Els recursos de la natura
Download
1 / 81

Els recursos de la natura - PowerPoint PPT Presentation


  • 92 Views
  • Uploaded on

Els recursos de la natura. Necessitem recursos de la natura per … http://www.storyofstuff.com/international/. L’aigua un recurs escàs. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml. MAPA P. 55. CONCA HIDROGRÀFICA:

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' Els recursos de la natura' - abel-holloway


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
Els recursos de la natura

Els recursos de la natura

Necessitem recursos de la natura per …

http://www.storyofstuff.com/international/




Mapa p 55
MAPA P. 55http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml

  • CONCA HIDROGRÀFICA:

    • Terres, aqüífers i el riu.

    • Classificació en funció d’on desemboquen:

      • Vessant cantàbric i gallec

      • Vessant mediterrani

      • Vessant atlàntic

  • CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES:

    • Taula de la pàgina 55:

      • Confederacions destacables.

      • Deficitàries?

        Exercici 1 i 2 de la pàgina 72.


Les demandes d aigua
Les demandes d’aiguahttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml

  • Ús agrícola i ramader

    • 80%

    • Regadiu en augment  gran productivitat.

    • Problemes:

      • Contaminació de l’aigua per ús d’adobs químics, pesticides i purins.

    • Solucions:

      • Control de l’abocament de purins.

      • Reg per aspersió i per degoteig

      • No regar a ple sol

      • Manteniment dels canals de reg.

        http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm


  • Ús urbà i industrialhttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml

    • Indústria:

      • Paperera i pell.

      • Refrigeració de maquinària i neteja i eliminació de residus.

    • Urbà:

      • Usos domèstics:

        • Potabilitat

        • Subministrament: aigües fluvials i aqüífers

        • Litorals sobrepoblats i turisme  restriccions.

        • Solucions: contaminació de les aigües per abocaments d’aigües residuals  clavegueres  depuradores

          http://www.gencat.cat/mediamb/ea/virtual/e-balagu.htm


Pol tiques h driques
Polítiques hídriqueshttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml

  • Transvassements

    • Petits per a les ciutats

    • Grans obres d’enginyeria: cost elevat i evaporació, canvis en els aqüífers i aportació de sediments.

  • Dessalinització de l’aigua del mar

    • Plantes dessalinitzadores: car i consum energètic elevat.

      http://www.atll.cat/site/unitFiles/404/dessaladora.pdf

  • Recuperació d’aqüífers

    • Sobreexplotació  disminuir el nivell, dessecació total o parcial.

    • Salinització de l’aigua (imatge) i contaminació aigua subterrània.

  • Plans de sanejament dels rius:

    • Control sobre els abocaments

    • Col·lectors i plantes depuradores


Depuradora
Depuradorahttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml


Recursos energ tics
Recursos energèticshttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml

  • Espanya: augment de consum.

  • País dependent  poc autoabastament:

    • Petroli i gas natural: consum més alt i menor autoabastament.

  • PEN: (Plans Energètics nacionals, dins UE: pactes)

    • Reforçar energies tradicionals: carbó i hidràulica.

    • Reduir consum de petroli

    • Diversificar fonts: augmentar la participació del gas natural i introduir energies renovables.

    • Polítiques d’eficiència i estalvi.

  • Altres propostes: xarxa ferroviària: reduir transport per carretera.


L aigua com a recurs energ tic
L’aigua com a recurs energètichttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml

Segons: Hispagua: Sistema Espanyol d’informació sobre l’aigua.

AVANTATGES:

  • És inesgotable, sempre i quan continuï el cicle de l’aigua. Energia renovable.

  • És autòctona, perquè la font energètica està en el propi territori, per tant, redueixen les importacions d’energia elèctrica des de països tercers.

  • No necessita sistemes de refrigeració o calderes, per tant disminueixen les despeses.

  • No contamina l’atmosfera, ja que no produeix escalfor ni emissions de gasos contaminants. Es podria considerar energia neta.

  • Permet emmagatzemar aigua per a regadius i altres usos d’emergència com l’extinció d’incendis.

  • Quan la central va unida a la construcció d’una presa, permet regular el cabal dels rius i facilita la infraestructura necessària per a activitats d’oci: pesca, rem, bany, etc.


Inconvenientshttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml

  • El seu rendiment depèn de les condicions meteorològiques. Sequeres = producció disminueix.

  • Es necessiten condicions ambientals molt concretes: corrents fluvials suficientment grans, orografia accidentada. A més, les centrals acostumen a localitzar-se lluny dels centres de consum  cal construir la infraestructura necessaria per trasnportar l’electricitat.

  • La construcció de grans preses altera els ecosistemes: espècies animals que remunten els rius per a desovar veuen interromput el seu cicle. Els sediments s’acumulen en el fons  nutrients i sediments no arriben a les zones baixes.

  • La construcció d’embassaments pot plantejar problemes socials i demogràfics: abandonament de pobles, expropiacions de sòls.

  • Major contaminació de l’aigua: l’aigua dels embassaments no disposa de la mateixa salubritat que l’aigua que flueix  pot ocasionar focus infecciosos.


  • Representa el 20 % de l’energia consumida al món.http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/20101006/abocament-toxic-hongria-amenaca-danubi/517828.shtml

  • En augment als països en vies de desenvolupament.

  • Energia renovable, però neta?(no contaminant)

  • Funcionament:

    • Aprofitament dels salts d’aigua  força  centrals hidroelèctriques.


”Es tracta del producte més important en el comerç mundial”:

“Avui dia s'empra principalment per produir energia tèrmica”:

“Pel seu aprofitament han de construir-se grans embassaments”:

“El problema més gran que planteja el seu ús és el dels residus radioactius”:

“El seu consum ha crescut molt al ser menys contaminant que altres fonts”:


Quines mundial”:sónenergiesnetes? Les que no emeten CO2.


Cercs
Cercs mundial”:


Vandell s
Vandellós mundial”:


Pellets biomassa
Pellets: biomassa mundial”:


Fonts d energia
Fonts d’energia mundial”:


Energies netes. mundial”:

Energies renovables o tradicional.s



El carb
El carbó mundial”:

  • Energia de la revolució industrial inicial.

  • Avantatge: constant i eficaç.

  • Des de la 2ª meitat del XX: retrocés davant dels hidrocarburs (petroli i gas natural)  vinculació amb els preus del petroli.


Problemes del carb
Problemes del carbó mundial”:

  • Qualitat baixa a Espanya  poca hulla  poc carbó de coc (siderúrgia: ferro).

  • Cost de producció elevat, causes:

    • Vetes estretes i terrenys molt fallats  no ús de grans màquines.

    • Barrejat amb altres materials  neteja

    • Part molt friable (s’engruna)  dificulta el transport.

      => Importació de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia.


Rees espanyoles
Àrees espanyoles mundial”:

  • Àrea asturlleonesa:

    • Astúries: Langreo, Laviana, Mieres, Figaredo i La Camocha (hulla de qualitat excel·lent).

    • Lleó i Palència: antracita i hulla.

  • Àrea sud: qualitat inferior al nord.

    • Ciudad Real (Puertollano).

    • Còrdova (Bélmez i Peñarroya)

  • Àrea Catalunya i Aragó:

    • Alt Llobregat i Terol: lignits.



Mina de puertollano explotaci
Mina de Puertollano: explotació mundial”:

  • Forat inicial

  • Escombrera exterior

  • Zona restaurada

  • Cavitat intermitja

  • Puertollano

  • Complex petroquímic Repsol-YPF


La camocha
La Camocha mundial”:


Pol tica estatal respecte al carb
Política estatal respecte al carbó mundial”:

  • Estat vol mantenir-la per reduir dependència en hidrocarburs.

    procés de concentració de la producció  reajustaments (taula p.62)

    Protecció de les empreses: Hunosa, Minas de Figaredo o La Camocha.

    http://www.hunosa.es/es/framework.hps


Pol tica ue
Política UE mundial”:

  • Subvencions europees a les mines d’antracita, hulla i lignit negre.

  • Ajuda en dubte a partir de 2010 pels acords de Kyoto: reduir emissions de CO2  centrals tèrmiques contaminen l’atmosfera i pluja àcida.

    http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm

    http://www.tv3.cat/videos/216990789

    http://www.tv3.cat/videos/1602259


Pluja cida
Pluja àcida mundial”:

  • òxid de sofre i de nitrogen


Els hidrocarburs el petroli i el gas natural
Els hidrocarburs: mundial”:el petroli i el gas natural

  • Repartiment desigual: no coincideixen els països productors amb els consumidors.

  • Control d’aquestes:

    • Aliances polítiques

    • Conflictes  en augment pel tema del zènit del petroli.


Països productors de petroli (2006) mundial”:Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle East Issues. 6 de setembre de 2007.


  • Membres de l’OPEP: mundial”:

    • Venezuela

    • Aràbia Saudita

    • Iraq

    • Iran

    • Kuwait

    • Argèlia

    • Angola

    • Equador

    • Nigèria

    • Emirats Àrabs Units

    • Líbia

    • Qatar

      Més membres observadors: Sudan, Mèxic, Noruega, Rússia, Kazajistan, Oman, i Egipte.



Espanya i el petroli
Espanya i el petroli països industrialitzats (2ª Revolució Industrial).

  • Producció insignificant: 0.43 %

  • Consum elevat: 48.52 %

  • Dependència exterior: Rússia, Mèxic i Aràbia Saudita.

  • Polítiques actuals:

    • Diversificació de la procedència

    • Control del transport i refinatge al propi país (9 refinaries).

    • Empreses espanyoles que controlen refinatge i distribució a Espanya a través de les seves inversions a països productors: REPSOL. (taula p. 63)


El gas natural
El gas natural països industrialitzats (2ª Revolució Industrial).

  • Mescla de gasos:

    • 70 % metà

    • Fins a un 20 % de nitrogen

    • Fins a un 20% de diòxid de carboni

    • Fins a un 10 % d’ età

  • El gas i Espanya:

    • Reserves a Osca i als golfs de Biscaia i Cadis.

    • dependència de l’exterior: Algèria  gasoductes.

    • explotació per part de grans empreses: Gas Natural.

    • En creixement per ús domèstic i industrial  2008 va augmentar la venda un 10 %.


  • Avantatges: països industrialitzats (2ª Revolució Industrial).

    • menys contaminant de CO2

  • Inconvenients:

    • Gasos sobrants contaminants

    • Reserves i dependents del gas natural.


Productors de gas natural
Productors de gas natural països industrialitzats (2ª Revolució Industrial).


Energia nuclear
Energia nuclear països industrialitzats (2ª Revolució Industrial).

  • Quan els àtoms es divideixen s'allibera una gran quantitat d'energia.

  • L'urani, un mineral radioactiu per naturalesa, és el combustible més utilitzat en els reactors nuclears, ja que en el seu estat natural els àtoms que el formen són molt inestables i tendeixen a dividir-se lentament. Aquest fenomen natural genera petites quantitats d'energia i radiació. Però en els reactors els àtoms d'urani 235 es divideixen molt ràpidament i, per tant, alliberen molta més energia. Aquest procés s'anomena fissió nuclear.


Avantatges: països industrialitzats (2ª Revolució Industrial).

  • L'energia obtinguda així és un milió de vegades superior a la que es produeix en cremar un fragment de carbó de la mateixa massa.

  • energia neta, ja que no produeix gasos contaminants com els que desprenen els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas).


  • Inconvenients: països industrialitzats (2ª Revolució Industrial).

    • radioactivitat =>control exhaustiu dels nivells de radioactivitat que es generen a les centrals nuclears

    • residus extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar. Les radiacions que emeten aquests residus són nocives per als éssers vius, perquè alteren la informació genètica que rep la seva descendència.

    • despeses de construcció i manteniment de les centrals nuclears són molt elevades

    • la vida d'una central nuclear és només de 30 a 40 anys. Després cal tancar-la hermèticament.

    • accident que produeixi una alliberació catastròfica de radioactivitat, que pot contaminar milers de quilòmetres quadrats i afectar a milions de persones.


Les barres d'urani exhaurides són residus d'alt nivell radioactiu.

  • Les peces de les armes nuclears desactivades són radioactives.

  • Les proves nuclears que fan alguns països alliberen molta radioactivitat.

A les mines d'urani es produeixen escòries radioactives que contaminen la zona del voltant


Efectes de la radioctivitat
Efectes de la radioctivitat radioactiu.

  • Si una persona s'exposa a un nivell elevat de radiació pot patir la malaltia de la radiació.

    • Els símptomes principals són vòmits, pèrdues dels cabells i hemorràgies i pot arribar a produir la mort.

    • A més es produeixen tumors malignes, úlceres d'estómac, perforacions d'intestí i malformacions en els fetus de les dones embarassades que han estat exposades a la radiació.

  • Txernòbil (uns 5 milions de persones van quedar afectades per la radioactivitat i moltes van morir).

  • efectes els milers de persones que van morir a Hiroshima i Nagasaki, al Japó, després dels llançament de les primeres bombes atòmiques.



Energies renovables les noves
Energies renovables: les noves Espanya:

  • Energia obtinguda de fonts naturals inexhauribles.

  • Energia de l’aigua.

  • A Espanya: p.65

    • Solar

    • Eòlica

    • Biomassa

    • Geotèrmica


Energia solar
Energia solar Espanya:

  • Potencial a Espanya: 70 % del territori amb + de 2500h anuals de sol.

  • Avantatges:

    • És neta i no contaminant.

    • La durada d’una instal·lació solar és molt llarga tot i que no és il·limitada. Atès que els materials estan sotmesos a un envelliment, cal fer el manteniment a la instal·lació.

    • Gratis i inexhaurible.


Central solar de tabernas almeria
Central solar de Tabernas (Almeria) Espanya:

http://www.psa.es/webesp/index.php


  • Inconvenients: Espanya:

    • Aparició irregular del Sol.

    • No és emmagatzemable sense transformació.

    • Per a la seva captació es necessiten grans superficies.

    • Això que en principi és un inconvenient té els seus avantatges:

      • Fer una ciutat on els habitatges aprofitin l’energia solar  s’ha de construir en grans espais verds i edificis no gaire alts => urbanisme tenint en compte el sol.


Energia e lica
Energia eòlica Espanya:

  • Espanya: forts vents pel relleu.

  • CCAA: Castella, Galícia, Aragó i Andalusia.

  • Major parc d’Europa: Tarifa.

  • Avantatges:

    • És renovable i neta.

    • És molt fàcil d'obtenir.

  • Inconvenients:

    • L'espai que requereix la seva instal·lació.

    • la mort d'aus.

    • el manteniment dels aerogeneradors.

    • la manca de continuitat en el subministrament elèctric.


Energia de la biomassa
Energia de la biomassa Espanya:

  • Avantatges:

    • El procés d'obtenció és senzill.

    • escassa contaminació.

    • Aprofitament dels residus mitjançant digestors.

  • Inconvenients:

    • En el cas de la biomassa natural, la demanda actual excedeix el ritme de regeneració dels boscos, i això influeix directament en l'increment de l'efecte hivernacle. (Brasil: etanol)

    • Preus dels aliments a l’alça (menys aliments)


Energia geot rmica
Energia geotèrmica Espanya:

  • L'energia geotèrmica és aquella que té el seu origen en la calor interna de la Terra ja que en zones de l'escorça terrestre on existeix activitat volcànica o sísmica, es produeix un calentament de les aigües subterrànies.Aquest tipus d'aprofitament energètic té lloc en els jaciments energètics, que es classifiquen segons si el focus de calor és de baixa o alta temperatura.Posteriorment mitjançant la tecnologia s'injecta aigua freda que es converteix en vapor sobreescalfat per efecte del focus de calor i tot seguit aquest vapor s'extreu. El vapor generat acciona el grup turbina-alternador i es genera l'energia elèctrica.


  • Avantatges: Espanya:

    • No presenta efectes negatius sobre el medi ambient.Amb una planificació adequada, els dipòsits podrien durar molts segles.

  • Inconvenients:

    • L'aprofitament d'aquesta energia es força costós a causa tant de factors geològics com tecnològics.


Recursos minerals no f ssils
Recursos minerals no fòssils Espanya:

  • Tradició minera

  • Marc europeu – però procès de reconversió industrial:

    • Amb els objectius de:

      • incrementar la productivitat

      • Millorar el medi ambient

      • Fomentar I+D

    • concentració empresarial

    • innovació tecnològica


  • Situació actual: Espanya:

    • Tancament de jaciments per la competència de jaciments de fora la UE i pels problemes mediambientals.

    • Mineria no metàl·lica important (mineria industrial)

    • Roques industrials en creixement (àrids, aglomerats, roques de construcció, vidre, productes ceràmics)


Mineria met l lica
Mineria metàl·lica Espanya:

  • S’obtenen els metalls:

    • Ferro, pirita, coure, plom, zinc, estany, mercuri, or i plata.

  • Localització : mines  sòcol hercinià (paleozoic)

  • usos:

    • Indústries de base: metal·lúrgia i química

    • Indústriesde transformació

  • retrocés DEFINITIU: TANCAMENT D’EMPRESES (Rio Tinto a Huelva de coure i pirita)

    Quadre de la p. 66.


Mineria no met l lica
Mineria no metàl·lica Espanya:

  • Localització : formacions paleozoiques i conques del Terciari.

  • Sal: en decreixement.

    • Sal gemma (Cantàbria)

    • Sal marina (salines del litoral mediterrani i del sud-atlàntic: San Fernando a Cadis.)

       usos: alimentaris, condimentació, conservació, per elaborar àcid clorhídric, sosa càustica, plàstics, pvc.

    • Sals potàssiques:

      • fertilitzants i indústria química

      • Localització : lacustres de Navarra a Catalunya.


  • San Fernando, mines de sal marina



Roques industrials
Roques industrials Espanya:

  • Dinamisme

  • Pedreres  construcció i indústria química.

  • Roques: calcària, argila, pissarres, graves, sorra, granit i marbre.

  • + de 600 en el territori.


Catalunya l aigua
Catalunya: Espanya:L’aigua

  • Conca de l’Ebre:

    • 8 % del total dels habitants

    • 60 % dels recursos per explotar.

    • 95 % demanda per l’agricultura i ramaderia.

  • Conques internes:

    • 92 % del total dels habitants

    • 64 % per ús urbà i 36 % per l’agricultura i ramaderia.

    • Deficitària per estiatges i per manca d’inversions.

    • Alerta amb la sequera de 2008  dessalinitzadores, Recuperació d’aqüífers, millora dels canals, reutilitzar aigua.


Catalunya energia
Catalunya: energia Espanya:

  • Dependència estrangera o espanyola.

  • Carbó: centrals tèrmiques (Fígols)

  • Centrals nuclears: Ascó i Vandellós transport complex  litoral.

  • Energia hidroelèctrica : Noguera Pallaressa i Ribagorçana, Ter i Ebre.

  • Energies alternatives: biomassa i en segon terme eòlica.

  • P. 69 quadre


Catalunya minerals
Catalunya: minerals Espanya:

  • Decreixement de la sal gemma i potassa.

    • Sallent: potassa.

    • Salines: poques i problemes de salinització dels aqüífers

  • Roques industrials:

    • Prosperitat per la construcció




ad