aigua per a regadius i altres usos d’emergència com l’extinció d’incendis. • Quan la central va unida a la construcció d’una presa, permet regular el cabal dels rius i facilita la infraestructura necessària per a activitats d’oci: pesca, rem, bany, etc.
Inconvenients • El seu rendiment depèn de les condicions meteorològiques. Sequeres = producció disminueix. • Es necessiten condicions ambientals molt concretes: corrents fluvials suficientment grans, orografia accidentada. A més, les centrals acostumen a localitzar-se lluny dels centres de consum cal construir la infraestructura necessaria per trasnportar l’electricitat. • La construcció de grans preses altera els ecosistemes: espècies animals que remunten els rius per a desovar veuen interromput el seu cicle. Els sediments s’acumulen en el fons nutrients i sediments no arriben a les zones baixes. • La construcció d’embassaments pot plantejar problemes socials i demogràfics: abandonament de pobles, expropiacions de sòls. • Major contaminació de l’aigua: l’aigua dels embassaments no disposa de la mateixa salubritat que l’aigua que flueix pot ocasionar focus infecciosos.
Representa el 20 % de l’energia consumida al món. • En augment als països en vies de desenvolupament. • Energia renovable, però neta?(no contaminant) • Funcionament: • Aprofitament dels salts d’aigua força centrals hidroelèctriques.
”Es tracta del producte més important en el comerç mundial”: “Avui dia s'empra principalment per produir energia tèrmica”: “Pel seu aprofitament han de construir-se grans embassaments”: “El problema més gran que planteja el seu ús és el dels residus radioactius”: “El seu consum ha crescut molt al ser menys contaminant que altres fonts”:
Energies netes. Energies renovables o tradicional.s
El carbó • Energia de la revolució industrial inicial. • Avantatge: constant i eficaç. • Des de la 2ª meitat del XX: retrocés davant dels hidrocarburs (petroli i gas natural) vinculació amb els preus del petroli.
Problemes del carbó • Qualitat baixa a Espanya poca hulla poc carbó de coc (siderúrgia: ferro). • Cost de producció elevat, causes: • Vetes estretes i terrenys molt fallats no ús de grans màquines. • Barrejat amb altres materials neteja • Part molt friable (s’engruna) dificulta el transport. => Importació de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia.
Àrees espanyoles • Àrea asturlleonesa: • Astúries: Langreo, Laviana, Mieres, Figaredo i La Camocha (hulla de qualitat excel·lent). • Lleó i Palència: antracita i hulla. • Àrea sud: qualitat inferior al nord. • Ciudad Real (Puertollano). • Còrdova (Bélmez i Peñarroya) • Àrea Catalunya i Aragó: • Alt Llobregat i Terol: lignits.
Mina de Puertollano: explotació • Forat inicial • Escombrera exterior • Zona restaurada • Cavitat intermitja • Puertollano • Complex petroquímic Repsol-YPF
Política estatal respecte al carbó • Estat vol mantenir-la per reduir dependència en hidrocarburs. procés de concentració de la producció reajustaments (taula p.62) Protecció de les empreses: Hunosa, Minas de Figaredo o La Camocha. http://www.hunosa.es/es/framework.hps
Política UE • Subvencions europees a les mines d’antracita, hulla i lignit negre. • Ajuda en dubte a partir de 2010 pels acords de Kyoto: reduir emissions de CO2 centrals tèrmiques contaminen l’atmosfera i pluja àcida. http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm http://www.tv3.cat/videos/216990789 http://www.tv3.cat/videos/1602259
Pluja àcida • òxid de sofre i de nitrogen
Els hidrocarburs: el petroli i el gas natural • Repartiment desigual: no coincideixen els països productors amb els consumidors. • Control d’aquestes: • Aliances polítiques • Conflictes en augment pel tema del zènit del petroli.
Països productors de petroli (2006)Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle East Issues. 6 de setembre de 2007.
Membres de l’OPEP: • Venezuela • Aràbia Saudita • Iraq • Iran • Kuwait • Argèlia • Angola • Equador • Nigèria • Emirats Àrabs Units • Líbia • Qatar Més membres observadors: Sudan, Mèxic, Noruega, Rússia, Kazajistan, Oman, i Egipte.
Després de la 2ª Guerra Mundial: creixement econòmic dels països industrialitzats (2ª Revolució Industrial). • Problemes: • no és renovable possible esgotament de les reserves. • Dependència econòmica crisis lligades als preus del petroli (1973).
Espanya i el petroli • Producció insignificant: 0.43 % • Consum elevat: 48.52 % • Dependència exterior: Rússia, Mèxic i Aràbia Saudita. • Polítiques actuals: • Diversificació de la procedència • Control del transport i refinatge al propi país (9 refinaries). • Empreses espanyoles que controlen refinatge i distribució a Espanya a través de les seves inversions a països productors: REPSOL. (taula p. 63)
El gas natural • Mescla de gasos: • 70 % metà • Fins a un 20 % de nitrogen • Fins a un 20% de diòxid de carboni • Fins a un 10 % d’ età • El gas i Espanya: • Reserves a Osca i als golfs de Biscaia i Cadis. • dependència de l’exterior: Algèria gasoductes. • explotació per part de grans empreses: Gas Natural. • En creixement per ús domèstic i industrial 2008 va augmentar la venda un 10 %.